Escòcia diu no a la independència

El Regne Unit ha sobreviscut al referèndum d'independència a Escòcia. Tot i que el sí va guanyar a Glasgow i a Dundee, el resultat final ha estat una clara victòria del no, amb el 55% dels vots davant del 45% (dos milions de paperetes enfront d'1,6 milions). Edimburg, la capital, va votar de forma encara més clara a favor de mantenir íntegre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb un 60% de ciutadans en contra de la independència. Com s'esperava, les zones més pròsperes d'Escòcia han votat a favor de seguir dins del Regne Unit i les zones més pobres han votat per la independència, encara que no de forma suficient.

El ministre principal d'Escòcia i líder del moviment independentista, Alex Salmond, ha anunciat aquest divendres la seva intenció de dimitir. Poc després de les sis del matí ja va comparèixer a Edimburg per acceptar la derrota de la seva proposta i fer una crida per la unitat del país. Però també per subratllar que més d'un milió i mig d'escocesos (entre 4,3 milions d'electors) han votat per la independència i que el país sencer espera ara que els partits unionistes compleixin la promesa de transferir de forma accelerada nous poders per a Escòcia. Malgrat aquesta dolça derrota, Salmond va anunciar que, quan se celebri al novembre a Perth la conferència anual del seu partit, no acceptarà tornar a ser nomenat líder. "Fins aquest moment, exerciré les funcions de ministre principal. Després, estaré disponible per exercir les meves funcions com a membre del Parlament escocès", ha explicat.

Per al primer ministre, David Cameron, ha estat una victòria nítida però no exempta d'amargor. El país ha evitat la ruptura i ha impedit també obrir un focus addicional de crisi a Europa en un moment històric delicat, amb la crisi d'Ucraïna en ple apogeu, l'economia encara molt vacil·lant i diversos moviments secessionistes a Espanya, França, Itàlia i Bèlgica pendents de la decisió dels escocesos. Més que guanyar, Cameron ha evitat una derrota que amenaçava amb truncar d'arrel la seva carrera política.

La decisió de Cameron d'eliminar de la consulta l'opció d'accedir a més autonomia com a alternativa a la independència va acabar abocant el país a la divisió. I el vertiginós ascens del sí durant les últimes setmanes el va obligar a posar damunt la taula un paquet de poders autonòmics molt més ambiciós del que ell havia calculat, que Salmond ha començat a reclamar-li aquest mateix matí. En la seva primera compareixença des de Downing Street després de la consulta, Cameron s'ha compromès precisament a avançar en el traspàs de competències. "Així com Escòcia votarà per separat al Parlament escocès en assumptes fiscals, sobre la despesa i l'Estat de benestar, també ho farà Anglaterra, Gal·les i el Nord d'Irlanda", ha assenyalat Cameron.

Encara que els independentistes han perdut el referèndum de forma nítida, no han estat aixafats, n'han tret la possibilitat d'obtenir amplis poders fiscals, socials i laborals i han provocat un renéixer del debat polític de base que deixa malparats els partits tradicionals i afeblits els líders de Westminster.

La participació va superar el 85%, un rècord històric, encara que es va quedar en el 75% a Glasgow. Potser allà molts votants laboristes es van inclinar al final per l'abstenció i evitar així el vot a favor de la unió que els demanava el Partit Laborista i el vot a favor de la independència que els demanava el cos.

“Accepto aquest veredicte de la gent i crido tots els escocesos a seguir-me i acceptar la voluntat democràtica dels escocesos. Però hi ha hagut un vot substancial a favor de la independència d'aquest país en el futur”, va emfatitzar Salmond en comparèixer a Edimburg. “El procés que hem seguit dóna un enorme crèdit a Escòcia. La participació del 86% és única al món en un referèndum i és un triomf de la democràcia i la participació política”, va afegir. “Tot Escòcia espera que es compleixi amb rapidesa la promesa dels partits unionistes de transferir més poder a Escòcia”, va subratllar i va deixar clar que és una aspiració no solament dels que han votat a favor de la independència, sinó del conjunt del país.

