Ruz demana a Suïssa que alliberi les dades bancàries del ‘cas Gürtel’

El jutge Pablo Ruz va tancar dijous passat el seu pas per l'Audiència Nacional amb una interlocutòria fonamental per apuntalar el cas Gürtel de corrupció. En aquesta resolució, el magistrat demana a Suïssa que aixequi el veto sobre l'ús en el judici de les dades bancàries dels líders de la trama, entre els quals hi ha Francisco Correa i Luis Bárcenas, recaptades al llarg de la investigació. El novembre passat, el Tribunal Penal Federal helvètic va suspendre l'autorització acordada el mes d'abril anterior per utilitzar en el procés la informació financera facilitada pels bancs d'aquest país a través de comissions rogatòries –procediment d'auxili judicial entre Estats–. La negativa es basava en el fet que la legislació suïssa –molt gelosa del secret bancari– prohibeix la cessió de dades financeres per a causes en les quals únicament s'investiguen delictes de simple evasió fiscal.

La decisió del tribunal suís suposava una trava considerable per a la causa: a la pràctica impedia que els fons ocults pels imputats en aquest país es poguessin incorporar al càlcul de la quota tributària defraudada per ells. Fonts judicials, no obstant això, consideraven que la instrucció, iniciada el 2009, havia reunit prou indicis per seguir imputant aquests delictes sense necessitat de les dades suïsses.

En l'última interlocutòria, abans d'incorporar-se al jutjat de Móstoles després de cinc anys de comissió de servei a l'Audiència, Ruz reclama a Suïssa que li deixi utilitzar les dades bancàries perquè se'n deriven més delictes que el simple delicte contra la Hisenda pública. El jutge fa seu un escrit de la Fiscalia Anticorrupció en el qual s'argumenta que els delictes fiscals investigats ho són “en concurs mediat” amb delictes de falsedat documental i estafa processal, segons els casos. És a dir, que la defraudació tributària –que en el cas de Bárcenas va arribar als 11,24 milions d'euros– no hauria estat possible sense altres fets delictius, que han estat “un mitjà necessari”.

La Fiscalia relata com Correa evitava aparèixer en registres públics –la seva última declaració de la renda era del 1999–, encobria les seves despeses personals amb factures fictícies i es va servir de societats pantalla per mantenir comptes a l'estranger i repatriar els fons. També explica com Bárcenas va simular vendes d'obres d'art i va elaborar contractes ficticis de compravenda per eludir la tributació. A més, detallen les tretes d'altres imputats com els exalcaldes de Majadahonda i Boadilla del Monte (Madrid), Guillermo Ortega i Arturo González Panero, respectivament. La Fiscalia, i també Ruz, argumenten que aquests comportaments encaixen en el que les lleis suïsses anomenen “frau i estafa fiscal”, una evasió tributària agreujada, motiu pel qual reclamen a les autoritats d'aquest país que aixequin el veto sobre l'ús de les dades ja lliurades.