Cinc sopes d’estiu per refugiar-se de la calor a Barcelona
Des de les versions més clàssiques fins als formats més experimentals, combinades amb diferents tipus de carta
Si els grans festivals de música marquen l’inici de la temporada d’estiu a Barcelona, en els restaurants ho fan les sopes fredes com el salmorejo, la vichyssoise o l’ajoblanco. Ja va dir Josep Pla a El que hem menjat que “el gaspatxo està destinat a penetrar a l’estiu per aquestes terres catalanes”. Suggerim cinc locals a la ciutat que ofereixen versions més clàssiques amb diferents tipus de carta per complementar aquest plats.
Aquest restaurant establert al barri de Gràcia des de 2001 es ca...
Si els grans festivals de música marquen l’inici de la temporada d’estiu a Barcelona, en els restaurants ho fan les sopes fredes com el salmorejo, la vichyssoise o l’ajoblanco. Ja va dir Josep Pla a El que hem menjat que “el gaspatxo està destinat a penetrar a l’estiu per aquestes terres catalanes”. Suggerim cinc locals a la ciutat que ofereixen versions més clàssiques amb diferents tipus de carta per complementar aquest plats.
Goliard
Aquest restaurant establert al barri de Gràcia des de 2001 es caracteritza pel seu menú del dia basat en receptes catalanes amb producte de mercat. Rose Van Wijk hi treballa des de fa quatre anys a les ordres del xef Pau Escudé. Assenyala que una de les estrelles del seu menú del dia és el gaspatxo amb toc dolç amb remolatxa i xips de iuca, encara que també l’ofereixen en format tradicional. També tenen altres sopes clàssiques com la vichyssoise. Per a la cuinera, una de les millors opcions per combinar aquest plat és el xai a baixa temperatura acompanyat d’hummus d’albergínia.
Carrer Progrés 6
My fucking restaurant
Fa sis anys que va obrir al Raval aquest restaurant creat per Mateo Bertozzi, apostant enormement per les verdures, que representen el 80% de la seva carta totalment lliure de gluten. La seva proposta aplica la seva filosofia del quilòmetre zero, perquè les seves hortalisses venen del Parc Agrari del Baix Llobregat: un gaspatxo a base de tomàquets cherry verds molt grans. “Els pagesos en diuen tomàquet atòmic”, fa broma el xef. Elaboren aquesta sopa de manera tradicional per després congelar-la i descongelar-la mitjançant la tècnica del filtrat. El resultat és un got amb una textura “més de suc que de crema” amb un punt molt dolç, però també àcid. Com la resta de la carta, és un “sabor divertit” que pot combinar-se amb els seus nyoqui amb espècies japoneses o la seva amanida de pasta vegana.
Carrer Nou de la Rambla, 35
Triki Trac
La crema de meló amb pernil d’aquest restaurant mediterrani és una de les preferides pels seus comensals en aquestes dates, segons Magaly Villanueva, que el va crear fa cinc anys a l’Eixample. A més de l’arròs negre o la vedella rostida, ella demanaria de segon el seu pop a la brasa amb emulsió de patata. A més, per als amants del dolç, aquest local disposa d’un obrador propi de postres artesanals.
Carrer de Numància, 10
La Bauxa
Aquesta taverna veterana de Sants, que compleix 20 anys, comença la temporada “amb un classiquíssim però ben bo salmorejo amb encenalls de pernil ibèric de Huelva’”, en paraules del seu xef Carles Sánchez. La setmana vinent oferiran altres “també clàssics, però efectius”, com la vichyssoise o el gaspatxo de meló. Sempre caminen improvisant i canviant la carta cada dia i mig. El seu menú del dia té més de vuit opcions per primer i segon, ja que disposen d’una àmplia brasa i productes de mercat. De totes aquestes opcions, les fonamentals són el trinxat de la Cerdanya amb botifarra negra i cansalada a la brasa, a mes de la seva xatonada amb bacallà dessalat, anxoves del Cantàbric i la salsa de calçots.
Carrer del Vallespir, 23
Sants es crema
Jordi Bernús regenta des de fa sis anys Sants es crema, encara que després de la pandèmia es va transformar en un local especialitzat en entrepans. Ell i el seu company formen part de l’associació gastronòmica D.O. Sants, que fins al 2 de juliol organitza unes jornades dedicades al peix blau. Ofereixen una crema que no podia faltar, l’ajoblanco, en un entrepà amb verat fumat i tartar de tomàquet en un sofisticat pa de cristall. Si algú es queda amb gana i desitja combinar-ho amb una opció carnívora, l’opció és l’hamburguesa de vaca madurada amb foie-gras fumat i pinya escalivada picant.
Carrer dels Comtes de Bell-Lloc, 118