_
_
_
_
POLÍTICA CIENTÍFICA

‘Boles de neu’ contra la ciència al Congrés dels EUA

Els més durs entre els republicans acaparen els llocs que supervisen la investigació a les dues cambres. La NASA i el canvi climàtic, en el punt de mira

Javier Salas
El senador Ted Cruz, en un acte recent a Nou Hampshire.
El senador Ted Cruz, en un acte recent a Nou Hampshire.BRIAN SNYDER (Reuters)

"Gairebé qualsevol nord-americà estaria d'acord en què la funció principal de la NASA és la d'explorar l'espai. És el que inspira als nens i les nenes de tot el país. Em preocupa que la NASA deixi de centrar l'atenció en la seva missió principal", va assenyalar el senador republicà Ted Cruz durant la vista recent per revisar el pressupost sol·licitat per la NASA. A Cruz, li sembla que l'agència espacial gasta massa a estudiar la situació de la Terra, ja que aquesta no és la seva funció. En contra d'ell, l'administrador de la NASA, Charles Bolden, li va respondre: "És absolutament fonamental que comprenguem la situació de la Terra, perquè aquest és l'únic lloc que tenim per viure". I va afegir: "No podrem anar enlloc si el Centre Espacial Kennedy [des d'on es llancen les missions espacials] queda submergit sota les aigües".

El president del comitè de Medi ambient del Senat nega el canvi climàtic amb una bola de neu al febrer

Aquesta picabaralla exemplifica molt bé la situació en la qual ha quedat la supervisió de la ciència després de les eleccions legislatives de l'any passat en les quals el partit republicà va aconseguir el control de les dues cambres del Congrés. La presidència de tots els comitès i subcomités han quedat no solament en mans dels conservadors, sinó dels més durs en el rebuig a la ciència que mostra les causes del canvi climàtic, l'evolució o la creació de la Terra. En aquest context, el llançament de la cursa presidencial augura que aquesta postura s'enfortirà, per exemple, amb la candidatura que acaba de presentar Ted Cruz.

La setmana passada, el candidat Cruz va assegurar en una entrevista que els defensors del canvi climàtic d'origen humà són com inquisidors medievals: "El coneixement científic assegurava que la Terra és plana, i aquest heretge anomenat Galileu va ser qualificat de negacionista". Cruz no solament es posava en el lloc del científic —Galileu— i a la comunitat científica en el paper de la Inquisició; a més, confonia el cèlebre cas de l'astrònom italià, que va ser perseguit per defensar que el Sol no girava al voltant de la Terra. La qüestió del planeta esfèric l'havien resolt Magallanes i Elcano 42 anys abans que Galileu nasqués.

Ted Cruz se sent com Galileu i dibuixa la comunitat científica com a "defensors que la Terra és plana"

Cruz, que no creu que estudiar els canvis al seu planeta sigui la missió central de la NASA, està equivocat: el primer objectiu que establia la llei que la va fundar va ser "l'expansió del coneixement humà dels fenòmens en l'atmosfera i l'espai". Des de la perspectiva del senador texà, que no creu en l'origen humà del canvi climàtic, les "ciències de la terra" no són "ciències dures". Cruz assegura que no és veritat que la Terra s'hagi escalfat en els últims 15 anys, enfront de les dades que mostren que, per exemple, el 2014 va ser l'any més càlid des que es tenen registres. La seva opinió importa perquè presideix el subcomitè del Senat que supervisa les activitats de la NASA i, encara que no té capacitat executiva sobre l'agència, pot torpedinar amb requeriments i lleis la seva labor científica.

No és l'únic representant que sembla disposat a posar-li pals a les rodes a la ciència als EUA, el que l'astrònom i divulgador Phil Plait considera "probablement, el grup de polítics més anticientífic que aquest país ha vist en dècades". Marco Rubio —"no crec que l'activitat humana estigui causant aquests canvis dramàtics en el nostre clima de la forma en què els científics ho estan retratant"— està al capdavant del subcomitè del Senat que supervisa un altre gran organisme d'investigació del clima: l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA). Mentre els republicans demanen que sigui la NOAA i no la NASA la que investigui el clima, els mateixos republicans van promoure una iniciativa perquè la NOAA gasti menys en l'estudi del clima i més en les prediccions meteorològiques.

La diferència entre clima i temps és clara per al repartiment pressupostari, però va ser convenientment oblidada per Jim Inhofe, senador d'Oklahoma, en tirar una bola de neu dins de la cambra al febrer mentre deia: "Seguim escoltant que el 2014 ha estat l'any més càlid registrat, i saben el que és això? És una bola de neu. I és d'aquí fora. Perquè fora fa molt, molt de fred". Inhofe, conegut negacionista del canvi climàtic, va publicar el 2012 un llibre en el qual el denominava El mayor bulo (The Greatest Hoax). Al llibre assegurava que la Bíblia explica al Gènesi que sempre hi haurà estacions, calor i fred, i que pensar que els humans podien canviar això és molt arrogant per part dels científics.

