Les negociacions sobre el pacte nuclear es prorroguen un dia més

El secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, no vol tornar a Washington amb les mans buides. L'hora límit per a un acord de les sis potències amb l’Iran va expirar la mitjanit de dimarts, però la nit d'aquest dimecres es va acordar continuar la negociació fins dijous. En les hores de descompte, les expectatives es rebaixen. Els esforços no se centren en el fet que un gran pacte que freni el programa nuclear iranià a canvi d'aixecar les sancions internacionals. L'objectiu és un acord que permeti continuar negociant fins a finals de juny sense que ningú perdi la cara.

Superat el termini, sorgeixen noves dates. El 30 de juny és el dia que venç l'acord interí del novembre del 2013 entre Teheran i les potències del Consell de Seguretat de l’ONU més Alemanya. L'acord interí, que deixava en suspens noves sancions i paralitzava el programa nuclear iranià, havia de donar temps per negociar l'acord final. La data del 31 de març havia de servir per aprovar un acord marc que els tècnics posarien per escrit des d'ara i fins al 30 de juny.

L'altra nova data, rellevant per al president demòcrata Barack Obama, és el 13 d'abril, quan el Congrés dels Estats Units torna de vacances. Si aquest dia la ronda negociadora que va arrencar fa vuit dies a Lausana (Suïssa) no s’ha acabat, o s’ha acabat sense resultat, el Congrés, de majoria republicana, pot activar una iniciativa per reforçar les sancions a l’Iran. Si la iniciativa prospera, serà un obstacle en unes negociacions que han durat més d'un any i que han assegut a la mateixa taula els líders de dos països que han estat enemics durant més de tres dècades.

Els Estats Units, que fins ara havien insistit en la solidesa del límit del 31 de març, accepta continuar a Lausana mentre hi hagi esperança que les converses avancin, segons va dir aquest dimecres el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest. Mentre Kerry i el seu equip continuaven negociant amb la delegació iraniana, encapçalada pel ministre Muhammad Javad Zarif, els ministres d’Exteriors de França, la Xina i Rússia van tornar a les seves capitals. El ministre francès va anunciar la nit de dimecres que tornava a Suïssa.

L’Iran insisteix que sigui

Els Estats Units volen un acord detallat i un aixecament progressiu de les sancions. L’abast de l'acord que els negociadors busquen a Lausana és motiu de discrepància. Kerry vol un text el més detallat possible, amb compromisos quantificables de l’Iran sobre els límits al seu programa nuclear i un pla per aixecar les sancions progressivament, per fases. Es tracta d'aconseguir que l'acord sigui el més vinculant possible per a l’Iran i que d'aquí al juny no es reobrin les qüestions fonamentals. Però també de fer-lo digerible per al Congrés i per a Israel i l’Aràbia Saudita, aliats clau dels Estats Units a l’Orient Mitjà, que temen que massa concessions obrin la via perquè l’Iran es faci amb la bomba nuclear.

L’Iran insisteix en un aixecament ràpid de les sancions i contempla la possibilitat d'un acord més vague a Lausana, un comunicat conjunt que inclogui els principals punts de coincidència entre les potències i l’Iran. No era aquest l’objectiu que els Estats Units i els seus socis s'havien fixat a Lausana.

D'aquí n’havia de sortir no un comunicat, sinó un acord ambiciós amb el qual Obama pogués persuadir els nord-americans de la conveniència d'un gir polític –l'aproximació a l’Iran– que suposarà un reajustament en els equilibris geopolítics del Pròxim Orient.