El to fonamental de Joan Benesiu
‘Terminus’ recull l’efervescència imaginativa i la hipnòtica capacitat de fabulació de l’escriptor, dotada d’una alta intensitat i una delicada i estranya eficàcia narrativa
L’alegria del record d’Emili Manzano
‘Me’n record’ s’inscriu dins d’una tradició, estableix un diàleg intertextual i homenatja Joe Brainard i Georges Perec
‘Mammalia’: figures incomprensibles i devessall descriptiu
Elisenda Solsona crea un món on els úters dels diferents de mamífers s’han deteriorat, quedar-se embarassada és tan perillós que s’ha prohibit
L’addicció a l’enigma de Màrius Serra
‘El rol d’en Roc’ és una exhibició de la plenitud verbal de l’autor, que confirma que no hi ha gèneres tancats
L’atmosfera mòrbida de ‘Les petites vampires’ de Maria Guasch
L’escriptora posa tot l’èmfasi en els aspectes més sinistres de la condició humana
La forma de vida catalana a ‘El purgatori del bibliòfil’
Ramon Miquel y Planas mescla de manera insolent i descarada la narrativa assagística, la sàtira i la paràbola i, sobretot, la crítica civil i la crítica del gust
‘Tots als deu’, la primera novel·la del poeta i traductor Jaume Creus: Canvi de pell
L’obra no es troba gaire lluny del que fa Gabriel Ferrater a ‘In memoriam’
La nova Xahrazad d’Antoni Veciana
Després de ‘Nicolau’, l’escriptor reusenc relata la vida de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona
Marta Soldado fabula sobre un cavall de la raça Przewalski, únics exemplars salvatges del món
‘Al bosc vermell, un cavall fuig’, premi Ciutat de Tarragona, defuig les analogies fàcils entre animals i humans i evita cap lliçó moralista
L’estranyesa entre pares i fills, protagonista de la ‘rentrée’
Manuel Baixauli, Elisenda Solsona, Maite Salord i Jaume Creus són alguns dels autors que publiquen novel·la sobre relacions familiars
Manuel Baixauli, en estat pur a ‘Cavall, atleta, ocell’
L’autor comença la història amb un marc realista però de mica en mica s’hi va imposant una atmosfera de faula paranoica i costums inexplicables
‘La fràgil memòria’, de Josep Lozano: Crònica d’un poble
Dues dones de classe social diferent, una mare abnegada i una tieta tenaç, es confessen en aquesta mena de dietari
Maria Arimany a la recerca d’un llibre generacional
Debuta amb el recull de contes ‘Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc’, premi Documenta 2023
Rosa Font converteix en excepcionals les emocions comunes a ‘Un bosc infinit’
La vitalitat dels detalls llueix en una novel·la de circumstàncies dramàtiques
‘Els llocs de l’ànima’, d’Albert Mestres: Camins de perfecció
Una obra que farà molt bona companyia als lectors a qui no els espanta conèixer-se una mica més bé
Jordi Galli escriu retalls d’un viatge per l’antiga ruta 66
‘La ruta invisible’, de Jordi Galli, és la crònica del viatge que l’autor va fer amb la seva parella per l’antiga Ruta 66, que va de Chicago fins a Santa Mònica, als Estats Units
La novel·la més entusiàsticament literària de Jordi Coca
‘La quietud’ està a l’altura de títols tan majestuosos com ‘L’emperador’, on tampoc estalvia la irrupció de la crueltat
‘Marxarons’, de Cristina Masanés: L’enigmàtica simplicitat de la bona prosa
El protagonista és el pare de l’escriptora, que als seixanta-set anys va patir un vessament cerebral que el va deixar sense parla
‘Aprendre a esquivar les bales’, de Xavi Coral: Alè de veritat i alguna sorpresa
En el debut narratiu del periodista, les vicissituds de la guerra adquireixen un valor diferent, un grau d’autenticitat verificable
‘Com un batec en un micròfon’, el melodrama sense tècniques melodramàtiques de Clara Queraltó
L’últim llobre de l’escriptora ha rebut el premi Llibres Anagrama 2024
Crònica d’ultramón en una Barcelona destruïda per la vegetació
Josep M. Argemí se serveix del clàssic periple a la recerca d’alguna cosa per narrar, de biaix i a contrapel, ‘Viatge al fons del jardí’, una ciència-ficció dels sentits
Sílvia Alcàntara recupera Cèlia Palau amb sensibilitat i placidesa
