Exhibició del Barça contra el Getafe

Pim, pam, pum! Una mica més i sona el mambo. I en van 102. No hi ha cap artiller que vulgui descansar al Barça. Neymar, Luis Suárez i, evidentment, Messi se senten protagonistes de la Lliga i també de la història del FC Barcelona. Han començat les comparacions amb els trios més famosos i els davanters de Luis Enrique ja sumen més gols que els de Guardiola: Eto'o-Henry-Messi. Volen cantar més gols que qualsevol atac i avui en totalitzen 102 després de batre el Getafe. Messi (49) i Luis Suárez (21) van marcar per partida doble i Neymar (32).

L'exhibició dels davanters del Barça va ser tan rotunda, individualment i col·lectivament, que l'afició només es va fixar en els gols, algun de sorprenent, tots especialment bonics i difícils, la majoria perfectes, com demanava la nit, mansa i serena, agraïda per a l'expectant Camp Nou. El partit va ser una llaminadura per als blaugrana d'ençà que Arroyo va ficar la pota poc després de començar, després d'un control orientat de Luis Suárez, habilitat per Bartra, i l'àrbitre va xiular penal, que va transformar Messi: 1-0.

El 10 no va fallar. La novetat va ser el xut: l'argentí va vèncer Guaita amb una rematada a l'estil Panenka, una sort inèdita en el seu catàleg, esquitxat d'errors en el tret de gràcia, ahir resolutiu contra el Getafe. La superioritat barcelonista era tan aclaparadora que per un moment l'equip va perdre tensió competitiva i es va enredar en un parell de concessions que no van acabar en gol per casualitat, sobretot perquè Bravo es va corregir després d'un error davant Freddy. Bartra, substitut de Piqué, atacava millor que defensava i per esmenar les errades Mascherano no hi era.

No hi va haver més treva, sinó que tot seguit els atacants es van connectar, de vegades sols i en ocasions per mediació dels volants, i van cosir de gols Guaita. Tots tres van ser tan selectius com eficaços perquè cada xut va significar pràcticament un gol. La rematada de Luis Suárez al centre des de la dreta de Messi va ser espectacular, per acrobàtic i difícil, meitat volea, meitat xilena, com si caigués abans de posar la bota dreta: 2-0. I Neymar va trencar la cintura de Velázquez abans de col·locar la pilota al costat del pal esquerre de Guaita: 3-0.

L'exhibició dels davanters del Barça va ser tan rotunda, individualment i col·lectivament, que l'afició només es va fixar en els gols

El quart va ser molt celebrat perquè Xavi va creuar de manera parabòlica la pilota des de fora de l'àrea (4-0) i el 5-0 va resultar deliciós per la conducció de Messi, el cop de taló de Xavi i la rematada altre cop de Luis Suárez. El partit va quedar resolt en mitja hora sense esforç ni desgast gairebé, simplement amb la rematada de Messi, Neymar i Suárez. Cap dels tres va demanar el canvi en el descans, de manera que el tècnic va substituir Busquets i Xavi. Roten els volants –Iniesta va descansar– i no es toquen els puntes, i menys Messi.

El 10 practica el descans actiu al camp i les seves jugades són tan celebrades que ara mateix es consideraria un crim que el tècnic el substituís abans d'acabar el partit, fins i tot en dies tan còmodes com el del Getafe. Messi va justificar la seva continuïtat al terreny de joc amb un sisè gol antològic: va rebre de Suárez, va baixar la bola amb el pit i la va posar en l'angle contrari amb un cop d'esquerra espectacular, impossible per a Guaita. La recuperació funcionava tan bé com l'elaboració i era tan important la cama de Rafinha com el cervell de Xavi.

Ningú va començar a suar en un partit dolç i plàcid, reservat als franctiradors, tan apetitós per als tres davanters que Luis Enrique no es va atrevir a treure'n cap –l'últim relleu va ser el d'Alves per Montoya– perquè poguessin continuar gaudint sense que ningú s'empipés, beneïts tots pel pla del Getafe, molt plàcid i espectador, gens exigent, allunyat de l'equip que va empatar en el Coliseum. Han canviat moltes coses a l'equip avui preparat per Pablo Franco i encara més al FC Barcelona.

La superioritat barcelonista era tan aclaparadora que per un moment l’equip va perdre tensió competitiva i es va enredar en un parell de concessions que no van acabar en gol per casualitat

Tanmateix, no va haver-hi més gols des que Messi es va vestir de Xavi perquè entrés a la banda Pedro. El partit es va aturar i es va anar morint sense més notícia que alguna arribada del Getafe i uns quants embolics dels davanters blaugrana a l'àrea de Guaita, esplèndid en un parell de xuts de Messi. Els puntes van perdre el focus i l'equip es va quedar sense fil de joc mentre els aficionats desfilaven a l'espera del partit de dissabte a Còrdova. Al Barça li queden quatre partits i els volen guanyar a partir de la competència dels seus golejadors. I en van 102.