Escac a la corrupció sanitària

“Ha estat una constant corrupció de baixa intensitat que ha anat podrint el sistema al llarg de 20 anys. No hi ha hagut grans cops. Ha estat de mica en mica, contracte a contracte, adjudicació rere adjudicació, com gestors sanitaris i empresaris han teixit un embull d'interessos per lucrar-se amb fons públics. I res hauria estat possible sense la complicitat de càrrecs polítics”. Així defineix el cas Innova un dels seus investigadors. El jutjat d'instrucció 3 de Reus, la Fiscalia i la Guàrdia Civil fa més de tres anys que intenten desfer l'embolic del cas Innova en un procés que amenaça de carregar-se molts responsables de la sanitat catalana.

No és casual que Reus (Baix Camp) hagi estat el detonant del procés judicial en marxa. A la ciutat conflueixen els dos ingredients del caldo de cultiu que ha alimentat la trama: el flux constant de fons públics i l'escàs control sobre la seva destinació. Els diners els posa el Servei Català de la Salut (CatSalut), que amb 8.040 milions el 2014 gestiona dos de cada cinc euros del pressupost de la Generalitat. Però el CatSalut, que té dos dels seus últims tres directors (Josep Prat entre el 1998 i el 2003 i Carles Manté del 2004 al 2008) com a principals imputats en la causa, gairebé no gestiona aquests diners. Els transfereix a ens com Innova, el holding gegantí d'empreses municipals de Reus que va arribar a controlar el 74% del pressupost de l'Ajuntament. I era en els consells d'administració d'Innova, formats pels regidors però lluny de la llum dels plens municipals, on es decidia on anaven a parar 400 milions d'euros anuals. Una vintena d'edils de CiU, PSC, ICV i ERC, entre els quals l'exalcalde socialista Lluís Miquel Pérez, també figuren entre els imputats del cas.

El principi del final del muntatge van ser les passades eleccions municipals. Després de 30 anys de sòlids consensos, un jove que fins llavors era jardiner municipal, David Vidal, va ser escollit regidor a les llistes de la CUP, una formació assembleària, anticapitalista i independentista. Com a edil, Vidal va començar a asseure's en els consells d'administració d'Innova. “Al principi no entenia res. Tot s'aprovava en un segon, sense explicacions i sense que ningú fes preguntes”, ha explicat Vidal en repetides ocasions. “Vaig començar a qüestionar coses, però reien”, afegeix. Va ser la CUP la que va portar a la Fiscalia l'acumulació de càrrecs de Josep Prat, màxim executiu d'Innova i que cobrava un sou de 280.000 euros a l'any que no es va fer públic fins que el cas va estar molt avançat. Prat també era vicepresident del grup sanitari privat USP i número tres del Departament de Salut després de ser recuperat per l'actual conseller, Boi Ruiz. Poc després EL PAÍS va desvelar que Prat havia utilitzat l'estructura d'Innova per pagar 720.000 euros per treballs suposadament inexistents a Carles Manté, el seu successor al capdavant del CatSalut. Les investigacions en marxa es van accelerar i el jutge Diego Álvarez de Juan va començar a obrir una peça separada rere una altra a mesura que anaven omplint la seva taula suborns, contractes fraudulents, adjudicacions a dit, factures falses i informes de l'Agència Tributària.

El macroprocés judicial en marxa encara té molt per investigar i gran quantitat d'informació està sota secret de sumari. Però el que ha transcendit mostra una forma de fer les coses que porta els investigadors a qualificar-la de “constant corrupció de baixa intensitat”. Les interlocutòries del jutge Álvarez de Juan són riques en expressions com “esquizofrènia contractual”, “omissió total i absoluta del procediment legalment establert” i “grollera falta de control dels diners públics”. A mesura que avançaven les investigacions, també creixia la quantitat i la importància d'institucions i persones implicades. El primer va ser l'extensió de la trama corrupta seguint els negocis d'Innova per bona part de la província de Tarragona. Després va arribar l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la casa de Josep Prat, on els investigadors van trobar prou documentació per reescriure la història de la sanitat catalana. Les adjudicacions sota sospita van arribar a la Generalitat i al president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet (CiU), que va ser imputat pels pagaments fets des de Vila-seca, localitat de la qual és alcalde, a un ex-alt càrrec del CatSalut. En les perquisicions van entrar en escena grans constructores com Comsa (també investigada en el cas Pujol), consultores i tota mena d'empreses proveïdores de serveis sanitaris. Un cas destacat és el del transport sanitari, amb empreses com Ambulàncies Baix Ebre i Ambulàncies Reus. La primera és propietat del president de la patronal nacional del sector, Bernardo Coslado, també detingut i imputat en la causa. La segona, les instal·lacions de la qual han estat escorcollades aquest dimarts, va tenir com a conseller en alguns dels anys investigats Xavier Pomés, exconseller de Sanitat i Interior dels governs de Jordi Pujol.

Les reaccions polítiques del cas han anat evolucionant des del desdeny inicial a canvis d'una importància cabdal. El PSC, que des de les primeres eleccions democràtiques i fins al 2011 va governar a Reus, va començar ignorant el cas. No només estava en joc la figura de l'exalcalde Lluís Miquel Pérez, sinó també la de l'exconsellera de Sanitat Marina Geli. No en va, com Josep Prat va declarar davant el jutge, algunes de les decisions adoptades des d'Innova es van fer seguint les indicacions de Geli. En el si del partit, no obstant això, han anat guanyant força les veus partidàries de prendre distància de l'anomenada sociovergència, l'acord tàcit pel qual els dos grans partits catalans van gestionar sense fer-se oposició la sanitat catalana i que té en el cas Innova un dels seus màxim exponents. La marxa de Geli cap a posicions sobiranistes ha accelerat aquest canvi.

CiU, en canvi, ha passat de col·laborar en les primeres fases de la investigació a enfrontar-se obertament amb el jutge Álvarez de Juan. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), en el càrrec des del 2011, va atacar amb duresa la gestió de Prat i els pagaments a Manté quan es van fer públics. El següent pas va ser reestructurar Innova per reduir la mida de les empreses municipals. Vistes amb la perspectiva del pas del temps, aquestes decisions semblen l'intent d'aixecar un gran mur de contenció que ara s'esquerda. La imputació de Poblet, amb el suport en tot moment d'Artur Mas, en va ser el primer senyal. La detenció ara de la seva mà dreta, la tinenta d'alcalde Teresa Gomis, marca el punt final dels intents convergents d'endossar les responsabilitats als anteriors governs socialistes de Reus. Les paraules d'aquest matí del portaveu del Govern, Francesc Homs, qüestionant el jutge del cas i recorrent a falsedats (ha dit que l'Audiència de Tarragona no va veure motiu per imputar Josep Poblet quan en realitat va fixar el canvi del jutjat competent), il·lustren la posició de bel·ligerància defensiva que ha adoptat CiU.