Cristina Domènech: “Volem que tothom es faci seva La Setmana i s’organitzin activitats arreu, com passa amb Sant Jordi”
La directora de La Setmana del Llibre en Català reconeix que la millor ubicació és el Moll de la Fusta, però que han d’aprofitar l’oportunitat d’arribar a nou públic que els dona el trasllat puntual a l’Arc de Triomf
La directora de La Setmana del Llibre en Català, Cristina Domènech, té una ambició a mig termini. Vol que tothom es faci seva La Setmana, que es converteixi en una nova data cultural i festiva al calendari de tots els territoris de parla catalana, com passa amb Sant Jordi, i s’organitzin activitats arreu. Com a far que irradia la difusió del llibre en català, el festival s’ha convertit en un aparador de les novetats de tardor, però també segueix sent el millor expositor de fons editorials. Després d’uns anys acomodats al Moll de la Fusta, la celebració de la Copa de l’Amèrica els ha enviat puntualment al passeig Lluís Companys, on se celebrarà del 20 al 29 de setembre.
PREGUNTA. És la seva tercera Setmana com a directora, hi arriba més tranquil·la?
RESPOSTA. Hi arribo amb més experiència i, per tant, amb més seguretat, i també amb la mateixa il·lusió, o més. Però també amb un estat d’alerta, perquè hi ha un canvi d’ubicació, que ens obliga a fer certes adaptacions.
P. El trasllat a l’avinguda Lluís Companys és el principal canvi, obligats per la celebració de la Copa de l’Amèrica. Sentiu que us han expulsat del Moll de la Fusta, on estàveu tan ben acomodats?
R. Ens ha obligat a fer un canvi, a espavilar-nos, però l’únic que volem és que el nostre propòsit, que és acostar al llibre en català al públic, no quedi perjudicat per aquest canvi d’ubicació. I el que hem fet és capgirar-ho i veure-ho com una oportunitat, per captar un públic nou, perquè ens movem d’espai i de dates, i coincidirem amb la Mercè. Llavors, això vol dir que tindrem un públic que habitualment no ve al Moll de la Fusta. Ens ho hem agafat com un repte, de ser capaços de captar públic nou.
P. Però és una millor o pitjor ubicació per a La Setmana?
R. Com a directora de La Setmana, i pensant en el projecte que tenim plantejat, és millor el Moll de la Fusta, perquè et permet donar-li dimensió de festival. Vol dir espais de lectura, espais de relax, una zona de bar, tres escenaris, més l’espai familiar.
P. Llavors s’han sacrificat zones?
R. S’ha sacrificat un escenari i la zona de foodtrucks, només hi haurà un bar, i l’espai familiar també és més petit. Tenim menys metres. Però estarem al centre de Barcelona i ho hem d’aprofitar. No siguem burros, captem aquest públic que passarà, que potser ni sap què és La Setmana, se la trobarà.
P. Va ser una comunicació unilateral, veient que no hi havia alternativa?
R. No, ho hem treballat conjuntament. L’Ajuntament ens va avisar des del dia zero que això passaria, i ells han estat molt productius a l’hora d’ajudar-nos a trobar un espai. No puc dir altra cosa. Des de l’ICUB han estat al nostre costat per buscar un espai i aquest és el millor, perquè és molt difícil trobar espais que tinguin aquestes característiques.
P. Però el regust que queda és que sempre passa per davant l’esport o els grans esdeveniments esportius que la cultura?
R. No, no puc dir-ho... És un tema de ciutat, no? Si estic d’acord amb la Copa de l’Amèrica o no és un tema personal. Jo tinc les meves creences i les meves maneres de pensar, però crec que no puc entrar a valorar si això passa sovint o no... És clar que la cultura ha de tenir un paper rellevant en tot el dinamisme de la ciutat, i La Setmana, per mi, és una peça clau en tot l’engranatge de Barcelona.
P. En un moment de decreixement de l’ús social del català, fa patir que això afecti el llibre, que d’altra banda passa un bon moment?
