El Govern espanyol planteja retornar part de les retallades als funcionaris

El Govern espanyol estudia mesures electorals per compensar els sectors més perjudicats per les retallades dels últims anys. Des de la Moncloa assenyalen els treballadors públics com un dels col·lectius més damnificats per la crisi. Consideren que els han de fer una picada d'ullet de cara a les eleccions per recuperar el terreny perdut després de les passades autonòmiques i municipals. Entre les mesures que estudia l'Executiu hi ha la devolució del 75% de la paga extra suprimida el 2012, així com els dies lliures per assumptes propis i els dies lliures addicionals per antiguitat (moscosos i canosos) que els va retirar fa tres anys. El Govern també fa comptes per veure si és possible una petita pujada salarial, la primera des del 2010, encara que aquest punt és el més difícil. L'Executiu presentarà divendres vinent el sostre de la despesa del 2016, on podria incloure algunes d'aquestes mesures.

El Govern ultima un paquet de mesures per reconciliar-se amb els treballadors públics de cara a les eleccions de la propera tardor. L'economia està evolucionant millor del que estava previst i la recaptació permetrà picar l'ullet a un dels sectors que han protagonitzat algunes de les retallades més sonores de la crisi. Fonts governamentals admeten que s'està treballant en mesures per afavorir els treballadors públics. “És un dels col·lectius als quals s'ha exigit més. I ara que l'economia va millor cal començar a retornar-los els sacrificis”, expliquen les mateixes fonts. A Espanya hi ha 2.522.827 treballadors públics, dels quals 540.658 depenen de l'Executiu central.

El Govern aprovarà aquest divendres l'objectiu d'estabilitat per l'any vinent –fixarà el topall de dèficit al 4,2%, en línia amb el compromís amb Brussel·les– i aprovarà el sostre de despesa del 2016, que probablement apujarà després d'haver-lo reduït un 3,2% aquest any. La despesa dels ministeris creixerà per les millores per als empleats públics.

Entre les mesures que estan sobre la taula hi ha la devolució del 75% de la paga extra suprimida el 2012. Aquesta decisió costaria uns 700 milions d'euros a les arques públiques. El Govern ja va reintegrar a principis d'aquest any el 25% de l'extra de Nadal perquè, entre altres coses, els jutges donaven la raó als treballadors enfront de l'Administració. La mesura va suposar una despesa per a l'Estat de 230 milions d'euros. Aquesta decisió va propiciar que la majoria de les comunitats autònomes també comencés a retornar aquesta part de l'extra del 2012.

Devolució dels dies de lliure disposició

Els empleats públics també han reclamat la devolució dels dies lliures que el Govern els va reduir el 2012. Llavors els va rebaixar els dies de lliure disposició de sis a tres i va limitar els dies lliures per antiguitat, els anomenats canosos. Fins avui ja els ha retornat dos dels dies lliures per assumptes propis, però a Hisenda valoren retornar-ne algun més (el moscoso pendent i una part dels canosos).

Una altra de les línies sobre les quals es treballa a la Moncloa consisteix a comprovar si hi ha marge per apujar el sou dels treballadors públics l'any vivent. Seria el primer increment salarial des del 2009. Des de llavors, els funcionaris han vist com el seu sou se'ls ha reduït –el 2010 se'ls va retallar un 5% de mitjana– o bé se'ls ha congelat. Aquest és un dels punts més complexos de la negociació amb els sindicats perquè el Govern no perd de vista que el proper any ha d'afrontar un ajust pendent de prop de 16.000 milions –ha de reduir el dèficit del 4,2% al 2,8% del PIB–. Per això, mira amb lupa l'evolució de la recaptació per veure si queda marge, tenint en compte que el 2016 ja està prevista una segona rebaixa fiscal, que costarà 5.200 milions.

L'acord subscrit entre la patronal i els sindicats a principis de mes estableix una pujada salarial de l'1,5% per al proper any. Però el marc per als treballadors públics és diferent. Des de l'organització sindical CSI-F reclamen una pujada salarial. Recorden que han sofert una pèrdua de poder adquisitiu de més del 20%. I qualifiquen com a “insuficient” el pacte signat en el sector privat. L'última paraula d'aquesta decisió la tindrà la Moncloa, que haurà de justificar la mesura a Brussel·les.

Fonts d'Hisenda admeten que s'han obert les negociacions amb els funcionaris per rellançar el diàleg social. La setmana passada van convocar els sindicats a una primera reunió on els van demanar un catàleg de reclamacions sobre les quals treballar per tractar de desbloquejar el diàleg social.

Una altra de les reivindicacions del CSI-F passa per aturar la destrucció d'ocupació pública. Demanen que s'elabori una oferta d'ocupació pública tenint en compte les necessitats de cada àrea. I que s'acabi amb la limitació de la taxa de reposició, que restringia els relleus per jubilacions al 50% en serveis essencials i al 20% per a la resta. Des de l'inici de les retallades, el 2010, el conjunt de les Administracions Públiques ha estalviat més de 5.000 milions només per aquest concepte.