Mutua Universal indemnitza un directiu imputat per desviar fons

Mutua Universal ha acomiadat un dels seus directius, Jordi Pons Coma, amb una indemnització de 569.191 euros. I ho ha fet malgrat que Pons és dels directius de la mútua que encara la banqueta per un frau de 200 milions procedents dels diners públics de les cotitzacions socials. La Seguretat Social ha demanat sense èxit al jutjat de Barcelona que investiga el cas l'embargament dels béns de Pons per fer front a una eventual condemna, ja que el fiscal l'acusa de malversació, apropiació indeguda, administració deslleial i falsejament de comptes.

Ocupació ha demanat sense èxit que s'embarguin els seus béns

L'economista Jordi Pons va entrar a Mutua Universal el juliol del 1989. Les mútues són les societats que es nodreixen de cotitzacions socials i no poden tenir ànim de lucre. Treballen en col·laboració amb la Seguretat Social i gestionen contingències d'accidents i malalties professionals. Estan tutelades per Ocupació, que en fiscalitza les despeses i la gestió. El 2013, Mutua Universal va ingressar 790,9 milions de cotitzacions socials procedents de treballadors de 148.356 empreses.

El 2007, quan la policia va irrompre a la seu de la mútua a Barcelona, Pons era l'auditor de la mútua. Segons la Fiscalia Anticorrupció i el jutge que instrueix el cas, Pons està entre els 11 directius que “s'havien concertat amb la finalitat d'expandir el negoci de l'entitat a costa del patrimoni de la Seguretat Social”. Segons el titular del jutjat 21 de Barcelona, “desviar fons de caràcter públic que van fer servir per concedir beneficis a determinats associats”. Es tracta dels anomenats extorns, devolucions il·lícites de quotes que donaven a empreses i que sumen 195 milions entre el 1998 i el 2007 (els anteriors han prescrit).

El jutge va assenyalar el juny passat com a responsables dels fets l'exdirector general Juan Aicart —“va exercir la màxima responsabilitat executiva amb un intens caire jeràrquic”— i quatre subdirectors generals, José Eduardo Villa, Alfredo Isidro Maciá, Francisco Javier Tobajas i Josep García Belaire. L'acte va ser recorregut, cosa que ha allargat la instrucció, tot i que està propera a arribar a la fi.

Pons era un dels caps de departament per sota dels subdirectors que “van ser imprescindibles per al disseny i execució de les polítiques delictives”, segons el jutge. A més, era un dels accionistes dels grups Santa Iscla Unión i Aura Global, un “complex entramat societari […] que era il·legalment finançat per la mútua”, segons la Fiscalia. Aquestes empreses tenien en molts casos com a únic client la mútua, cosa que “va provocar greus supòsits d'incompatibilitat de càrrecs respecte de la Mutua Universal, així com un evident conflicte d'interessos que es resolia en perjudici de la mútua”.

L'entramat empresarial tenia una branca amb una vintena de firmes dedicada al sector sanitari i una altra, al sector immobiliari. Una d'aquestes va arribar a construir una promoció d'habitatges a Guardiola de Berguedà (Barcelona), “finalitat que és aliena a qualsevol de les finalitats pròpies de la mútua”, segons el jutge. La promoció va produir uns beneficis de 536.064,44 euros. El jutge considera que no s'ha pogut acreditar quants diners públics van acabar en aquestes empreses.

Segons el jutge, Pons era “imprescindible per al disseny i execució de les polítiques delictives”

Malgrat la imputació i la gravetat de les acusacions, Pons va seguir en el càrrec durant anys. Va ser acomiadat el 2013. El 2 de gener d'aquest any va rebre una indemnització de 569.191 euros per un acomiadament improcedent. La Seguretat Social va saber que s'havia produït la indemnització aquesta tardor durant l'auditoria que fa anualment la intervenció general de la Seguretat Social sobre la mútua.

El 17 de novembre passat, l'advocada de la Seguretat Social va demanar al jutjat l'embargament dels comptes de Pons, “atès que les responsabilitats pecuniàries del procediment són molt elevades i no estan suficientment garantides”. El jutge ha denegat l'embargament “sense perjudici d'acord ulterior, quan es determini la responsabilitat civil que correspon a cadascun dels imputats”. La defensa de Pons no ha volgut comentar el cas i Mutua defensa que es tracta d'una indemnització normal per un acomiadament improcedent.

No és estrany que les mútues acomiadin directius amb indemnitzacions sucoses quan estan punt de jubilar-se. Quan la Seguretat Social ho detecta reclama que la mútua retorni els diners amb càrrec al seu patrimoni privat. L'abril del 2013, el Tribunal Superior de Madrid va donar la raó en part a la Seguretat Social en el cas de l'exdirector de prevenció de Fremap, en el càrrec entre el 1972 i el juliol del 2008. Guanyava 126.549 euros a l'any i va ser acomiadat amb una indemnització de 436.307 euros. El tribunal va ordenar el retorn dels diners perquè aquest acomiadament “des d'un punt de vista empresarial és incomprensible”: hauria estat més barat deixar-lo dos anys en el seu lloc que indemnitzar-lo perquè passés dos anys a l'atur.

Aicart ja va ser acomiadat el 2007, dies després que Anticorrupció presentés la seva querella, amb una indemnització de 600.000 euros. Mai no ha estat embargat, segons fonts del cas.

Identificar les empreses beneficiades

El fiscal considera que les empreses que es van beneficiar dels regals de la mútua són en responsables civils a títol lucratiu, per la qual cosa la Seguretat Social ha demanat que s'identifiqui totes les beneficiàries per si, acabat el cas, han de retornar diners.

L'informe pericial de la intervenció de la Seguretat Social detalla que se'n van beneficiar 1.185 empreses, 29 de les quals, van obtenir més d'un milió. En la llista figuren PSA Peugeot-Citröen i Automóviles Citröen (beneficiades amb 17,6 milions), Urbaser (10,7 milions), Carrefour (9,7 milions), Manpower (6,2 milions) i La Caixa (3,1).

La Caixa tenia amb diners públics “dotació de fisioteràpia per al seu personal directiu”

Les empreses acostumaven a obtenir amb càrrec a la Seguretat Social (“material informàtic, farmacioles, material de prevenció, pagament d'estades en hotels i viatges, revisions mèdiques, mobiliari, reparacions i obres, cursos de formació...") proporcionats a la mútua per determinats proveïdors, però el cost dels quals era assumit il·lícitament per Mutua Universal”. L'informe pericial assenyala que La Caixa tenia així pagat amb diners públics “dotació de fisioteràpia dedicada a la rehabilitació funcional del personal directiu” i “reconeixement mèdic del personal VIP” a les clíniques Teknon de Barcelona i Ruber de Madrid.

La junta directiva de Mutua Universal, formada per representants d'empreses associades i presidida encara per Juan Echevarría, exsogre de Joan Laporta i fundador d'un partit de dretes (Solidaritat Catalana) el 1980 amb el president de la CEOE, Juan Rosell, va quedar eximida en la instrucció.