Messi reposa i reposa el Barça

Koeman s’explica molt bé, fins i tot quan parla de temes tan delicats com el de la dosificació de Messi, que fa dos partits de Champions que no va convocat, contra el Dinamo de Kíev i el Ferencvaros, tots dos guanyats pel Barça per golejada. “Si no juga està més cansat”, va dir l’entrenador abans d’estalviar-li al capità el viatge a Ucraïna i Hongria. L’entrenador també ha explicat que a partir d’ara serà més difícil dosificar el 10.

No li ha anat malament al jugador, que prefereix no jugar, sortir a la mitja part o bé descansar mentre és al camp, que ser substituït, perquè no entén la lògica del canvi, fins i tot quan el marcador recomana estalviar-li un desgast suplementari, i més ara que té 33 anys. També li ha anat bé al tècnic, a l’equip, als empleats, als seus companys i al rival, ara que els camps estan tancats i la gent no paga per veure Messi.

No es tracta de menystenir l’argentí, ben al contrari, sinó d’admetre l’alleujament que suposa la seva suplència o no presència en partits no decisius, com els últims de la Copa d’Europa. M’hi va fer pensar un lector, Roman Ceano, que sovint m’envia les seves reflexions futbolístiques: “Entenc que Koeman, més que fer descansar Messi, volia descansar ell de Messi. La veritat és que vàrem descansar tots”, escrivia després de vèncer el Dinamo.

L’entrenador no ha d’estar tan pendent de veure qui posa a l’alineació quan no hi ha Messi. Els que treballen al club tampoc s’han de desviure pel 10 i les seves manies quan no hi és, i això vol dir que els fisioterapeutes, els membres de l’equip de comunicació i els que tenen algun vincle amb l’argentí actuen sense tanta por a equivocar-se i sense pressió, més pendents de tots que d’un, encara que sigui el número 1.

Igualment, els companys poden fer una passada sense mirar on és Messi, respectar la seva jerarquia o procurar no incomodar-lo, i així funcionar de manera més natural i ser capaços de fer broma, com va passar a la tornada de Kíev en l’aniversari de Pedri. I els periodistes no estem expectants per veure qui li passa la pilota i qui no, amb qui no s’associa i quants quilòmetres corre, si se sap que com més a prop està de la porteria rival molt millor per al Barça.

La messidependència ha permès viure de renda a molts futbolistes del Barcelona, jugadors que s’han rentat les mans i han viscut a costa del davanter de Rosario, conformes amb la lògica que qui s’emporta la glòria ha de saber carregar també amb la misèria, fins i tot si es diu Messi. No hi ha res més rendible per a una plantilla, ni millor sortida per eludir responsabilitats, que tenir un escut per a bé i per a mal com el del 10.

Arribats en aquest punt, cal no oblidar que Messi ha aguantat l’equip durant molt de temps després que l’equip hagués aguantat el club durant anys, quan no es guanyava ni la Copa Catalunya. Messi ja no pot suportar tanta càrrega, i ara es tracta que no s’enfonsi també ell, sinó que s’imposa administrar la seva energia i fer que se senti còmode i pugui decidir què vol fer a la seva vida, si seguir o deixar el Barça.

I perquè pugui prendre una decisió tranquil·la i serena se l’ha de tractar bé, sense xantatges sentimentals ni econòmics, simplement acompanyant-lo en el seu desig i donant-li gràcies pel que ha fet pel Barça. La qüestió és deixar-lo en pau —res d’exigències— i acceptar el que digui, cosa que podrà fer millor si disposa de temps i espai per pensar i actuar, i més ara que, a sobre, porta la llosa de Maradona.

Messi s’ha cuidat més que Maradona i li queden més anys de futbol, de manera que es tracta no de fer-lo patir, sinó de deixar-lo reposar perquè pugui explicar si es queda o se’n va, sense que se senti culpable o alliberat, com correspon a un futbolista que ha donat el millor de la seva vida al Barça. Messi es mereix descansar, pel seu bé i pel del club, en un moment en què els precandidats juguen amb la seva figura per guanyar les eleccions del 2021.