L’últim orgull de Sir Bobby Robson

Luis Enrique ha guanyat tres títols amb el Barça aquesta temporada —Lliga, Copa i Champions—, una gesta idèntica que la que va aconseguida Guardiola, que va guanyar el triplet el 2009 a la banqueta del Camp Nou. Guardiola ha repetit triomf per segon any consecutiu a la Bundesliga. Laurent Blanc ha aconseguit el títol francès amb el PSG: Julen Lopetegi, el subcampionat portuguès amb el Porto i Abelardo, "el Pitu", ha pujat a Primera amb l'Sporting. N'hi ha més. Sergi Barjuan va acabar baixant amb l'Almeria, que entrenarà la propera temporada; Ferrer va ser destituït a mitja temporada al Còrdova; Roger García treballa a les divisions inferiors del Barça, i Óscar, el seu germà, que va guanyar la Lliga amb el Maccabi de Tel Aviv i va exercir al Watford, no ha tancat l'acord amb el Salzburg. Bakero ha passat per banquetes de Mèxic, Polònia, Màlaga i la Reial Societat. Juan Antonio Pizzi, que va entrenar el València, treballa ara al Club León mexicà i Albert Celades treballa a Las Rozas, com a seleccionador sub 21.

De Blanc i de Guardiola m'ho esperava” sosté Stoichkov

Tots són entrenadors i tots tenen una mica més en comú: van coincidir al Barça que va entrenar Sir Bobby Robson la temporada 1996-97. També José Mourinho ha guanyat la Premier al capdavant del Chelsea. El portuguès va exercir aquella temporada com a mà dreta del mític entrenador anglès —i de traductor davant dels jugadors— una plantilla en què 13 dels 23 futbolistes s'han assegut en una banqueta des que van penjar les botes. Són molts, a més —Amor, Nadal, Popescu, Busquets o Arnau, per exemple—, els que continuen lligats, d'una o una altra manera, al futbol.

“Sincerament, jo crec que és casualitat i que no té tant que veure amb la figura de Robson”, assegura des de Las Rozas Celades, que després de deixar el Barça va jugar al Celta i al Reial Madrid i que recorda aquell vestidor pel seu ambient “futboler”. “Les coses no passen perquè sí, però jo ho relacionaria més amb la cultura en la qual ens criem molts de nosaltres; i aquesta venia d'abans, del Cruyff”. Reconeix que al Pep se'l veia que seria entrenador, però que als altres, no tant. “Jo m'ho vaig plantejar després. En aquella època només em preocupava jugar cada diumenge”, reconeix Ferrer. “De Blanc i de Guardiola m'ho esperava” sosté Stoichkov, que abans d'assenyalar Robson responsabilitza la formació de base de la majoria dels jugadors: “Molts van sortir de La Masia; Luis Enrique i el Pitu de Mareo. Això ensenya per a tota la vida. I a mi em va educar el Barça: els anys que vaig passar amb en Cruyff ho vaig aprendre tot”.

Els vídeos de Guardiola

“Home, Pizzi manava molt al camp, Pep ja es mirava vídeos dels rivals, Laurent sempre tenia alguna cosa que dir sobre el joc i jo anava prenent notes, però sincerament, si em dius en aquell moment que en sortirien tants entrenadors, no m'ho crec”, sosté Sergi Barjuan, que descarta haver tingut la sensació en algun moment que Luis Enrique acabaria sent entrenador. “Caràcter sempre en va tenir, però en aquella època ni m'ho imaginava”. “El Pinti entrenador? Ni de conya!”, exclama el Pitu Abelardo, en parlar de Luis Enrique, amb qui va créixer a l'Sporting i es van retrobar al Barça, després de compartir carrera a la selecció espanyola, amb or olímpic inclòs. “D'en Pep sí, en Pepito ja veia vídeos i jo me'n reia molt perquè ja era un malalt”, afegeix Abelardo, que descarta que la influència de Robson hi tingui alguna cosa a veure. “Home, tots en vam aprendre una mica d'aquell home, que era un gran gestor de grup, però d'aquí a pensar que hem arribat a ser entrenadors per la seva influència, la veritat...”.

“Robson era un bon home” diu Abelardo i, en això, hi coincideixen tots. “Cuidava molt l'aspecte defensiu i portava molt bé el grup, però el planter era fantàstic”, recorda. “La seva qualitat era tremenda, però ell tenia les idees clares i les transmetia molt bé, encara que no parlés gaire castellà”, afegeix Barjuan. “Bobby era proper, espontani. Pels que havíem viscut amb en Johan va ser un canvi dràstic. Veníem d'una educació molt marcada i ell va portar coses molt diferents, ens en va ensenyar d'altres”, sosté Celades. “Un Sir, amb això t'ho dic tot. Llàstima que no ho hagi pogut veure. N'estaria orgullós”, diu Stoichkov.