Aquí no es vota

A les dotze del migdia Nuria Mill, de 87 anys, pujava a un microbús amb una pancarta enganxada al capó en la qual es podia llegir: “Venim a votar”. Anava dirigida als habitants del poble del costat, perquè, com la resta d'habitants de Pontons, aquesta veïna ha hagut de desplaçar-se 9 quilòmetres fins a la propera Torrelles de Foix per poder votar en la consulta celebrada avui a tot Catalunya. Pontons, un municipi d'uns 500 habitants empadronats –tan sols uns 300 que hi viuen, segons els veïns– és un dels 5 pobles de Catalunya –Horta de Sant Joan, Arres, Canejan i Bausen–, on l'Ajuntament ha rebutjat deixar cap instal·lació municipal per celebrar la consulta. L'alcalde, Lluís Fernando Caldentey (PP), ja va advertir fa dies que no participaria en el que considera un “teatre”. Avui ho ha complert.

No obstant això, un grup veïns d'aquest municipi de l'Alt Penedès dedicat principalment a l'agricultura s'ha mobilitzat durant les últimes setmanes per celebrar una consulta simbòlica a la plaça de l'Ajuntament i ha aconseguit que el Consell Comarcal, després de recollir 184 signatures a Pontons, llogués un microbús cada hora perquè els que ho volguessin poguessin anar a votar fins al poble del costat. Durant tot el dia estaran celebrant una festa a les portes del Consistori, que dissabte es va llevar amb insults a l'alcalde i dues estelades pintades a la façana.

“Tot això és d’una falta de rigor total”, diu l’alcalde de la localitat

Però Caldentey, que governa amb majoria absoluta des de fa quatre legislatures, seguia convençut ahir de la seva decisió. “Sense vocals, ni llistes electorals, ni presidents de mesa tot això és d'una falta de rigor total”, explica mentre mostra la carta que la Delegació del Govern espanyol li va fer arribar divendres recordant-li que els Ajuntaments no havien de cedir els espais públics per a la celebració d'avui. Assegura que la seva voluntat és simplement complir amb la llei i amb els seus principis, encara que li costi el càrrec, tot i que aquest matí ja estava una miqueta atabalat amb tota la revolada que ha generat un cas que avui ha omplert el poble de periodistes. “Jo vull que això passi tan aviat com sigui possible. Però tampoc entenc com el ministeri prohibeix que cedeixi instal·lacions però, en canvi, deixa que es faci la consulta. Jo no vaig en contra de res, però això hauria de ser legal. Si ho fos, no m'importaria col·laborar-hi”, insisteix.

A Pontons, on moltes cases tenen penjades estelades i pancartes en què demanen que se'ls deixi votar, era pràcticament impossible trobar aquest matí algú que no estigués a favor de fer la consulta al poble. A Francesc González, el forner, per exemple, la decisió li semblava “una bogeria”. “Aquesta és la voluntat del poble, no s'entén. Però suposo que l'alcalde deu haver volgut escalar al seu partit”, explicava a la porta de l'obrador. Més o menys el mateix pensa Lourdes Domènech, una dels 15 integrants de la plataforma veïnal que, malgrat la pluja fina i el fred, es concentraven a la plaça de l'Ajuntament al matí al costat d'una urna simbòlica en la qual alguns veïns s'acostaven a dipositar un vot que no serà comptabilitzat oficialment. “Aquest és un poble una mica apagat, costa que la gent surti al carrer”, afirma. Només un home, que va preferir no dir el nom, reconeixia que estava d'acord amb la decisió de l'alcalde.

“L’alcalde deu haver volgut escalar al seu partit”, es queixa un veí

Però més enllà de les pintades a l'Ajuntament, la decisió de l'alcalde no ha generat excessives tensions al poble aquests dies. Fins i tot alguns dels que han hagut d'anar a votar a Torrelles de Foix al matí, la majoria en el seu cotxe particular, defensaven la gestió de l'alcalde els últims anys. “És que aquí la gent no vota un partit, sinó una persona. I així com aquesta decisió que ha pres és completament absurda i per entestament personal, també és veritat que Caldentey ha fet bastantes coses bones”, reconeixia una veïna a la terrassa del bar del poble. A les vuit, el recompte de l'urna de Pontons a Torrelles dirà si anava gaire desencaminat sobre el que realment pensa el seu poble.