Una desena d’intel·lectuals impulsen un manifest que defensa el federalisme

Una desena d’intel·lectuals catalans ha impulsat un manifest on defensen el model federalista com a la solució política “més raonable per controlar les tensions internes i explotar les sinergies del present”. “El federalisme harmonitza les diferències territorials d'un mateix Estat perquè neix d'una ètica de la fraternitat solidària: aspira a neutralitzar les distàncies econòmiques i socials i a distribuir de forma més justa i equilibrada tant les competències com els beneficis”, defensen. L’escrit, titulat El que no volen escoltar, però hem de proposar: cap a una Espanya federal, està signat per Joan Botella, Victoria Camps, Manuel Cruz, Laura Freixas, Jordi Gràcia, Carlos Jiménez Villarejo, Ismael Pitarch i Carme Valls-Llobet.

Els signants lliguen el projecte federalista a una opció política d’esquerres basada a posar fi al frau fiscal i la corrupció, la protecció de l'Estat del benestar i l’impuls d'una nova llei de partits i d'una nova llei electoral. Consideren que aquests punts són claus per garantir la igualtat d'oportunitats i “harmonitzar les diferències de família, de classe i d’horitzons vitals”,

Els impulsors del text consideren que el model autonòmic “ha fet progressar Espanya els últims anys”, però consideren que en aquests moments cal caminar cap a un Estat federal “que permeti el màxim autogovern de les parts i un veritable govern compartit”. “La imposició d’un Estat unitari i centralista s’ha demostrat ineficaç i inviable per governar l’Espanya plural”, justifiquen.

Consideren que és la solució

El manifest lamenta que fins ara no s’ha entès bé el concepte de federalisme, ja que es veu com una “separació” i no com una “unió en la diversitat”. Ja durant la Transició, expliquen els signants, “es va repudiar” el federalisme “perquè les seves ressonàncies històriques semblaven negatives i enigmàtiques”.

Els signants critiquen la dreta i els independentistes per l’immobilisme en les seves posicions ideològiques. “Les dues opcions no sembla que admetin cap alternativa vàlida i menyspreen conjuntament el federalisme com a consciència col·lectiva, com a ètica compartida i com a forma de pactar la convivència de les parts de l'Estat”. Els signants consideren que cap de les dues opcions anteriors són vàlides, perquè no poden “prometre ni garantir una forma de prosperitat econòmica, social i cultural més alta que l’aconseguida abans de la crisi”.

El text critica especialment l’estratègia de l’independentisme català d’intentar protegir-se de la crisi negant “l'auxili econòmic a altres regions espanyoles, a les quals s'acusa de beneficiar-se de la riquesa robada als catalans”. Els signants consideren que s’ha de posar fi a aquest pensament i impulsar una “ètica d'una esquerra solidària que aspira a no deixar a l'estacada els que tenen menys”.