El Barça es perd amb el millor Messi

El Barça es va perdre a París. Encara que la derrota no és decisiva, el partit va oferir una notícia nova i preocupant. Als blaugrana no els va servir de res que el millor de la nit fos amb diferència Messi. La bona actuació del 10 va coincidir amb la mala trobada col·lectiva de l'equip, disseminat i vulnerable, incapaç d'aprofitar el bon moment de l'argentí, sotmès per un bon PSG. Una vegada batut, es va deixar fer tres gols gairebé seguits i va concedir unes quantes ocasions més, circumstància sorprenent si s'atén a la seva imbatibilitat abans d'arribar al Parc dels Prínceps, un terreny impossible pel Barcelona.

En un escenari exigent, un torneig major i davant un gran adversari, els blaugrana es van vèncer sense remei, difícils de reconèixer vestits de groc com l'equip que han estat durant temps, lliurats a l'intercanvi de cops, més combatius i ambiciosos que virtuosos a París. El Barça es va lliurar als seus davanters i li van vendre les seves defenses per la falta de mitjans, de toc i de passada, de finor i de control, de joc de posició, decidit a jugar-se el triomf a les àrees. Va perdre molts dels seus trets naturals i va guanyar virtuts més convencionals i ordinàries en un xoc vertiginós.

La serietat del partit li concedia una especial importància a l'alineació de París. La política de rotacions ja no dissimula que Piqué és suplent i que, a l'espera de Luis Suárez, el tercer punta és Pedro. La porteria se la reparteixen Bravo, Ter Stegen i pot ser que Masip jugui la Copa. No hi ha dubte, en canvi, sobre el fil conductor, que continua sent Messi, present de principi a fi en la formació, doble protagonista per la seva condició d'assistent (vuit) i golejador (sis). Va jugar molt bé el 10. Els errors defensius, en canvi, faran bons segurament Piqué i Bravo. No obstant això, el problema va ser col·lectiu del Barça.

Absent Ibrahimovic, el PSG va perdre intimidació i va guanyar equilibri i govern, perquè va entrar Pastore, un excel·lent migcampista que juga com els àngels davant el Barça, i Cavani va poder situar-se de 9. Intens i agressiu, el campió francès va començar a jugar tan bon punt la pilota es va posar en joc, sorprès per la timidesa defensiva del Barça. Els nois de Blanc van eixamplar el camp, van barrejar bé i van impedir la pressió dels blaugrana, imprecisos i reiteratius en la concessió de faltes, el millor recurs del PSG. David Luiz no va perdonar en la segona càrrega i va acabar amb la imbatibilitat del Barcelona.

El joc blaugrana, poc travat i erràtic, és més preocupant que el marcador

La resposta del Barça va ser immediata després que s'ajuntessin en una jugada els seus tres futbolistes més desequilibrants: Neymar, Iniesta i Messi. El tir del 10 va resultar impossible per Sirigu. Al voltant de Messi, especialment fi i subtil, passador i rematador, el Barça va anar a totes, avalat pel seu poder ofensiu i, d'altra banda, condemnat per les seves concessions a l'àrea de Stegen. El porter es va quedar a mitja sortida en un córner i va deixar-se fer un segon gol marcat per Verrati. L'estratègia va sancionar el joc discontinu del Barça, llastat per les pèrdues de pilota i la fluixesa d'Alves i Jordi Alba.

El 2-1 va desmuntar el Barça, que es va partir de mala manera, incapaç d'agrupar-se per estrènyer de manera sincronitzada, sense ritme i sense pausa, desbordat per la presència imponent de Motta. L'exblaugrana es va convertir en el centre del partit per sort del PSG, que penalitza els errors del contrari i és un equip de molt de talent, especialment brau quan s'enfronta amb els millors rivals, sabedor que podia revertir la seva mala arrencada de curs davant el Barça. La trobada va virar de manera progressiva i decidida a favor dels francesos, excel·lents en l'acció del 3-1.

Un error de Ter Stegen,

Van der Wield va aprofundir per la banda i Matuidi no va perdonar en el segon pal davant l'absentisme d'Alves. Llavors el Barça va tenir sort, perquè es va trobar amb una miqueta de Neymar (el setè), virtuós en el control i la definició, redemptor per un moment del seu equip després que a Messi li costés entrar en joc prop de l'àrea de Sirigu. No va estranyar a ningú que Luis Enrique substituís Rakitic per Xavi. Ni tampoc que més tard entressin Munir i Sandro. Malgrat que els barcelonistes van apuntar molt Sirigu, no hi va haver manera de trobar la porteria i el Barça va signar la seva primera derrota a París.

El Barcelona va fallar davant un dels equips més qualificats d'Europa, com és el PSG. El marcador es pot corregir al Camp Nou. El joc, en canvi, s'ha de revisar després de constatar que només amb Messi i Neymar no es guanyen els partits difícils com el de París. La fragilitat defensiva, les pèrdues reiteratives i el joc poc travat i erràtic en un equip que es vertebrava a partir dels seus mitjans semblen més preocupants que el marcador. El Parc dels Prínceps sempre ofereix males notícies al Barça.