R. És veritat, les xifres no enganyen. Pel que fa a edició s’estan fent projectes superinteressants, a nivell d’editorials, col·leccions, i després, d’altra banda, veiem que al carrer l’ús social està retrocedint. Això és gravíssim. Crec que encara hem de veure què passarà amb la generació jove. Veurem què passa quan siguin consumidors del llibre d’adult. Ara s’estan consumint, s’estan venent molts llibres infantils i juvenils, però quan aquest públic es faci més gran veurem què passa. En deu anys les coses poden canviar moltíssim. M’agradaria ser optimista, òbviament.
P. Hi participen editorials, llibreters, entitats... Qui n’és el gran beneficiat?
R. El visitant. Perquè és un esdeveniment gairebé únic, perquè el visitant veurà els fons de les editorials, no en tota la seva extensió, però molta sí. Un visitant pot veure tot el que ha publicat Quaderns Crema, o qualsevol altre. Aquests fons, aquests catàlegs, a les llibreries no hi són. Són difícils de trobar. I en canvi, allà pots veure-ho tot, sigui a través d’una llibreria o d’una editorial directament. I això no passa amb un Sant Jordi, que són novetats i novetats.
P. Però fa la sensació que cada cop s’hi assembla més, no? Les editorials ho aprofiten per presentar les novetats de tardor.
R. Per al visitant no passa, però de cara als mitjans hi ha la represa literària de tardor, i La Setmana coincideix amb la represa. Una cosa que és un èxit de La Setmana, de tota la gent que ha estat treballant durant tants anys, és que les editorials hi han ajustat el seu calendari de novetats. I la premsa se’n fa ressò. Però si visites La Setmana trobes els catàlegs i els fons.
P. Els llibreters s’han queixat que venen més les editorials que ells.
R. No, a La Setmana venen llibreters que representen els segells, per tant, crec que és un win-win de les dues parts. Al final, tot són llibres en català, el que estan oferint, no? Crec que, per a les llibreries, La Setmana també és la seva festa.
P. Hi ha alguna cosa nova que es pugui trobar aquest any?
R. És una edició adaptada a la que hem anat fent aquests últims tres anys. Oferir una programació molt àmplia que doni valor al llibre en català, no només a la literatura catalana o la literatura en català, això és molt important, estem parlant també de llibres de cuina, ciència, economia... Oferir aquest ventall i donar visibilitat també als itineraris. Tenen lloc a tot Catalunya, i per primera vegada hi ha també un itinerari al País Valencià, amb Estellés, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Com a novetat hi ha el projecte que fem amb 3CAT, que és un videopòdcast, que es trobarà a la plataforma durant La Setmana i més enllà. És un reforç de la presència audiovisual de La Setmana a TV3.
P. Quin és l’objectiu a mitjà termini?
R. Que La Setmana no sigui només la represa literària, sinó que se celebri a tot arreu. Que durant aquests dies, en diferents municipis catalans i equipaments, es puguin celebrar activitats. Que aquells dies es converteixin en un aparador del llibre en català. Que tothom se la faci seva i s’organitzin coses, com passa amb Sant Jordi.
P. I com ho esteu treballant, això?
R. Per exemple, el projecte del videopòdcast ja és una manera d’arribar a la gent. De fet, és un dels punts del Pla Nacional de la Lectura. S’ha de treballar amb entitats i agents del territori, moure els llibreters, les biblioteques, les editorials...
P. El programa és molt extens, quines són les activitats que no es perdrà?
R. És molt difícil de dir, perquè hi ha molta cosa. Però potser es poden destacar les entrevistes d’Anna Guitart a Mireia Calafell, Carme Riera o Manuel Baixauli, i a Toni Sala amb Adrià Pujol. Tampoc l’acte de la Institució de les Lletres Catalanes entorn dels commemorats d’aquest any: Guimerà, Monserdà, Papasseit i Estellés a partir de monòlegs; el bloc de feminisme, amb diverses presentacions i una tarda dedicada al tema, el dissabte 28. Cal anar també al lliurament dels dos premis: el Trajectòria a Pilarín Bayés i el Difusió a Marc Giró.