Trucs per una conducció eficient

Per obtenir els millors resultats, convé treballar sobre tres grans eixos: preparar el cotxe abans de marxar, conduir respectant les regles d'or de l'eficiència i fer un ús racional de l'aire condicionat, el vidre tèrmic posterior i altres accessoris. Feu un mateix trajecte conduint com sempre i repetiu-lo aplicant aquestes claus i comproveu les diferències. 

Abans de sortir

Pneumàtics

Elevar la pressió de l'inflat per sobre del que recomana el fabricant per a càrrega normal (unes tres dècimes) permet reduir el consum de l'ordre de 0,2 litres cada 100 quilòmetres. En augmentar lleugerament la pressió, la roda guanya curvatura i hi ha menys quantitat de goma en contacte amb el terra, fet que disminueix el fregament i les exigències al motor.

Si toca canviar els pneumàtics del vehicle, es pot aprofitar per muntar cobertes ecològiques o de baixa resistència al rodament, que, per la seva menor fricció, a causa dels seus components especials, redueixen el consum davant dels convencionals entorn de 0,2 litres. Amb aquestes rodes, no obstant això, no és recomanable aplicar una pressió superior a la indicada, perquè, encara que es millorarà l'eficiència, es pot empitjorar massa l'adherència.

Pes i aerodinàmica

Són dos dels grans factors que incideixen en la despesa de carburant de qualsevol cotxe. I cada detall compta. Per exemple, convé no convertir el maleter en una mena de traster, ple de trastos innecessaris que amb prou feines es fan servir i eleven el pes. I és que, de mitjana, cada 35 o 40 quilos extres incrementen el consum uns 0,10 litres.

També cal parar esment a les baques i cofres que es fixen al sostre. Són molt útils per guanyar capacitat de transport, però empitjoren l'aerodinàmica del cotxe i, al mateix temps, també augmenten el pes. Un cofre situat a dalt i carregat amb 30 quilos pot elevar el consum més d'un litre cada 100 quilòmetres en viatjar per autopista a 120 km/h. Obrir les finestretes en marxa també frena molt i pot suposar un altre mig litre addicional.

Rentar la carrosseria posa així mateix el seu granet de sorra perquè el cotxe penetri en l'aire amb la màxima eficàcia possible.

Manteniment

Canviar l'oli i els filtres quan toca manté net el motor i estableix les bases tècniques per poder extreure el màxim de cada gota de carburant. En els models de gasolina, substituir les bugies també millora la qualitat de funcionament de la mecànica (els cotxes dièsel no en porten). I si tot està a punt, utilitzar els combustibles de qualitat superior que ofereixen les estacions de servei permet recórrer més quilòmetres, fet que acaba compensant que valgui més que el carburant normal.

Al volant

Arrencada

No fa falta accelerar per engegar el cotxe, n'hi ha prou amb girar la clau de contacte.

Inici de la marxa

Utilitzeu la primera velocitat només als primers metres. Poseu segona quan pugueu. En models de certa potència, es pot fins i tot iniciar el moviment en segona velocitat.

Ús del canvi

És recomanable intentar circular amb marxes llargues, per mantenir baixes les revolucions del motor, que és un dels grans pilars de l'estalvi de carburant. En els models turbodièsel, es pot passar a una relació superior en arribar a les 1.500 revolucions en marxes curtes, i des de 1.800 o 2.000 voltes, aproximadament, en les més llargues; en els de gasolina convé estirar les velocitats fins a les 2.500 voltes, especialment a partir de quarta. És la tècnica que apliquen la majoria de taxistes.

Molts models moderns inclouen un indicador de canvi de marxa eficient, que recomana al conductor quan ha d'apujar i abaixar la marxa, i ajuda a gastar menys. Convé fer cas de les recomanacions.

En els cotxes automàtics, almenys en els d'última generació, val més deixar que el canvi treballi per si mateix que no pas canviar les marxes manualment. Si el model ofereix a més algun tipus de programa de conducció eficient, també interessa connectar-lo per obtenir els millors resultats.

Punt mort

Un error molt comú. No cal avançar sense cap marxa posada. Un cotxe en punt mort gasta (poc, però gasta), perquè l'electrònica entén que el motor està al ralentí i fa que la injecció subministri carburant per mantenir-lo en marxa i evitar que es cali. En canvi, si es deixa d'accelerar i s'aprofita la inèrcia, l'impuls de les rodes mourà al seu torn la transmissió i el motor, la injecció tallarà l'alimentació i el consum serà zero. Es pot comprovar fàcilment amb l'ordinador del vehicle.

