Pujol, entre ‘okupes’, vigilants i exparelles

Els actes de Jordi Pujol, encara que siguin per declarar com a imputat, no deixen de tenir una aparença de visita institucional. En l'agitat passeig d'uns 100 metres que ha fet per la Ciutat de la Justícia –els que van de la porta del jutjat al carrer– ha tingut temps de dissertar sobre la “interessant” tasca dels procuradors, que “sembla que sempre van amunt i avall”. Igual que feia en la seva etapa de president, quan visitava els pobles i les comarques de Catalunya per inaugurar un equipament o un altre, Pujol ha escoltat la veu del poble, encara que aquest matí ha estat més aspra que de costum.

Un dels vigilants de seguretat que l'ha custodiat fins al carrer, enmig d'una marea de telèfons mòbils agitats al vent, gravant i captant fotografies del president –malgrat la prohibició que impera per als periodistes–, li ha retret la seva conducta. El vigilant, reconegut "pujolista de tota la vida", li ha recordat el seu neguit quan va confessar que havia ocultat la fortuna familiar a Andorra. “Això no sortirà bé”, li ha contestat, una mica enigmàticament, el president. El guarda, descoratjat però amb una oportunitat única de parlar amb el seu antic ídol, ha dit la seva: “És clar que no sortirà bé, perquè és que ho ha fet molt malament”.

Al final, la possible presència dels okupes de Can Vies –avui han començat els judicis pels disturbis de la primavera passada després del desallotjament a Barcelona– ha estat el menor dels problemes per a Pujol, que ha hagut d'escoltar les paraules més fortes dels funcionaris judicials i dels ciutadans en general. “Lladre!”, “corrupte!” o la més sorprenent: “Vés-te'n al bingo!”. Un periodista ha fet un intent d'acudit amb el fet que la protecció de l'expresident hagi anat a càrrec de la unitat ARRO dels Mossos. “Això és perquè ve arrobar carteres”. Coses, potser, del fred de primera hora del matí.

Hi ha qui ha tingut temps, fins i tot, de confeccionar paperetes gegants, a tot color, amb la forma de bitllets de 500 i la cara d'un Pujol somrient. I altres funcionaris de la Ciutat de la Justícia han fet una pancarta amb banderes de les pàtries que atribueixen a Pujol: Andorra –que sense escut semblava Romania–, Luxemburg, Suïssa o Liechtenstein. La catalana no hi era perquè el consideren de tot menys un patriota. Els funcionaris han anat movent la pancarta pel recinte per fer que Pujol se la trobés de cara. No han tingut èxit.

Pujol ha entrat per una porta (Gran Via) i ha sortit per l'altra (avinguda Carrilet) sense gairebé ni fer declaracions, tot i que ha estat coherent. “Tot el que he de dir ho diré davant la jutgessa”, ha dit a les 9.40 hores, quan ha arribat a les portes del jutjat. “Tot el que havia de dir ja ho he dit a la jutgessa”, ha afegit, per si quedaven dubtes, a quarts d'una, quan ha marxat.

Amb Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola –l'única que no ha dit ni piu davant la jutgessa–, fora d'escena, ha aparegut Victoria Álvarez, l'examant de Júnior, el fill gran de l'expresident. Vicky s'ha quedat palplantada davant la sala de vistes on encara estaven declarant els tres fills imputats en aquesta causa –Marta, Mireia i Pere– en la seva doble condició d'assessora i xafardera. "He estat treballant intensament en el cas amb l'advocat. I també tenia curiositat per veure com anava avui la cosa”, ha dit la sempre somrient Victoria. Al capdavall, alguna cosa té a veure aquesta dona amb el fet que Pujol hagi anat avui a declarar, 31 anys després de fer-ho, com a querellat, pel cas Banca Catalana. Gairebé tant temps com ha estat oculta al fisc la fortuna de la família.