Dos locals de Barcelona per fer molt més que un ‘brunch’

Una flor no fa estiu, ni dues primavera. És el que van pensar molts quan el brunch va arribar a Barcelona fa més de deu o potser ja quinze anys. Mentre les torrades d’alvocat i els ous benedict desfilaven pel Federal, el Picnic, la Granja Petitbo, el Brunch&Cake o alguns altres, aquest esmorzar-dinar d’origen anglès semblava una tendència més que tal com s’inflava desapareixeria. Però la sorpresa és que cada cop sembla tenir més bufera. I és un no parar de locals que obren a la ciutat amb e...

Una flor no fa estiu, ni dues primavera. És el que van pensar molts quan el brunch va arribar a Barcelona fa més de deu o potser ja quinze anys. Mentre les torrades d’alvocat i els ous benedict desfilaven pel Federal, el Picnic, la Granja Petitbo, el Brunch&Cake o alguns altres, aquest esmorzar-dinar d’origen anglès semblava una tendència més que tal com s’inflava desapareixeria. Però la sorpresa és que cada cop sembla tenir més bufera. I és un no parar de locals que obren a la ciutat amb el brunch per bandera. Entre propostes molt similars, també n’hi ha alguns que busquen oferir alguna cosa més, com Bru i Faire. Tots dos ofereixen brunch però les seves cuines estan obertes després per seguir alimentant la clientela.

Bru, brunch i menú del migdia al magnètic passatge Sert

Fa poques setmanes que el restaurant Bru va començar la seva aventura al passatge Sert, un dels racons més magnètics de la ciutat, que connecta el carrer Trafalgar amb Sant Pere més Alt. Es pot entendre Bru com una abreviació de brunch, que és un dels seus plats forts, però també és el diminutiu i la forma catalana de Bruno, qui és juntament amb Sophie el fundador del grup de restauració Banco de Boquerones, que té per costum posar als seus locals el nom d’algú de l’equip, cada dia més gran.

Potser el d’Elsa y Fred és el que us sonarà més, que va ser el primer local que van obrir, en aquest cas fent una picad d’ullet a la pel·lícula del mateix títol. Fa tretze anys, aquest gastrobar del Born va ser un xut de novetat i, més duna dècada després que obrís ja té uns quants germans a la ciutat: Casa Lolea, Casa Ràfols, Club 61, Can Framis, Sophie, Pepeta i properament Casa Leopoldo. Ells seran els encarregats de tornar a reviure el mític restaurant del Raval, que va pujar al tron de la restauració per la seva cua de bou i per ser un lloc preferit de Vázquez Montalbán.

En aquest peculiar passatge, que a les vuit del vespre queda tancat al pas per al descans dels veïns, Bru ha centrat la seva proposta en oferir esmorzar, brunch i dinar només de dilluns a divendres. De manera que s’hi pot anar a fer l’esmorzar-dinar de moda, però la seva oferta és més àmplia. D’entrada, el local sembla petit, amb una llarga barra a mà esquerra i unes quantes taules a mà dreta, però al fons hi ha un gran menjador que permet grans trobades. L’interiorisme és molt mediterrani, de tons terra i verds amb vegetació arreu, com una extensió del mateix passatge, que sempre fa goig amb plantes altes ben cuidades a les dues bandes.

Amb cuina pròpia, els seus plats de brunch parteixen de la paleta habitual, però es distingeixen amb algun toc més personal com passa amb les torrades d’alvocat amb formatge cremós i tomàquet rostit o els ous benedict amb cochinita pibil. També hi trobareu un entrepà de pastrami fumat o una truita de bolets i verdures amb oli de tòfona. Sucs, cafè i còctels acompanyen les viandes. El brunch se serveix fins a les 12:45 h, quan comença el temps del menú de migdia.

No hi ha carta establerta, us explicaran cada dia l’oferta de la setmana, que es basa en una dieta mediterrània i amb plats del receptari català. Normalment són quatre primers i quatre segons, on no hi falten amanides, cremes de verdura o llegums per començar, i de segon sempre inclouen una proposta de peix, com el salmó amb verdures, una de carn, com la botifarra amb mongetes de Santa Pau, i d’altres com un arrosset o un plat de pasta. El preu és molt raonable per ser al centre de Barcelona.

Faire, brunch i tapes al carrer Girona

Al costat de l’entranyable plaça de sorra que ha deixat la pacificació dels carrers Consell de Cent i Girona, hi ha Faire, un local de brunch que al costat té un bar de tapes dels mateixos propietaris. La connexió entre els dos locals és constant i un serveix d’ampliació de l’altre si la demanda ho requereix. Faire vol cobrir tot el dia, i va ajustant la proposta. Així que al matí i fins al migdia us oferiran l’eszmorzar-dinar, però a la tarda comença l’oferta de tapes i vins naturals que s’allarga fins a la nit. Tots dos estan decorats íntegrament amb mobiliari i objectes de segona mà que omplen les estances de calidesa.

Faire, pronunciat a la francesa, equival al verb fer, però també inclou el fair que en anglès significa just. Darrere d’aquest concepte hi ha tota una filosofia que els seus tres socis Egeman Tevsanci, Tom A. Batten i Onno J. Fenstra, volen impulsar. Segons manifesten, de debò. No com en tants llocs que fan “green washing”, en paraules d’Egeman Tevsanci. I ho fan apostant tant com poden per l’economia circular. Mínimes minves, reducció de plàstic, reciclatge, generació d’abonament amb les restes orgàniques, plantació d’arbres i una col·laboració amb proveïdors locals, que treballen amb producte de proximitat i orgànic, dels quals deixen constància a la carta.

Amb receptes que aposten per l’alimentació eminentment vegetal, però que no exclouen els ous i la llet de vaca, el brunch inclou els bols de granola o açaí, les torrades d’alvocat i remolatxa o els ous benedict amb bacó vegà. La part dolça passa per pancakes, pastissos de gerds o plàtan i una galeta casolana amb xocolata que aporta energia per a tot el matí. La matèria prima prové de petites empreses com els ous de Montsoliu, el pa de Pan a Mà i Origo Bakery, els sucs de Cal Valls, els gelats de DelaCrem o la xocolata d’Original Beans. A més, el cafè d’especialitat és de Three Marks Coffee.

Al vespre, l’oferta del restaurant passa a les tapes i els vins, on no hi falta hummus de cigrons i albergínia, guacamole, tabulé de coliflor, focaccia amb massa mare, assortiment de formatges catalans o rollets cruixents amb col, moniato i formatge feta. Si hi ha més gana, dos tipus d’hamburguesa (sense carn) arriben com a solució. Una se serveix coronada per ou i formatge fos, acompanyada de moniato, i l’altra, dins d’un pa negre, amb formatge, ruca, alvocat i bolet. De postres, entre d’altres, destaca la pavlova, una delícia difícil de trobar.