Geografies i biblioteques desfetes

La dispersió, la venda a la menuda a una botiga i a un mercadet d'una biblioteca i a arxius personals després de la mort del seu creador-usuari, resulta descoratjador. Si, per exemple, és desfà l’obra d'una personalitat universitària amb trajectòria editorial i líder d'investigadors i professors, el forat és més fondo. Ha passat de bell nou a Mallorca i tornarà a passar, es repetirà. No s'escaliva. Una totalitat de llibres, arxius, escrits i documents, feta en dècades de passió, recerca, herència i curiositat, s'ha disgregat, ha anat a mans diverses, a l'oblit i la venda oberta, en un mostrador.

Una part del material segueix en mans del comerciant d’antigalles i, també, llibres vells qui va adquirir l’embalum de paper imprès i escrit. Els volums i carpetes, revistes i col·leccions ocupaven en ordre i per sales temàtiques dues plantes d'una sola casa de Palma.

Els assabentats i els clients que van acudir a la crida del comprador de la biblioteca saben que el preu pactat pel buidatge dels prestatges dels dos pisos ronda els 2.000 euros. La casa-estudi de l'intel·lectual va ser buidada pels successors directes, els fills. L'immoble té ara un altre ús i una altra destinació. La venda és un gest lícit, la llibreria privada no era cap bé d’interès cultural, no tenia una especial protecció; era un patrimoni particular i, també, una part construïda de la matèria civil que dibuixa i explica una comunitat. En el relat d’alarma i d'incomprensions connecten la impossibilitat o desinterès dels hereus per mantenir unit o gestionar el llegat rebut i la necessitat de materialitzar el repartiment d'una herència entre diversos.

A les Illes Balears hi ha una enorme falta de cura i atenció institucional en temes del patrimoni cultural, no existeix una instància operativa que tramiti possibles donacions o decideixi adquisicions en casos excepcionals. Tampoc hi ha un contenidor, una gran biblioteca central, o fons de documentació i arxiu, no només històric medieval i modern, magatzem de pergamins i microfilms.

Prop d'on va existir aquesta geografia de lletres tot just atomitzada, la fundació Bartolomé March va canalitzar dipòsits de documents d'escriptors a la seva Biblioteca Balear al palau de Palma, devora la Seu i l’Almudaina, de murs interiors gairebé nus de la grans peces. L’indret està definit pel cafè Capuccino, que ocupa el seu cap de cantó al carrer Conqueridor i l’escalera llarga. Al lloc on ara fan cafès mostraven el cèlebre betlem napolità que Tomeu March comprà i llegà. ¿Què en dirien, de tot això, el banquer fundador Juan March Ordines i el seu fill segon, Tomeu March Servera, bibliòfil i col·leccionista autor de les deixes del palau i la biblioteca i la Torre Cega de cala Rajada? Mutis privat, silenci institucional. No parlem del Goya que se n'anà i del tríptic gòtic.

Un altre Tomeu, Bartomeu Barceló Pons, va morir el 2012 als 80 anys, catedràtic de Geografia, impulsor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), va voler ser-ne el rector el 1982, però el va batre Nadal Batle. D'esquerres, investigador i publicista de llarga bibliografia, líder de molts de professors i "bèstia negra" per altres col·legues, en els anys 50 es va formar a Madrid i a París. Tots els germans tingueren carrera, eren de casa bona.

Ara, ja fa tres mesos, l'original de la seva pionera tesi sobre la població balear la va comprar un professor. D’altres interessants, el llibres i joies, també havien espigolat. Barceló tenia col·leccions d'edicions internacionals de la seva vasta àrea d'interessos científics i privats, lligalls, registres, treballs de col·legues i alumnes. Una mar fossilitzada de saviesa. Detalls locals: la Biblioteca de les Illes d'Or, la revista Serra d'Or, el Diccionari Català Valencià Balear... A Consell, a Llucmajor, a Campos ja hi ha peces interessants i essencials. D'allà ve l'alerta, l'esquela de la pèrdua.

La "seva"universitat, la UIB, va ser la primera emplaçada al casal de la biblioteca i una comitiva de professors i deixebles feu contactes i una expurgació primera en els enormes prestatges barcelonistes. Emperò la universitat UIB no té estructura per assumir milers d'obres, sistematitzar un allau de documentació distinta i gestionar complexos fons privats.

Tomeu Barceló va ser, entre moltes coses, fundador de la Societat d'Història Natural entitat que custodiarà un fragment del seu univers de paper, "l'arxiu" temàtic, part essencial, segons Joan Mayol, el seu deixeble. Mayol i altres dos dilectes alumnes i protegits de Barceló, Lleonard Muntaner i Nofre Rullan, varen publicar, el 2008, un volum gruixat d'articles de seguidors i amics en homenatge al seu mestre, qui va acabar els dies a una residència per a persones majors.

Sistemàtic, irònic, polemista i heterodox, Barceló va cercar connectar amb la tradició de la Societat Econòmica d'Amics del País, va llançar el butlletí d’estudis de la Cambra de Comerç, avalà grans publicacions i engrescà estudiosos polièdrics. Degà de Filosofia i cap del Departament de Geografia, va crear l'editorial Daedalus que va publicar Els mallorquins de Josep Melià, obra fundacional, iniciàtica, de la represa autonomista, dels benèfics "catalanistes" defensors de la llengua i de la cultura, i ara per la dreta un mot que s’usa com ofensa i intent de descrèdit. Herència del president José Ramón Bauzá (2011-2015).

Una biblioteca d'aquestes característiques era un "tot", la seva vida i interessos intel·lectuals, guardats i ordenats. Quadres i col·leccions de monedes tengueren un altre camí.

El destí, a cops, està entre el paper i llibres vells en oferta, vés a saber.