Salmond es va congratular que “tants escocesos s'hagin compromès amb el procés polític per primera vegada i decidissin participar en aquest procés democràtic. Això impedirà un retorn a la política de sempre. Un 45%, 1,6 milions dels nostres ciutadans han votat per la independència, fet que mai abans hauríem pensat que seria possible. Espero que l'establishment de Westminster s'adoni de la massa de gent que s'està movent cap a endavant a Escòcia. Ara, hem de seguir endavant com una nació”, va concloure.

També el líder de la campanya del no, l'exministre laborista Alistair Darling, va fer una crida d'unitat després de felicitar-se per la victòria unionista. “Hem exposat els nostres arguments i hem guanyat. El silenci ha guanyat”, va declarar amb ironia.

Els resultats d'Aberdeen, al nord-est escocès, van fer desenganxar del tot la candidatura unionista, poc abans de les sis del matí. El no va vèncer amb un 59% de les paperetes, davant del 41% obtingut pel sí. Uns minuts abans que es fes públic el resultat a Aberdeen, el consell de Dumfries va informar que el no va reunir un aclaparador 66% dels suports, mentre que el sí va aconseguir un 34%.

"Crido a tots els escocesos a seguir-me i acceptar la voluntat democràtica"

La jornada d'escrutini va començar a comptagotes. Els consells municipals més petits en termes electorals van començar a oferir resultats sobre el referèndum poc abans de les dues del matí, hora espanyola. A Clackmannanshire, la primera municipalitat a oferir resultats, el no va guanyar amb un 54% de les paperetes, per un 46% del sí. A Orkney Islands, el no va obtenir un 67% dels suports, davant del 33% del sí. Amb una grandària similar, el 64% dels electors de Shetland Islands va votar no a la independència i un 36% ho va fer pel sí. A Eilean Siar el no va vèncer per sis punts, amb un 53% dels vots enfront del 47% de paperetes independentistes.

La primera victòria pel sí ha arribat a Dundee, a l'est d'Escòcia, amb un percentatge electoral del 2,77%, poc abans de les cinc del matí (hora espanyola). Els independentistes han aconseguit un 57% dels vots, mentre que el no s'ha endut un 43% de les paperetes. Uns minuts després va ser el consell de West Dunbartonshire el que va celebrar la majoria independentista, amb un 54% dels vots, davant d'un 46% de paperetes unionistes. El consell de North Lanarkshire també va informar de la victòria ajustada del sí amb un 51% dels suports. En el ràfec es va quedar el triomf del sí a Inverclyde, en el qual els independentistes van perdre amb un 49,9% dels vots, enfront d'un 50,1% dels unionistes.

Escòcia diu no a la independència

A Renfrewshire (3,14% de l'electorat) van vèncer els partidaris de romandre al Regne Unit amb un folgat 62% dels suports, mentre que la candidatura independentista va registrar un 43% dels vots. També va ser àmplia la victòria del no a East Lothian, amb un 62% d'adhesions a l'unionisme, i a Stirling, amb un 60%. Els partidaris de seguir en el si del Regne Unit van guanyar el referèndum d'igual manera a Midlothian, on van aconseguir un 56% de suports, per un 44% dels independentistes, i a Falkirk, amb un avantatge més reduït del no (53%), enfront del sí (47%).

Els unionistes es van alçar igualment amb la majoria a les urnes en els consells de Fife (55%), Aberdeenshire (60%), Angus (56%), Argyll & Bute (58%), Moray (58%), East Dunbartonshire (61%), East Renfrewshire (63%), North Ayshire (51%), Perth & Kinross (60%), Scottish Borders (66%), South Ayrshire (58%), East Ayshire (53%), South Lanarkshire (55%), West Lothian (55%).