El fiscal creu que Nadal va afavorir Lara en una operació urbanística

Joaquim Nadal, dirigent històric del socialisme català i exconseller d'Obres Públiques de la Generalitat amb el tripartit, podria haver participat en una “estafa” milionària a una promotora immobiliària per afavorir l'editor i empresari José Manuel Lara. La Fiscalía Anticorrupció sospita que Nadal “va promoure les negociacions pertinents” per signar l'octubre del 2006 un conveni que va traslladar la ubicació d'un futur polígon industrial a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empordà).

El fiscal Fernando Maldonado i la Guàrdia Civil sospiten que la preservació com a “zona verda” d'una àrea coneguda com a Molí d’en Reixac no va estar motivada per la sensibilitat mediambiental dels dirigents polítics, sinó que pretenia afavorir els interessos del president del grup Planeta i la seva família, que just quatre mesos abans de la signatura del conveni havien comprat allà una masia anomenada Can Dalmau —i un terreny forestal adjacent— per 6,5 milions d'euros.

El conveni sota sospita el van subscriure l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Ajuntament i l'empresa Varal Real Estate, que havia de desenvolupar el polígon en una nova zona, Bernades. El problema d'aquesta nova ubicació és que era “inundable” i no s'hi podia edificar. Tant Nadal com l'exalcalde de Santa Cristina, el socialista Ricard Herrero —mort el març passat—, “tenien coneixement de la inundabilitat i ho havien ocultat a l'altra part”, recull l'informe del fiscal, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

El cas va néixer fa dos anys, quan Varal va presentar una querella en considerar que l'engany li havia impedit desenvolupar el polígon i li havia fet perdre entre 20 i 25 milions. Un jutjat de Barcelona ho investiga i Nadal ja ha hagut de donar explicacions davant la Guàrdia Civil. Anticorrupció sospesa ara demanar a la jutgessa que el citi a declarar com a imputat per irregularitats en l'operació urbanística.

Incasòl va pagar “el triple” del que s'aconsella pels terrenys de Santa Cristina

El 2004, Santa Cristina va aprovar la transformació de Molí d’en Reixac en polígon industrial. La zona forma part de la vall de Solius, d'interès paisatgístic i ambiental. Els veïns es van mobilitzar a través de la plataforma Salvem Solius i van intentar, sense èxit, aturar el projecte. El Consistori va trobar un aliat: Varal, que un any després va obtenir la propietat del sector per sis milions “per desenvolupar els seus plans industrials”, detalla el fiscal.

Tot va canviar sobtadament —i a gran velocitat— el 2006: l'Ajuntament va decidir que volia declarar l'àrea com “de valor paisatgístic i zona verda” i portar el polígon a un altre lloc. El “detonant del canvi de posició” no va ser l'oposició de Salvem Solius, raona el fiscal, sinó “l'adquisició per part de Lagobar de la finca Can Dalmau, propera a aquella zona”. Lagobar està administrada per Marta Lara, una de les filles de l'editor. L'empresa va aconseguir fins i tot autorització municipal per modificar un camí que creuava la finca, i construir un pont, precisa l'informe.

Les negociacions per segellar el conveni d'octubre del 2006 van ser “promogudes” per l'exconseller, diu el fiscal. La tesi es basa, en part, en les declaracions de l'exalcalde Herrero davant la Guàrdia Civil: la proposta, va dir, va partir de Nadal i de l'exdirector general d'Urbanisme, Joan Llort, durant una reunió a Barcelona. Inicialment, tots dos havien aprovat, sense objeccions, que Molí d’en Reixac fos zona industrial. A la seva declaració en la comandància, l'exconseller del PSC va donar la seva versió: “Quan el Govern veu que el planejament de Molí d’en Reixac és d'execució imminent, és quan s'adona del valor paisatgístic de la zona, i sorgeix la voluntat d'aturar-ne el desenvolupament, pel risc que les obres comportarien per a aquest valor”.

El resultat del conveni va ser que Varal va vendre la meitat de la seva propietat a Molí d’en Reixac a l'Incasòl per 7,5 milions d'euros, va renunciar a desenvolupar-hi el polígon i va adquirir drets al nou emplaçament.

Els informes elaborats per l'Incasòl —l'organisme estava presidit per Nadal— no van acreditar la viabilitat econòmica de l'operació de compra

El fiscal no entra a analitzar el desemborsament dels 7,5 milions de diners públics, però sí que ho fa l'extens atestat de la Guàrdia Civil en el qual basa les seves conclusions. Els informes tècnics elaborats en el seu moment per l'Incasòl —l'organisme estava presidit per Nadal, que també era màxim responsable del consell d'administració— no van acreditar la viabilitat econòmica de l'operació de compra. Els tècnics van desaconsellar la compra perquè hi havia terrenys en zones més interessants per 40 euros el metre quadrat i l'empresa pública va acabar pagant-ne 124 euros.

L'exdirector de l'Incasòl Emili Mas va elevar l'informe negatiu al consell, que, malgrat tot, el va aprovar. Nadal va declarar que no coneixia aquest document. La Guàrdia Civil retreu, no obstant això, que la Generalitat va voler comprar terrenys a l'àrea de Molí d’en Reixac “a qualsevol preu i per qualsevol procediment” i que pagués, de fet, “el triple” del valor màxim recomanat. En suport d'aquestes idees es va expressar el coordinador d'administració patrimonial de l'Incasòl, Jorge R.: l'organisme “va desatendre” l'informe “per alguna raó” que ignorava.

Els agents es qüestionen “la sobtada voluntat” de preservar la zona i “per quins motius no va sorgir aquest interès el 2004”. L'exalcalde Herrero, de fet, els va explicar que des dels anys noranta es volia instal·lar un polígon a Molí d’en Reixac, i que mai es va parlar de la necessitat de preservar la zona. Nadal va insistir que “amb la compra s'assegurava preservar íntegrament la vall de Solius”. Però aquest objectiu, oposen els investigadors, no figura en cap dels documents que van servir per formalitzar la compra dels terrenys.

L'administradora de Varal, Elisabet Batet, va assenyalar als investigadors que hi havia una “gran pressió institucional” per part de Nadal i va insistir que no coneixien que la zona era inundable. Aquesta ocultació és el “pilar fonamental per mantenir l'existència d'un possible delicte d'estafa”, assenyala el fiscal.

“La inundabilitat del sector era coneguda”, segons han explicat els testimonis. A més, almenys dos informes —tots dos elaborats abans de la signatura del conveni— avalen aquesta tesi. Un d'ells, del gerent Jordi C., precisava que Bernades estava afectada d'inundabilitat en un 80%. L'altre, de David M., va detallar l'“alt risc d'inundació”. L'exalcalde va admetre que coneixia aquest informe. Nadal ho va negar.