El que una dana significa

Tot d’una apareix una paraula del no-res i això no és estrany, de fet passa tot sovint. Però no és tan habitual que un mot, a més d’aparèixer, carregui tan de seguida amb tots els vessants que pot adquirir el procés de significació, que com veurem està farcit de matisos, i en pocs dies, potser poques hores, passi del desconeixement majoritari a la representació de la catàstrofe mateix. Així, si abans del dia 29 d’octubre podíem sentir parlar d’una DANA i no ens feia gaire ni fred ni calor, ara ja rebem amb inquietud els anuncis dels meteoròlegs que venen noves danes.

Per descomptat escric les dues grafies, DANA i dana, pas per casualitat. De fet la consideració d’un mot originari d’una sigla com una paraula més o menys normal és el passaport per considerar-la una dels nostres, i ja hi ha mitjans que han fet aquest pas. Però una altra cosa és que sapiguem gaire de què es tracta. De fet, DANA és la sigla de depressió aïllada a nivells alts, és a dir un terme més aviat tècnic que els homes i dones del temps fan servir per a allò que abans en deien gota freda. Si anéssim a la definició clàssica de signe lingüístic proposada per Ferdinand de Saussure, diríem que el significant desenvolupat conté el significat mateix, com passa amb la majoria de sigles: el significat de radar no és més que la tirallonga de mots que surt de desplegar cada lletra, en aquest cas en anglès.

La significació, però, és una cosa un pèl més complexa. Enllà d’entendre que el significat d’una sigla és el seu desenvolupament, un cop ens quedem amb la sigla pelada cal omplir-la d’alguna mena de sentit més proper, més intuïtiu, fins i tot prescindint del que volen dir les paraules que la formen. ¿Quin és el sentit de làser, el que associem a la ciència (i la ciència-ficció) amb forma de feixos de llum, o el que aporta la sigla lletra per lletra? És clar que, tan bon punt “buidem” la sigla del seu desenvolupament, l’hem d’acabar omplint amb alguna cosa més propera. D’aquí que, malgrat el desconeixement tècnic general, el context feia que no fóssim del tot ignorants que una DANA havia de ser una tempesta severa.

Significar, però, va encara un pas més endavant. De vegades les paraules signifiquen coses més enllà del que refereixen, com si transcendissin el símbol lingüístic saussureà per endinsar-se en el coneixement pragmàtic del món, en les nostres valors i expectatives. Gottlob Frege va establir la diferència entre la denotació i la connotació de la paraula, la qual afegeix matisos a través dels mots seleccionats en el missatge, que són descodificats d’acord amb coneixements compartits. D’aquesta manera, és a través de la connotació que les paraules tant poden revelar una realitat d’una manera ben explícita o bé servir de pretext per a l’eufemisme i evitar dir les coses pel seu nom; no en va, del nou departament de la Casa Blanca encapçalat per Musk se’n dirà d’eficiència governamental, no pas de retallades.

El desastre del País Valencià ha servit, doncs, per afegir en molt poc temps al terme dana un tercer nivell de significació, a banda del que aporta la sigla desenvolupada i del que ens fa associar-la a un fenomen climàtic més o menys conegut. I és la connotació de destrucció associa­da a l’experiència compartida del desastre. Diria que hi ha pocs casos de mots que hagin experimentat un periple tan ràpid; potser sida, també originàriament una sigla, que en molt poc temps va afegir a la descripció d’una malaltia una connotació que ha sigut molt difícil d’esborrar. De vegades pesa més tot allò que gira al voltant del signe lingüístic que no el que conté el signe lingüístic mateix.

Potser acabarem associant el terme dana definitivament a calamitats, una mica com fan termes com huracà o tsunami, i als telenotícies redunden en la idea que la població ja s’està prenent seriosament els anuncis de noves danes. Potser és que hem agafat por, o una prudència ben útil davant les fuetades del canvi climàtic. Almenys sempre reaccionarem abans amb dana que amb depressió aïllada a nivells alts malgrat ser el mateix.