Xocs armats deixen una vintena de morts a Macedònia

El precari equilibri en què tradicionalment viuen instal·lats els Balcans està a punt de trencar-se en un dels països que més indemne va sortir de les guerres de desintegració de Iugoslàvia (1992-1995). L'Antiga República Iugoslava de Macedònia (FYROM, per les sigles angleses) registra des de primeres hores d'aquest dissabte greus incidents que han costat la vida a 22 persones, vuit d'elles policies i la resta presumptes integrants d'un grup armat o terrorista –la denominació varia segons les fonts– que ha mantingut la localitat de Kumanovo, de majoria ètnica albanesa, en virtual estat de setge. És l'últim capítol d'una escalada d'inestabilitat que es va iniciar fa mesos, amb la revelació d'un escàndol de videoespionatge que va enfurismar l'oposició i l'opinió pública i que ha posat contra les cordes el primer ministre, Nikola Gruevski.

El Govern de Skopje agita el fantasma de la intervenció estrangera al país, on una quarta part dels seus dos milions d'habitants són d'ètnia albanesa. En concret, les autoritats atribueixen al conegut Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK, per les sigles albaneses) haver-se atrinxerat durant gairebé 48 hores a Kumanovo, a 40 quilòmetres al nord de la capital macedònia i propera a la frontera sèrbia, en plena ruta de pas d'immigrants irregulars des de Grècia cap al nord. “Molts d'aquests homes armats eren part del grup que va atacar el lloc fronterer de Gosince, però també hi havia gent que ha lluitat en les guerres del Pròxim Orient”, va informar Gruevski, en referència a l'atac que va tenir lloc el 21 d'abril passat, quan prop de 40 kosovars armats, que es van identificar com a membres de l'UCK, van prendre durant hores aquest lloc fronterer entre Macedònia i Kosovo.

Segons Gruevski, l'objectiu dels terroristes era “practicar assassinats massius en centres comercials i comissaries amb la finalitat de desestabilitzar el país”, si bé va recalcar que l'episodi no es pot definir com un conflicte macedoni-albanès. Els atacs, no obstant això, no han estat reivindicats per cap grup.

La Comissió Europea ha expressat la seva preocupació pels greus incidents de Kumanovo, de la mateixa manera que va fer Brussel·les setmanes abans pel deteriorament de drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de premsa. Al gener, un líder opositor va revelar la pràctica de videovigilància per part de les autoritats i va denunciar l'estricte control de l'Estat sobre els mitjans (FYROM ocupa el lloc 117è en l'índex mundial de llibertat de premsa, enfront del 45è el 2006, quan Gruevski va arribar al poder), la judicatura i, fins i tot, els processos electorals.

L'UCK va lluitar contra l'exèrcit serbi durant la guerra de la província sèrbia de Kosovo, el 1999, i va ser el germen del primer Govern del país, que va declarar unilateralment la independència el 2008 (i que no reconeixen cinc països de la UE, entre els quals Espanya). La branca macedònia de l'UCK es va enfrontar també amb les forces de seguretat de FYROM el 2001, en un breu conflicte armat al qual van posar fi els acords d'Ohrid. L'objectiu de la seva lluita és aconseguir més drets per a la important minoria albanesa, així com un grau més alt d'autonomia. En l'horitzó de les minories albaneses de la regió —la de FYROM, però també la de Sèrbia— figura la creació d'una gran Albània juntament amb els albanokosovars. Sèrbia ha incrementat la vigilància de les seves fronteres amb FYROM a la vall de Presevo, habitat per una majoria albanesa.

FYROM, el nom tècnic amb que es coneix Macedonia atès que el contenciós entre Atenes i Skopje sobre l'ús del nom històric encara no s'ha resolt, no és l'únic factor d'inestabilitat dels Balcans. A la República Sèrbia de Bòsnia —una de les dues entitats que constitueixen la federació— s'han produït en els últims dies batudes policials contra mitjans radicals després del primer atac islamista registrat al país posterior a la guerra de 1992-1995. El 27 d'abril, un home armat va matar un policia en una comissaria de policia al crit d'“Al·là és gran”. Bòsnia va acollir al seu sòl durant la guerra centenars d'islamistes arribats de països àrabs per donar suport a les forces musulmanes. Gairebé tots van deixar el país, però la seva interpretació rigorista de l'islam va ser adoptada per alguns bosnians, alguns dels quals s'han sumat a la gihad a Síria i l'Iraq.