El TSJ de València suspèn fins al juny el primer judici del ‘cas Gürtel’

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit aquest dimecres suspendre fins a l'11 de juny el primer judici a la trama Gürtel i a diversos antics càrrecs de la Generalitat valenciana, als quals la Fiscalia i els socialistes atribueixen el falsejament de concursos públics per import de cinc milions d'euros. L'ajornament del procés va ser sol·licitada per les defenses dels 13 acusats de manipular concursos públics. El ministeri fiscal i el PSOE, que exerceix l'acusació popular, s'hi van oposar, recordant que el Tribunal Suprem va instar a finals del 2014 els jutges valencians a celebrar el judici "sense dilacions". Els magistrats han considerat que així podrà donar-se temps a les parts perquè estudiïn a fons la documentació que procedeix de la part troncal de la causa i perquè l'advocada d'ofici d'una de les acusades, Mónica Magariños, pugui posar-se al dia respecte a la causa.

Durant la segona jornada del judici, la Fiscalia Anticorrupció ha rebutjat les "al·legacions massives de nul·litat" plantejades pels acusats i els excàrrecs de la Generalitat valenciana. El ministeri públic ha defensat la feina de Baltasar Garzón, qui va iniciar la instrucció de la causa a l’Audiència Nacional, i ha atribuït a les defenses dels presumptes caps de la xarxa corrupta haver desplegat una "maniobra dilatoria" i incórrer en un "autèntic frau processal".

Contra el que va dir l'advocat de Francisco Correa la primera jornada del judici que se celebra al Tribunal Superior valencià, els fiscals han argumentat que no se'l va detenir il·legalment el febrer del 2009, quan el cas va sortir a la llum. “És sorprenent que després de sis anys de procediment, i malgrat haver presentat una gran quantitat de recursos en el seu moment per sol·licitar la llibertat quan es trobava a la presó, sigui la primera vegada que s'al·legui una vulneració tan greu. Això demostra la feblesa de l'argument”.

Segons la Fiscalia, el supòsit no és similar al del cas Malaya perquè Correa va ser detingut “per dur a terme diligències indispensables”, com escorcolls en diverses dependències. Durant el període de 72 hores des del seu arrest va ser posat a disposició judicial, la qual cosa des del punt de vista del ministeri públic implica que va tornar a “computar-se el termini” de detenció legal. Anticorrupció considera que el Suprem ja va avalar una situació semblant fa dos anys.

Davant de les al·legacions de politització del procés i mala fe per part dels fiscals realitzades per les defenses en la primera jornada del judici, el ministeri públic ha respost aquest dimecres que desenvolupa la seva tasca “amb ple respecte als drets fonamentals” i ajustant-se a la seva funció de “defensar la legalitat i la societat amb absoluta imparcialitat”. “Si hem de prendre iniciatives que beneficiïn els acusats, ho farem, com estableix el nostre estatut orgànic”, ha afegit.

No hi ha, segons la Fiscalia, violació de drets en la intervenció de les comunicacions

El ministeri públic ha defensat la "imparcialitat" del tribunal, que considera "fora de qualsevol dubte". "És la representació de Pablo Crespo qui pensa que ens trobem davant d'un judici polític, però ens trobem davant d'un judici penal. No ens correspon a cap de nosaltres valorar qüestions polítiques", ha afirmat la Fiscalia. Sobre la recusació d'un dels tres magistrats de la sala, Juan Climent, per haver treballat a la Conselleria de Presidència de l'Executiu valencià a principis de la dècada dels anys vuitanta, quan governaven els socialistes, el ministeri públic ha considerat que "pel moment en què s'al·lega" (el primer dia de judici) i per "les imprecisions" amb què es va efectuar "hauria de rebutjar-se". Crespo "pot tenir dubtes en la seva ment" sobre la imparcialitat de Climent, però per recusar-lo, segons Anticorrupció, hauria d'especificar-se "quina amistat íntima o enemistat manifesta" ho justifica, com recull la llei.

Tampoc hi ha, segons la Fiscalia, violació de drets en la intervenció de les comunicacions autoritzades judicialment, la legalitat de les quals va ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid i van ser utilitzades en el judici del cas dels vestits celebrat a València. El ministeri fiscal s'ha oposat a la petició dels lletrats dels caps de Gürtel d'anul·lar el procediment a causa de l'enregistrament de converses entre Pablo Crespo, considerat número dos de la xarxa, i el seu advocat a la presó. Unes intervencions de les comunicacions que van ser expulsades del procediment i van implicar la condemna del jutge Garzón per part del Tribunal Suprem. Segons els fiscals, la justícia ja va suprimir llavors les proves connectades “íntimament” amb aquests enregistraments. I els acusats, segons el ministeri públic, “van ser incapaços de concretar cap més prova que hagués d'anul·lar-se”.