Gran part del pla fiscal de Rivera coincideix amb el de la FAES

La proposta de reforma fiscal que Ciutadans va presentar la setmana passada coincideix amb la impulsada per la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) el 2013 pel que fa al model de l'IRPF, de l'IVA, de l'impost de societats i el de successions.

En els dos informes hi ha participat José Félix Sanz, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Complutense. Sanz va coordinar el de la FAES, el laboratori ideològic del PP impulsat per l'expresident José María Aznar, i també ha dut a terme al costat del seu prestigiós equip les simulacions del cost i incidència de la reforma impositiva de l'IVA i de l'IRPF que proposa Ciutadans.

Luis Garicano, l'economista que firma el programa econòmic del partit d'Albert Rivera, va negar a EL PAÍS que s'hagi basat en l'informe de la FAES i va subratllar que la seva proposta gira al voltant d'un element clau que no apareix en el de la fundació, un complement salarial que li costaria 7.800 milions d'euros a l'Estat i ajudaria els ciutadans amb menys poder adquisitiu.

Garicano nega haver-se basat en l'informe de la FAES i inclou la novetat clau d'un complement salarial

“No m'he basat gens en l'informe de la FAES per elaborar les nostres propostes, però sens dubte les persones amb qui hem discutit i que ens han fet propostes concretes el coneixen”, va explicar Garicano, que també veu diferències en el tracte dels impostos indirectes. “El nostre ampli equip ha llegit totes les propostes de reforma fiscal que hi ha hagut a Espanya en els últims anys, i crec que coincideixen en el diagnòstic: que Espanya té una fiscalitat molt agressiva amb els que paguen, amb uns tipus excessivament alts, però unes bases imposables plenes de forats”, va afegir. “Les nostres propostes tracten de resoldre aquests problemes”, va advertir el professor de la London School of Economics. “La més costosa i important des del punt de vista fiscal, el complement salarial anual, que són 7.800 milions [...], és nova a Espanya, i creiem que serà molt efectiva en el nostre principal objectiu: lluitar contra la precarietat en què viuen molts treballadors”.

En el seu informe, la FAES recomana reduir els trams de l'IRPF a tres, igual que Ciutadans. El think tank també planteja gravar l'impost de societats entre un 20% i un 25%, com ara el partit presidit per Albert Rivera (20%). La fundació, a més, aconsella revisar el catàleg de béns i serveis que tributen a un tipus diferent del general en l'IVA, com ha fet Garicano en proposar la supressió de l'IVA superreduït i que s'integrin en el general (que baixaria del 21% al 18%) tots els béns que tributaven en el reduït (que passaria del 10% al 7%) excepte l'hostaleria.

Tanmateix, per elaborar la seva proposta, Garicano va estudiar abans les de la Comissió Lagares, convocada pel Govern de Mariano Rajoy, que va descartar la majoria de les seves recomanacions; i l'informe de reforma fiscal que van fer per a FEDEA Juan Rubio i Ignacio Conde, exmembre de l'oficina econòmica de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

“Efectivament, coincideixen”, va explicar el professor José Félix Sanz sobre les dues propostes de reforma fiscal. “Però la deducció salarial no es plantejava en l'informe FAES”, va subratllar. “El meu plantejament i el de l'equip no ha canviat, ho hem mantingut amb tota la gent que hi hem treballat”, va seguir. “Defensem un model que potenciï l'eficiència econòmica, el caràcter redistributiu del sistema fiscal i que mantingui l'equilibri entre equitat i eficiència”, va explicar l'economista. “Les propostes comparteixen principis, però no és que hàgim volgut replicar la FAES, és que treballem en aquesta línia”, va afegir.

“No hem parlat amb Garicano, de cap manera”, va afirmar Gabriel Elorriaga, diputat del Partit Popular i autor de les conclusions de la proposta de reforma fiscal de la FAES del 2013. “[Són semblants perquè] les nostres propostes estaven bastant alineades amb el consens acadèmic i eren tot el que es podia fer des del punt de vista liberal”, va afegir sobre aquell informe del 2013, que no va ser ben rebut pel Ministeri d'Hisenda.