La trencadissa continua

L'erràtica gestió del conflicte català per part del Govern després del 9-N va desembocar ahir en una situació insòlita: un comunicat de la Fiscalia General de l’Estat anunciava una querella contra el president Mas en contra del criteri explícit de la Junta de Fiscals de Catalunya. Amb aquest greu incident, l'estratègia del Govern davant del conflicte català ha fet una nova víctima. La política de terra cremada que practica el PP sembla no tenir aturador i ara és la Fiscalia la institució que s’esquerda, com abans ho havia fet el Tribunal Constitucional.

Tractant-se d’un cos jeràrquic, el fiscal general pot imposar el seu criteri i fer presentar la querella, com ja ha anunciat, però no pot evitar que la discrepància interna hagi obert una crisi el desenllaç de la qual és difícil de preveure. Ja sabem que la Fiscalia depèn directament del Govern, però les actuacions que ha tingut en relació al 9-N han posat de manifest un cop més la barroera instrumentalització de les institucions de l’Estat per part del PP. Ja va resultar galdós que qui anunciés que es presentaria la querella no fos Eduardo Torres-Dulce, sinó la líder del PP a Catalunya. Poc podia imaginar Alícia Sánchez-Camacho que la querella que amb tant d’aplom va anunciar immediatament després del 9-N acabaria provocant aquest terrabastall.

Des del primer moment es va veure que la pretensió de perseguir penalment la convocatòria de la consulta presentava serioses dificultats en l’àmbit estrictament jurídic. En tot cas, si es volia perseguir penalment el president Mas, el més lògic hauria estat que Torres-Dulce presentés immediatament la querella. En comptes de fer-ho, va deixar la decisió en mans de la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquest fet només podia tenir dues interpretacions: que el fiscal general no volia assumir en solitari el que era vist per molts com un greu error, o que aplicava la tàctica de la dilació perquè estava molt poc convençut que pogués prosperar. Finalment, la junta de fiscals del Tribunal Superior ha conclòs, com ja havien apuntat molts juristes en els darrers dies, que no hi ha base per presentar la querella, i Torres-Dulce no ha pogut resistir les pressions del Govern, fet que l’ha col·locat en una situació delicada. A causa de l’incert recorregut que encara pot tenir la querella, no es pot descartar que l’incident acabi amb una dimissió.

És difícil imaginar una gestió més desastrosa del conflicte provocat per la convocatòria del 9-N. Després d’anunciar que no hi hauria cap mena de consulta, Mariano Rajoy va haver d’empassar-se que hi hagués urnes i paperetes, cues als col·legis i nit electoral, com si fos un referèndum de veritat. Va quedar clar davant tot el món que, malgrat les amenaces prèvies, el Govern espanyol no havia pogut fer prevaldre la seva concepció de legalitat. Estabornit per la sorpresa i els resultats, a Mariano Rajoy li va costar de reaccionar. Ho va fer finalment amb tres dies de retard i una compareixença de la qual en va quedar l’intent més aviat ridícul de minimitzar unes dades que ja tothom, inclosa la premsa internacional, havia interpretat en clau de victòria a favor del sobiranisme.

El fet que no es mogués d’allà on era va defraudar tant els qui reclamaven una rectificació de l’immobilisme practicat fins ara com els qui li demanaven mà dura contra els catalans sediciosos. Una setmana més tard, des d’Austràlia, ha fet la concessió de reconèixer errors en l'enfocament, però només en la part comunicativa: potser sí que han mancat explicacions, potser sí que hauria d’haver intentat convèncer els catalans dels avantatges de romandre a Espanya, ha volgut dir. La rectificació ha consistit únicament a anunciar un viatge a Catalunya. Per no moure’s d’allà on és. Per dir un altre cop exactament el mateix que diu des de fa temps. I mentrestant, tot empitjora. També als seus dominis.