Pujades

Val més accelerar una mica més en el tram previ per guanyar velocitat i iniciar la pujada amb més ritme per no haver d'accelerar tant mentre es corona el pendent.

Baixades

Poseu una marxa que aporti una retenció adequada al desnivell i deixeu que el cotxe descendeixi amb la relació inserida, aprofitant el fre motor i, si cal, ajudeu-vos amb els frens. No poseu punt mort.

Acceleracions i inèrcies

Convé guanyar velocitat de forma progressiva, evitant accelerades brusques. La clau és anar agafant ritme amb suavitat i anar enllaçant marxes sense presses, per mantenir baixes les revolucions al motor.

Encara que resulti sorprenent, és relativament senzill que el cotxe es pugui moure sense accelerar, amb la seva pròpia inèrcia, almenys durant un 30% del temps total de circulació de cada trajecte.

Es tracta de deixar d'accelerar al més aviat possible si hem de parar després per intentar aprofitar al màxim la nostra inèrcia. Per exemple, cal aixecar el peu quan preveiem una retenció o ens apropem a un semàfor o a cotxes que circulen més a poc a poc, i també quan ens acostem a qualsevol peatge. En aquest cas es pot deixar d'accelerar uns 500 metres abans de la barrera per arribar a la caseta de pagament amb la inèrcia.

Aprofitar la inèrcia cobra una rellevància especial en els models elèctrics purs i híbrids endollables, perquè com més es desaccelera i es frena, més quantitat d'energia elèctrica emmagatzemarà el cotxe i les bateries duraran més.

Comença a ser habitual que els models més moderns amb canvi automàtic incloguin una funció de planatge sobre l'asfalt. Si el conductor desaccelera i el cotxe entén que el terreny és aprofitable (pla o baixada), la transmissió es desacobla del motor per reduir fregaments i el cotxe es desplaça com un vaixell navegant amb vela, sense consumir energia. És com si el vehicle posés ell sol punt mort, encara que en aquest cas l'electrònica s'ocupa que l'operació no impliqui cap consum.

Accesoris

Aire condicionat

L'aire condicionat roba de sis a vuit CV de potència al motor i pot elevar el consum fins a mig litre cada 100 quilòmetres. Cada vegada és més habitual, en els automòbils d'última generació, que l'aire estigui connectat per defecte, des que s'arrenca el vehicle. Per això, i sempre que no faci calor o es necessiti per desentelar les finestretes, es pot apagar i millorar l'eficiència del cotxe.

També hi ha models, tot i que encara són minoria, en els quals el compressor de l'aire està desacoblat del motor i funciona amb electricitat, que el mateix cotxe produeix per alimentar-lo en les desacceleracions i frenades. En aquests cotxes, la seva utilització amb prou feines té incidència en el consum.

Llums i resistència tèrmica posterior

En la majoria de cotxes moderns no cal parar-hi una atenció especial, perquè l'alternador (que s'ocupa de produir electricitat per a la bateria a partir del motor) treballa amb l'electricitat que el mateix cotxe produeix en les desacceleracions i les frenades, i no exigeix per tant una feina extra al propulsor.

En canvi, en els models antics (amb vuit anys o més) l'alternador sempre sol produir l'electricitat a partir del motor. Si es connecta el vidre tèrmic posterior, per exemple, que és un dels accessoris que més energia demanda, el consum pot pujar de l'ordre de 0,3 o 0,4 litres cada 100 quilòmetres. Per això, convé encendre'l només el temps estrictament necessari per desentelar el vidre i garantir una correcta visibilitat. Amb els llums passa el mateix, encara que demanden menys energia i l'increment es xifra en uns 0,1 o 0,2 litres.

La conducció eficient no ha d'entrar en conflicte amb la seguretat. Si s'està avançant, per exemple, cal oblidar-se de gastar poc i accelerar amb intensitat per completar la maniobra amb celeritat i estar al carril contrari el menor temps possible.

El mateix passa amb els revolts. No s'ha d'abordar un viratge de tercera en cinquena pensant a reduir el consum. Es frena, es posa la marxa adequada al tipus de gir i, una vegada superat, es podran reprendre les tècniques de conducció eficient.