La Copa Amèrica dels escàndols

Si fa una setmana va ser el Ferrari destrossat d’Arturo Vidal o l'agressió de Neymar a un àrbitre, ara és la imatge del dit de Gonzalo Jara al cul d’Edinson Cavani la que recorre Amèrica del Sud. No es parla gaire del partidàs d’Isla i Valdivia, de la capacitat competitiva uruguaiana o del temor que hi havia a l’Estadi Nacional de torn de penals quan quedaven només deu minuts de partit i els charrúas lluitaven amb un menys. Quan els aficionats celebraven per fi l'arribada d'un gran partit a la Copa Amèrica, el central xilè del Magúncia alemany es va encarregar d'espatllar un enfrontament respectable amb un ardit inacceptable: no només per la seva exploració proctològica covarda, sinó per tirar-se després a terra com una prima donna quan Cavani, emocionalment alterat per la detenció del seu pare a Montevideo, va reaccionar amb una feble manotada.

Després de batre l’Uruguai (1-0), Xile celebra la classificació de la seva selecció per a les semifinals. El país ha sortit en massa a donar suport als seus jugadors i va celebrar als carrers una victòria, d'altra banda, certament transcendental sobre el campió vigent (a qui no guanyava en la Copa Amèrica des del 1983). La televisió nacional feia broma ja a mitjanit sobre l'incident i posava l'accent en el 80% de possessió de la pilota a càrrec de la Roja, contra un rival destructiu que només volia defensar-se. Tot i que Xile va dominar enterament la pilota, va fer només dues faltes menys que els seus rivals (16). Sí que va ser netament superior pel que fa a nombre de rematades (12-5). La resistència uruguaiana havia convocat el fantasma dels penals a Santiago de Xile. No obstant això, Jara va estampar el dit en una victòria que, com va dir ahir a la nit el també expulsat seleccionador charrúa, Oscar Tabárez, “hauria estat millor d'una altra manera”.

Expedient disciplinari

“Quins dirigents sancionaran ara el porc de Jara, si aquí només hi havia directius uruguaians?”, bramava un locutor radiofònic de Montevideo la nit de dimecres a la tribuna de premsa de l'estadi, només una hora després que el Matador del PSG enfilés els vestidors entre insults d'una afició que va omplir el recinte. Tan gran és el buit aparent de poder a la Conmebol (confederació sud-americana), els màxims dirigents de la qual segueixen sense donar la cara en el torneig, que la pàgina web oficial ni tan sols informava del tema. No obstant això, el dirigent bolivià Alberto Lozada es va apressar a assegurar a AP l'obertura d'un expedient disciplinari contra Jara per les provocacions i teatralitats.

No és la primera vegada que el defensa protagonitza un incident d'aquesta classe amb un jugador uruguaià: el 2013 Luis Suárez va ser expulsat d'un partit a les eliminatòries del Mundial per colpejar Jara un segon després que el xilè li toqués els genitals.

El precedent de Suárez, castigat amb nou partits amb l’Uruguai i quatre mesos d'inhabilitació total per la mossegada a Chiellini en l'últim Mundial (un altre cas de reincidència), dóna un relleu especial al comportament de Jara, descrit per alguns mitjans xilens com un simple aprofitament de la situació (“Dit amunt”, amb el logo de Facebook, va titular en primera edició el diari popular La Cuarta). Cavani, després d'aterrar ahir a Montevideo, va afirmar: “Cal mesurar-ho tot amb la mateixa lupa”. La Celeste, hipersensibilitzada pel desproporcionat càstig a Suárez i les dues expulsions de dimecres (el defensa Fucile i el mateix Cavani), ha expressat fins i tot dubtes sobre els futurs arbitratges en les duríssimes eliminatòries al Mundial: Rafael Fernández, vicepresident de la federació, va qualificar l'acció d’“aberrant” i va demanar “una reforma del sistema d'elecció arbitral”.

La repercussió de l'afer a les xarxes socials és imparable. Luis Suárez, des del seu compte de Twitter, va expressar: “A tots els que parlen que l’Uruguai juga malament, pega, discuteix, etc., que recordin que l’Uruguai té 15 Copes Amèrica. Així que els que es queixen, que mirin pel seu país, que no tenen cap títol... Som-hi, Uruguai, som-hi!”. Diego Lugano, l’elàstic excapità charrúa, va escriure: “Amb aquest noi, Jarita, caldrà parlar-hi quan ens trobem en algun lloc”. També va haver-hi paraules per Alexis Sánchez, que, després de l’enfrontament, va afirmar que els jugadors uruguaians s’havien disculpat després de confessar-li que la seva intenció era donar-li puntades de peu: “Un jugador intel·ligent no explica el que passa dins del camp”, va afirmar Giménez, defensa charrúa de l’Atlètic.

Part de l’afició xilena s'ha lliurat a la creació de mems com els #JaraFacts: “50 ombres de Jara”, “L’Argentina té la mà de Déu, Xile els dits de Jara” i altres innombrables ocurrències. Xile viu eufòrica la seva proximitat de la final després de gaudir d'un quadre extraordinàriament assequible en una Copa Amèrica que, de qualsevol manera, segueix marcada per acusacions generals de doble moral, fora i dins del camp, i està òrfena encara d'un partit memorable.