En marxa la temporada de creuers a la Costa Brava

La temporada de creuers a la Costa Brava es va iniciar fa uns dies amb l'arribada del primer vaixell al port de Palamós (Baix Empordà). Aquest 2015 l'activitat creuerística als ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita creixerà en el seu conjunt un 2% en escales, amb un total de 51, i mantindrà la xifra de 43.000 passatgers. Des de Ports de la Generalitat, gestor de les tres instal·lacions portuàries, estimen que, igual que el 2014, l'impacte econòmic serà d'uns 3 milions d'euros.

L'arribada de creuers contribueix a la potenciació del sector turístic i a la dinamització econòmica del territori. Per això, la Generalitat, els ajuntaments, el Patronat de Turisme i les cambres de comerç promocionen el territori per incrementar aquesta activitat. Cada any més companyies aposten per les instal·lacions portuàries d'aquestes tres localitats amb la voluntat d'oferir als turistes espais singulars de la geografia catalana.

Palamós, que va inaugurar la temporada el 26 d'abril, preveu tancar l'any amb la xifra històrica de 40.000 creueristes –un 4% més que l'any anterior–, i amb 35 escales fins a l'1 de desembre. El de Palamós fa deu anys que és el segon port amb més activitat de creuers de Catalunya, darrere del de Barcelona, que és el primer del Mediterrani i el quart del món, darrere de tres nord-americans. Per potenciar aquestes instal·lacions, després de l'estiu s'iniciaran les actuacions per cobrir les necessitats del primer port d’Espanya de titularitat no estatal declarat frontera marítima exterior Schengen.

Segons la CLIA, cada creuerista gasta una mitjana de 62 euros

Roses, que rebia creuers de forma esporàdica des del 2001 i es va iniciar com a port d’escala el 2012, va obrir la temporada el 5 de maig i continua la seva consolidació. Mantindrà les deu escales del 2014 i rebrà uns 2.000 passatgers, una xifra inferior a la temporada passada perquè els vaixells tenen menys capacitat. Es tracta de creuers de luxe o de gran luxe amb passatge amb alt poder adquisitiu. Sant Carles de la Ràpita, que es va iniciar en el sector l'any passat, rebrà el primer creuer el 8 de juliol, tindrà sis escales i la visita d'un miler de creueristes, més que l’any passat-

CLIA (Associació Internacional de Línies de Creuers), recull en un informe sobre l'aportació econòmica d'aquesta indústria que cada creuerista gasta una mitjana de 62 euros, calculant que desembarca un 75% del passatge i que les seves despeses inclouen excursions, restauració, compres, transports i serveis al passatger. Calculen a més el desembarcament del 50% de la tripulació, amb 21 euros de mitjana de despesa per cap. La mitjana d'edat dels turistes és de 50 anys.

La Generalitat calcula un impacte econòmic de 3 milions d’euros aquesta temporada

A Palamós un 73% del passatge visita la població i la resta va d'excursió a localitats com Figueres, per veure el Museu Dalí, o a Pals, per passejar pel nucli medieval. Els que es queden en els ports d’escala, fan alguna compra, visiten algun element patrimonial i proven la gastronomia de la zona. El sector comercial reconeix un impacte positiu, no obstant això, com assegura l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan “hi ha sectors comercials més afavorits que d’altres”. Com que la majoria està en règim de “tot inclòs”, no van tant a restaurants i la despesa acostuma a ser més en aperitius i begudes. En canvi, hi ha hagut diversos casos que la direcció del vaixell de luxe ha encarregat grans quantitats de marisc a la llotja.

A Palamós, un port mitjà amb una terminal de creuers construïda el 2008 amb capacitat per a creuers de grans eslores, arriben vaixells de totes dimensions i luxes. A Roses les eslores són menors, perquè no disposa de moll per a aquesta classe d'embarcacions i han de fondejar, i a Sant Carles de la Ràpita, on el port està situat al marge dret del riu Ebre, en una badia natural, els creuers tenen encara menys passatgers. Segons Ports, els primers creueristes que han visitat el Delta han estat molt satisfets amb la singularitat de la destinació.

La procedència del passatge va relacionada directament amb la de la companyia. L'any passat un 49% van ser britànics, seguit de francesos (32%), i nord-americans (9%). En menor mesura irlandesos i australians (2%) i belgues i canadencs (1%).