Barcelona xifra en 250 les morts anuals que causa la contaminació
L'Ajuntament s'ha marcat l'objectiu de reduir un 30% la contaminació a l'aire de la ciutat durant els pròxims 15 anys
L'Ajuntament de Barcelona s'ha marcat l'objectiu de reduir un 30% la contaminació a l'aire de la ciutat durant els pròxims 15 anys. D'aquesta manera, es compliran els límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i, segons un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), s'evitaran 250 morts i prop de 1.500 ingressos hospitalaris anuals. "L'objectiu del Consistori és salvar vides i millorar la salut, especialment de les nostres àvies i avis i les nostres filles i fills", va remarcar aquest dijous la quarta tinent d'alcalde, Janet Sanz.
L'informe recopila dades captades per 11 estacions que van mesurar la contaminació, entre els anys 2006 i 2016, en diverses zones de la ciutat. A més, creua els resultats amb la mortalitat, els ingressos hospitalaris i les visites als serveis d'urgències. També es remarquen variables com la temperatura, l'estacionalitat o la presència de l'epidèmia de la grip. L'informe conclou que existeix una relació "clara" entre els increments en nivells de contaminació i l'augment de les complicacions de salut.
La comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, va assegurar que l'estudi mostra que la superació dels 40 micrograms per metre cúbic diaris de diòxid de nitrogen (NO2) —que recomana l'OMS com a límit mitjà anual— ha provocat, durant l'última dècada, la mort de "prop de 90 persones a l'any i l'hospitalització de 67 per causes cardiovasculars". A més, la superació dels 10 micrograms per metre cúbic diaris de partícules en suspensió de menys de 2,5 micres —precisament el que recomana l'OMS com a valor mitjà màxim— ha causat 162 morts per malaltia cardiovascular i 1.386 urgències per malalties respiratòries. En total, 250 morts i més de 1.500 hospitalitzacions.
Tarafa també va remarcar que l'informe analitza les repercussions sobre la salut que té l'exposició a la contaminació a llarg termini. El document observa les dades de la qualitat de l'aire entre el 2013 i els 2015 i els creua amb la mortalitat global de la població de més de 30 anys. "Si s'hagués rebaixat en un microgram per metre cúbic la concentració mitjana de NO2 (que ara és de 35,6 micrograms per metre cúbic) s'haurien produït 59 morts menys a l'any; si aquesta reducció fos de 5 micrograms per metre cúbic s'haurien evitat fins a 295 morts. Però si es rebaixés en un microgram per metre cúbic la concentració mitjana de partícules en suspensió de menys de 10 micres, hi hauria 88 morts menys; i si la reducció hagués estat de cinc micrograms per metre cúbic, les morts evitades arribarien a 436", va concloure Tarafa.
Estudis anteriors a l'efectuat per l'ASPB van estimar el 2012 que la mortalitat global a la ciutat a causa de l'exposició a la contaminació a llarg termini va ser de 650 persones. L'actual informe ressalta que el 95% de la població de Barcelona està exposada a nivells anuals de partícules en suspensió superiors als paràmetres de referència de l'OMS. La contaminació agreuja els efectes de les malalties cardiovasculars, l'asma i altres malalties respiratòries. A més, també té relació amb el càncer de pulmó, la diabetis, el retard en el creixement fetal, la mortalitat prematura i també té efectes en el desenvolupament cognitiu dels menors.
Janet Sanz va recordar que una de les mesures per reduir l'impacte de la contaminació consistirà en les restriccions, a partir de desembre, dels vehicles més contaminants durant els episodis de contaminació. Una restricció que el 2020 serà de dilluns a divendres en tota la ciutat independentment de si hi ha o no episodi de contaminació.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.