Quinze anys després de la publicació d’'Olor de Colònia’, l’escriptora recupera el personatge de Cèlia Palau, filla dels comptables de la colònia tèxtil, quan ja és adulta
‘La puresa de l’engany’, de Gerard Quintana. Malaguanyar la pròpia literatura
La tercera novel·la de Quintana recupera un episodi de la intrahistòria gironina, la del poeta i actor Antoine López
Xavier Aliaga no escriu un western
La gràcia narrativa d’'Això no és un western’ és que aconsegueix acoblar amb justesa i precisió el conjunt de les peces de l’actualitat política i econòmica dins del flux del relat
El lloc de la fantasia de Miquel Bonet
Torna a les llibreries ‘El dia de l’escórpora’ revisada a fons pel mateix autor
‘Història d’un piano’, de Ramon Gener: La meravella de tocar i l’avorriment de llegir
El comunicador fabula sobre les vides de la gent que, abans que ell, van tenir el piano Grotian-Steinweg que va comprar en una botiga de Gràcia
‘El Federal’ de Sebastià Alzamora: Una dissertació massa didàctica
Una novel·la al voltant dels alçaments del 1869 derivats de la Gloriosa, la revolució que va destronar la reina Isabel II
Julià de Jòdar: un capità de la seva ànima
‘La casa tapiada’ (Comanegra) ens explica com esdevenir escriptor sense tenir mestres, com ser novel·lista en una llengua sense públic lector de novel·la
Eva Baltasar ens submergeix en el foc de l’infern a ‘Ocàs i fascinació'
La novel·la és un relat a dos temps en què la narradora ha hagut de marxar de Barcelona pels elevats preus de l’habitatge i sobreviu en una ciutat petita amb una feina temporal i mal pagada
‘Liorna’ d’Ariel Serra. El bon equilibri del pas
A ‘Liorna’, Ariel Serra narra uns fets històrics esdevinguts entre el 1687 i el 1691 a Mallorca, quan un grup de jueus conversos intenten fugir amb una goleta cap a la Toscana
‘El martell’, de Jordi Sarsanedas: La sort justa
Amb una prosa natural, l’autor va a la recerca de la paraula exacte i el perfeccionament de la frase
‘Guanyaràs una mar llisa’, de Miquel Martín: La diabòlica mania de recordar
És una crònica sobre els viatges al fons del no-res, una èpica de la Costa Brava abans de la destrucció del seu paisatge, un compendi sobre les tradicions orals
El sacrifici de llegir Vicenç Villatoro
‘Urgell. La febre de l’aigua’ documenta l’aventura èpica que va suposar la construcció del canal d’Urgell a partir dels avatars biogràfics dels seus avantpassats
Ramon Mas tanca un cicle
‘Els murs invisibles’, sens dubte, és el millor llibre que Ramon Mas ha publicat fins ara, com si abans de donar una cara memorable a la història que necessitava explicar-se li hagués calgut fer provatures amb “mil formes falses”
‘Hiperràbia’, de Ferran Grau: La versemblança cruel
Grau és un narrador segur, que no sol perdre el fil de les atrocitats —dramàtiques i alhora dolorosament còmiques— que està explicant, i que aconsegueix l’equilibri just entre l’estil i la credibilitat
La memòria de les pedres
‘Fins a l’última pedra’, de Berta Creus, és una novel·la de contes, però apareixen tan ben trenats que el lector de seguida s’oblida d’aquesta fórmula
‘El silenci dels astronautes’: Laia Fàbregas escriu amb cautela i tenuïtat
És un llibre valent que manipula amb traça el sentimentalisme, com si seguís el que Poe deia a ‘Filosofia de la composició’
L’eficàcia de la naturalitat
Els quatre relats de ‘La bandera de Brigadoon’, d’Antoni Carrasco, estan lligats per l’educació sentimental d’algú que va veient com neix l’instint de l’amor i s’evapora o es transforma durant la convivència en parella
La grata materialitat de les coses en un debut prometedor de Jordi Font
‘L’estiu del gaig blau’ és un debut ple de promeses de futur, una novel·la on la consistència de la prosa i la intel·ligència narrativa de Jordi Font aconsegueixen que es llegeixi d’una tirada
‘El cercle de Felanitx’, de Miquel Barceló Perelló: La vida en minúscula
La fortalesa i maduresa que va assolir l’autor es percep en la contundència verbal de cada frase del volum que inclou dos llibres de relats, una novel·la inèdita i un text per a una exposició