Goodall: cucs i correbous

Va haver-hi un temps en què la primatòloga Jane Goodall (Londres, 1934) jugava amb animals molt més petits que els ximpanzés: els cucs. Quan els portava a la seva habitació sent una nena, la seva mare –“sense enfadar-se”– li deia que havia de retornar-los al seu hàbitat natural, ja que, si no, moririen. “Si vols alguna cosa a la vida, probablement hauràs de treballar molt fort per tenir-ho. Mai has de deixar d'intentar-ho”, també li aconsellava.

Goodall ho recordava ahir després de rebre el XXVII Premi Internacional Catalunya. Sense aquesta meravellosa mare i sense la “fantàstica gent” que li dóna suport avui no hauria pogut fer el que ha fet, va admetre amb humilitat després de recollir el premi, atorgat en mèrit a la seva perllongada carrera com a activista pels drets dels animals. Un reconeixement que va recollir de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, però que no li va impedir, sorprenent tota la concurrència, rebre'l emulant el so d'un primat. “És Jane, el ximpanzé”, va aclarir.

La investigació de Goodall no s'ha limitat al món animal. A partir de les seves investigacions amb els ximpanzés, ha explicat la importància fonamental del llenguatge en l'espècie humana. Per això, en la seva al·locució, es va referir al fet que la principal diferència de l'espècie humana respecte als ximpanzés i altres animals és que “comptem amb un llenguatge a través de la paraula, amb la qual podem ensenyar els nostres fills, discutir problemes i arribar a una solució, així com parlar de coses que no veiem”.

No abandonaré precisament per la gent jove: si la gent jove abandonés, llavors sí que ja no hi hauria esperança

No obstant això, Goodall no comprèn una cosa. “Com és possible que la criatura amb més intel·lecte del planeta l'estigui destruint?”, es va preguntar davant l'audiència. I, una vegada més, es va mostrar molt sincera: creu que ja s'ha compromès el futur de la gent jove. Però no creu que encara sigui massa tard. Per això va exhortar al fet que cadascun en el dia a dia ha de treballar per la diferència, sense importar l'edat. “Són les petites decisions les que acabaran marcant la gran diferència”, va resumir.

I és precisament en la gent jove en la qual Goodall cenyeix les esperances del canvi. Gent que, a parer seu, entén millor els problemes d'avui. Gent, doncs, que ha de ser escoltada. I és gent a la qual s'ha d'empoderar. “Tinc raons per mantenir l'esperança. No abandonaré precisament per la gent jove: si la gent jove abandonés, llavors sí que ja no hi hauria esperança”, havia anticipat hores abans de rebre el guardó en una roda de premsa.

En la seva compareixença davant els mitjans, Goodall va ressaltar les polítiques de protecció d'animals i del medi ambient adoptades per l'Estat espanyol, a les quals els va atorgar en general “una bona nota”. I va elogiar especialment la prohibició de les corregudes de toros a Catalunya. No obstant això, va assenyalar com a tasca pendent l'eliminació dels correbous.

Fidel creient en la virtut de la condició humana, Goodall va ressaltar durant l'acte l'esperit dels homes i dones, capaç d'engrandir-se en situacions adverses. “Hi ha gent que viu als carrers, que pateix mala sort i que tot i així és capaç d'aixecar-se i construir coses grans”, va dir.

Goodall es va prendre molt de debò el consell de la seva mare sobre treballar fort. Entre conferències, activitats i altres, passa 300 dies a l'any viatjant al voltant del món. “Una vida boja”, segons ella mateixa ho va definir.

Amb el seu cabell canós recollit i un colorit mantó de reminiscències ètniques, Goodall va rebre un guardó, atorgat des del 1989, que està dotat amb 80.000 euros i l'escultura La clau i la lletra, d'Antoni Tàpies. En edicions anteriors, l'han rebut personalitats de tot el món, entre les quals el filòsof anglès Karl Popper, l'oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau i els expresidents Jimmy Carter (EUA) i Lula da Silva (Brasil).