Neil DeGrasse Tyson creu, en canvi, que l'important són "els diners", no "el que pensis o el que diguis"

Fa dues setmanes, el rotatiu britànic The Guardian revelava en portada que Inhofe havia finançat la seva campanya amb diners de l'entorn de la petroliera BP. Paradoxalment, Inhofe ha estat triat per presidir el comitè de Medi ambient del Senat, responsable d'estudiar i proposar mesures contra el canvi climàtic. Des d'aquí fa tres mesos que torpedina tots els plans del president Barack Obama en matèria mediambiental, com per exemple els referits a la reducció d'emissions, o en altres capítols, en oposar-se a l'enviament d'ajuda als països afectats per l'ebola. També obstaculitza el treball de l'Agència de Protecció Ambiental (EPA), una de les institucions menys estimades pels republicans: solament un 36% dels seus votants aprova la seva tasca, enfront del 80% dels demòcrates.

Inhofe, Rubio i Cruz podran prendre exemple de Lamar Smith, company de partit i president del comitè de Ciència de la Cambra de Representants des de 2013, on ha mostrat com aprofitar les seves atribucions per perjudicar el treball d'institucions com la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF, l'organisme de finançament científic més gran dels EUA) i la mateixa EPA. Al costat de les seves pegues al canvi climàtic, se suma la seva fixació amb les ciències socials i el sentit utilitarista de la investigació. Així, ha anat posant innombrables pegues a la NSF i menyspreant públicament aquells treballs —indústria tèxtil d'Islàndia des dels víkings, les raons per les quals vesteixen vel les turques o la polarització política de Twitter— que no li semblen dignes de suport públic.

El comitè de Ciència, Espai i Tecnologia, presidit per Lamar Smith, té altres membres com Paul Broun, que assegura que la Terra va ser creada en sis dies fa 9.000 anys, i Todd Akin, que s'oposava a l'avortament perquè el cos de la dona "té mecanismes" per no quedar-se embarassada en cas de "violació legítima". En aquest comitè es troba l'únic físic d'entre els 435 membres del Congrés: el demòcrata Bill Foster.

Votació simbòlica

El mes de gener passat, aprofitant la llei que permetria la construcció de l'oleoducte Keystone (vetat per Obama), la minoria va colar una esmena perquè els republicans s'haguessin de retratar sobre el canvi climàtic. L'esmena es limitava a assenyalar que l'escalfament és real i no una afirmació sense fonament (hoax). Encara que incloïa la mateixa expressió que el seu llibre, fins i tot el senador Inhofe va votar a favor d'aquesta esmena: 98 senadors sí que creuen que és real i solament un vot en contra. Roger Wicker, senador per Mississipí, passava oficialment a la història com l'únic senador que creu que el canvi és un engany. 

Els membres del comitè de Ciència de la Cambra creuen que la Terra té 9.000 anys i que la dona pot evitar un embaràs quan la violen

Wicker presideix el subcomitè del Senat encarregat de l'ocupació verda i la nova economia que sorgeixi de "la inversió en tecnologies i pràctiques que redueixin la petjada de carboni o de l'emissió d'altres contaminants, incloses les que millorin l'eficiència energètica, la conservació, o fonts d'energia renovables". A més, la presidenta del comitè d'Energia i Recursos Naturals creu que el canvi climàtic és real, però que l'estan causant els volcans. El físic i divulgador Michio Kaku ha definit tota aquesta situació com "posar la guineu a cuidar del galliner".

Després que Mitt Romney hagi decidit no presentar-se a les presidencials, solament queda un candidatable al partit republicà, Lindsey Graham, que hagi defensat en públic la idea que les activitats humanes han contribuït a l'escalfament global.

La setmana passada, la revista Science dedicava una editorial dura a les ingerències de la política en la ciència dels EUA i posava diversos exemples, com les pressions per no relacionar la sismicitat d'Oklahoma amb la fracturació hidràulica, o la instrucció que obligava a no fer servir l'expressió "canvi climàtic" en els documents elaborats pels empleats del Departament de Medi ambient de Florida. En resposta a aquest episodi, l'astrònom i divulgador Neil DeGrasse Tyson ha sentenciat: "La ciència no és política. Això és com derogar la llei de la gravetat per haver guanyat uns quilos la setmana passada". Encara que el mateix DeGrasse Tyson insistia que l'important no són les aparences, sinó les polítiques reals, i recordava que l'Administració Bush va augmentar el pressupost en ciència, mentre la de Clinton va disminuir el de la NASA: "El que importa al Congrés són els diners. (...) No m'interessa el que diguis o el que pensis. M'interessen les lleis i les polítiques".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_