‘Bubu’, afecte i memòria

Van visitar la capella ardent de l'“editor gegantí” (Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat); del “gran emprenedor i gran espanyol” (Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior); d'“algú fonamental per a les lletres i la llengua espanyola” (Alberto Blecua, filòleg), del “creador d'un holding empresarial familiar dels més grans del món” (Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU)... Però al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, el vent gèlid que buidava el cel i el deixava en pau amb el blau del mar que trencava contra la silueta de la ciutat semblava exigir una mica més del record de l'editor i president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch, mort dissabte passat als 68 anys d'un càncer de pàncrees.

L'esquela familiar començava a il·luminar aquesta escletxa: “Marqués del Pedroso de Lara. ‘Bubu”. Amb transcurs de la jornada, s'anava perfilant: “Va ser el meu pare polític; em va ajudar moltíssim en els meus inicis, com va fer amb alguns altres de diferent color” (Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP-Catalunya); “va evitar sempre la prepotència i va ser amic lleial, un esperit totalment lliure, molt més que alguns intel·lectuals que es creuen lliures; la seva perfecta i benvolguda contradicció es pot veure a les televisions de les quals era propietari: Antena 3 i La Sexta” (Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets, ara al Grup Planeta, i que el va tenir com a “soci clandestí en anys difícils i mai ens ho va fer pagar; i també era un gran lector i mai en va presumir”). “Saben que teníem grans diferències polítiques, no? Doncs sempre va actuar amb molta franquesa; es feia apreciar i voler” (Artur Mas, president de la Generalitat)... I el totpoderós Isidre Fainé, president de La Caixa, potser per ser amic personal, es va limitar a dir, moix, com si volgués passar d'incògnit: “Es preguntava cada dia què havia fet bé i què havia fet malament, i què podia millorar; per la seva posició, era difícil fer content a tothom”.

Avançava la tarda i, com l'ombra de l'àngel d'una de les tombes del petit cementiri de Sant Gervasi, als peus del tanatori, s'allargava el costat humà de l'editor i empresari. S'anaven obrint els testimoniatges cap a l'emotivitat davant els més de 60 periodistes, amb les seves càmeres i micròfons. No importava el rang de qui es pronunciava. Mauricio Pochettino, actual entrenador del Tottenham, però gairebé 20 anys al RCD Espanyol, parlava de l'afecte amb què el va tractar tant a ell com al seu entorn quan eren executius del club blanc-i-blau: “La família Lara va ser molt important per a la meva família”, repetia conscientment el concepte; parlava també d'“home familiar” Sánchez-Camacho, mentre la presentadora i escriptora Marta Robles Luis volia recordar que “va donar suport a tots els escriptors, als més petits i als més grans”. I és que, en la distància curta, era “un home bo”, resumia la ministra de Fomento Ana Pastor, que va assegurar que l'havia tractat “moltíssim”. I, si fessim cas a l'escriptora Maruja Torres, també era un bon home des de la distància de l'escalafó laboral: “És la pèrdua de l'empresari a la manera antiga, emprenedor familiar però amb ambició internacional, amb qui podies compartir ideologia o no, però que donava feina i es bolcava amb els seus treballadors, donant-los protecció; ja no queden empresaris així”.

José Manuel Lara Bosch va ingressar dimecres passat a la clínica Quirón “i dijous ja volia tornar al despatx, m'ha dit la seva vídua; era un home de gran vitalitat”, confirmava el periodista Manuel Campo Vidal. Planificava ja la setmana vinent. “Fins a l'últim moment va treballar i així va fer créixer la seva empresa: es podia haver retirat amb molts diners molt abans… Espero que no sigui el final d'una època de gestió familiar”, apuntava l'exdirectiva i exeditora del Grup Planeta i avui agent literària Silvia Bastos, de les escasses persones del món literari no estrictament vinculada a Planeta (sí que van aparèixer les editores de la casa Elena Ramírez o la neboda Laura Falcó, i infinitat d'autors: des de Pere Gimferrer a Lorenzo Silva, passant per Nativel Preciado). Entre ells, Guillem d’Efak, home de confiança de Carmen Balcells, una superagent “molt, molt afectada”, admetia el seu braç dret. Sí, ja no hi era el gegantí de l'edició a Espanya, el president del primer conglomerat editorial i de comunicació espanyol, vuitè grup editorial del món... però que era capaç de demanar disculpes si trepitjava en excés algun segell més petit o d'anomenar "Monseñor" el seu admirat (i històricament assetjat) Jorge Herralde, editor d'Anagrama.

L'exconseller d'Economia de la Generalitat del tripartit català, Antoni Castells; el president de Telefónica, César Alierta; alts directius de la competència com Fernando Carro, conseller delegat de Bertelsmann Espanya, el president del Reial Madrid i del grup ACS Florentino Pérez, que s'abraçava amb l'esposa del president Mas i després amb l'advocat Miquel Roca, els joiers Tous… Qualsevol poder en qualsevol de les seves formes. No hi havia distincions. Les corones de flors a les apartades sales de vetlla 1 i 2 eren testimoniatge mut: dos del Barça i una del Reial Madrid per a un periquito confés; de la companyia Walt Disney i de l'agència Unipublic (encarregada de la Vuelta Ciclista a Espanya), d'Editions Larousse, del PP (via María Dolores de Cospedal) i del bufet de Roca...

Sí, tots van visitar la capella ardent del linx, de l'arquetip del gran empresari espanyol, però sortien havent acomiadat ‘Bubu’, com els néts anomenaven el seu avi.