Rebel·lió a l’Ajuntament per donar reallotjament digne als desnonats
Els treballadors socials estudien deixar d'assistir als desnonaments perquè, diuen, es pretenen legitimar amb "la nostra presència”
Els treballadors dels serveis socials de Barcelona s'han rebel·lat contra el seu paper en els desnonaments. En una carta enviada a final de l'any passat a l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, es van queixar que l'Ajuntament no “garanteix un reallotjament digne als ciutadans” afectats per un desnonament.
Els treballadors municipals, encarregats d'assistir les famílies quan hi ha una situació de risc social, al·leguen que la seva presència en els desnonaments no és “ètica”, ja que no hi ha la “garantia de recursos públics adequats per restablir el dret a l'habitatge de les persones afectades”.
L'Ajuntament, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van signar un protocol el març del 2013 amb l'objectiu d'accelerar el contacte entre les persones afectades per desnonaments i els serveis socials municipals per “evitar riscos i proporcionar garanties a la comissió judicial”. Pels professionals, aquest acord sembla estar pensat més per “protegir” els responsables de justícia que a donar una atenció social preventiva ni a protegir el reallotjament adequat dels desnonats. “Es pretén legitimar un desnonament amb la nostra presència”, denuncien.
Per tot això, els treballadors socials exigeixen que “es revoqui l'acord de l'Ajuntament, i anuncien que demanaran al Col·legi Oficial de Treball Social un dictamen sobre la possibilitat que tenen d'acollir-se a l'objecció de consciència per no estar present en els desnonaments.
El gerent de l'àrea de Qualitat de Vida i Igualtat de l'Ajuntament, Àngel Miret, va recordar que la presència dels treballadors públics és obligatòria en cas que ho demani la justícia.
“L'Ajuntament no garanteix el reallotjament digne de les famílies, que sovint són enviades a pensions o pisos a l'altra punta de la ciutat, malgrat tenir fills escolaritzats al barri del qual són desnonats”, va explicar ahir un treballador social. “A Barcelona hi ha 10.000 pisos socials, en necessitaríem 70.000 per solucionar el problema, i per arribar a aquesta xifra fan falta 25 o 30 anys”, es va queixar Miret.
La comissió de Qualitat de Vida de l'Ajuntament va aprovar ahir amb els vots a favor de PSC i UpB, i l'abstenció del PP, una moció presentada per ICV-EUiA, en què insten el Govern municipal a donar suport a les peticions dels treballadors, augmentar el parc d'habitatges socials i “intensificar les negociacions amb els bancs per evitar els desnonaments”. Ricard Gomà va denunciar que el protocol “no està orientat a garantir l'atenció de les persones, sinó a legitimar l'actuació de l'Administració”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.