Ibáñez: “Això del 24-M no ha estat cosa del Mortadel·lo”

Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936) es va apropar ahir a Madrid, territori de Mamerto Roboy, Demetria Costipal, el ministre del Peculi i, sobretot, el tresorer del Partit Papil·lar, personatges tots, i protagonista, aquest últim, de l'entrega més recent de Mortadel·lo i Filemó. A la Fira del Llibre, on li van reservar una carpa per signar, va tornar a triomfar com ja ho va fer el darrer Sant Jordi. El còmic El tresorer (Ediciones B), en el qual la inepta parella d'agents de la T.I.A. rep incomptables trompades seguint la pista d'un paio clavat a José Luis Bárcenas, papers, patilles i pinta inclosos, s'ha convertit en un dels best-sellers de la temporada. Prenent una cervesa el dia abans a Barcelona, a la Casa Fuster —abans el popular Cafè Vienès, on el dibuixant tenia tertúlia—, Ibáñez deia que no estava gens preocupat per la reacció del PP a les seves bromes.

“De fet”, insistia amb la seva expressió característica mig tancant els ulls que li dóna un aire molt murri, “jo no faig crítica social ni política; això meu són només dos personatges i molts gags. I això altre és per donar-li un aire d'actualitat a la historieta”. Doncs quina actualitat que li ha donat a aquest número. Ibáñez somriu amb picardia. “Era només una excusa; aquest personatge que ha tingut ressò en tots els mitjans era només un ganxo més. La veritat és que ha funcionat molt bé. De fet, tant que més que El tresorer hauria de titular-se El tresor”. Del còmic se n'han venut unes 50.000 còpies. En són un munt tenint en compte el panorama. “Ah, sí, però va haver-hi un temps, deu fer uns trenta anys, en què de Mortadel·lo i Filemó en veníem 300.000 o 400.000 exemplars cada setmana!”.

¿Deu haver influït El tresorer en el canvi polític de les recents eleccions? A Ibáñez òbviament aquesta idea el tempta gamberrament, riu entre dents, afalagat, però després d'una vacil·lació contesta: “No, no, segur que no. Altres vegades també he parlat de coses que passaven, l'auge dels ordinadors, la prohibició de fumar, he fet sortir Aznar i Zapatero. Tot això d'ara, això del 24-M, no ha estat cosa d'en Mortadel·lo”.

El dibuixant reflexiona: “Quan vaig començar, la meva feina era eminentment infantil; amb el pas del temps ha canviat, ara és més adulta, és alguna cosa més que corredisses i trompades, surten altres coses que passen al carrer. Però compte, cadascú ha de fer la seva història: hi ha autors d'acudits polítics molt bons. Jo faig una altra cosa”. No obstant això, és indubtable la dimensió política que ha agafat El tresorer: s'ha acusat TVE de no informar sobre l'obra. “Sí, m'ho han dit. Si hi ha hagut pressions contra el meu llibre els dono les gràcies perquè això sempre augmenta les vendes”. Bé, sembla que la història posava el dit a la nafra. “Potser sí”.

Gat vell, Ibáñez no es vol significar gaire amb res. Cal arrencar-li que “qualsevol canvi inicialment sembla bo” i, sobre el sobiranisme, que no és partidari que “les coses es disgreguin”.

“Vaig néixer el 36, Espanya era una república, després va venir la Guerra Civil, vam passar la dictadura, ara estem en democràcia. Jo en tot aquest temps no he parat de fer mortadel·los. És veritat que durant una època havia de treballar amb un ull posat en la vinyeta i un altre en la censura. Una vegada em van prohibir una historieta de 13 Rue del Percebe perquè aquella mena de doctor Frankenstein que sortia creava petits monstres i em van dir que això, crear éssers vius, només podia fer-ho el Sumo Hacedor. Doncs vaig posar el seu pis en lloguer, i després a un sastre”.

Ibáñez ja té enllestida una altra història, Sueldecitos más bien bajos, en la qual les retallades salarials arriben a la T.I.A. “Trigarà a sortir perquè en tinc unes altres al davant”. Alguna altra bomba? Els Pujol? El garatge de Jordi Pujol Júnior dóna per a bones vinyetes. “Ja, però amb aquestes coses hi ha un problema: seguiran tenint gràcia? L'acudit polític és molt immediat, i les historietes tenen un altre ritme. De vegades l'assumpte ja està oblidat”. Vaja, Déu no ho vulgui; doncs llavors ni li pregunto si Ada Colau sortirà amb Mortadel·lo. “Esperanza Aguirre, en tot cas”.