El PP presumeix d’èxits en ciència que no són seus o no són èxits

El Partit Popular ha llançat una pàgina web en què fan un repàs de les seves promeses electorals fetes realitat i conclou que ha complert el seu programa en un 92,5%. En l'apartat dedicat a la ciència, inclou vuit fites en què es consideren promeses complertes textos copiats literalment de les seves pròpies declaracions d'intencions o projectes llançats per José Luis Rodríguez Zapatero.

La primera promesa de la llista és la posada en marxa d'una infraestructura que normalitzi i harmonitzi totes les dades del sistema espanyol de ciència i tecnologia. Per explicar com han fet realitat aquesta promesa, esmenten l'existència de la pàgina de l'Observatori Español de R+D+I ICONO, de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt). Aquest òrgan i el seu web van ser presentats el 2009 per la ministra de ciència del Govern socialista, Cristina Garmendia. En aquest mateix punt, sense explicar quina és la relació amb els compromisos complerts del Partit Popular, es fa referència als progressos de la ciència espanyola durant les últimes dècades.

En l'últim dels apartats es parla del “desplegament del «Mapa d'Infraestructures Cientificotècniques Singulars (ICT)» (sic), clau per al desenvolupament territorial del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació amb la seva integració a l'Espai Europeu d'Investigació”. Aquesta frase, tallada i enganxada paraula per paraula, li serveix al PP per afirmar que han complert una segona promesa: “Oferir a la societat un mapa nacional de recursos científics i tecnològics” i donar “la més àmplia difusió a les capacitats i resultats de cadascun dels agents públics d'investigació”. Aquest mapa d'infraestructures singulars va ser, curiosament, la gran aposta científica del president José Luis Rodríguez Zapatero i es va aprovar el 2007. La més gran d'aquestes infraestructures, el sincrotró Alba, inaugurat pel mateix Zapatero el 2010, no va tenir retallades en el seu pressupost d'operació, com sí que han tingut moltes altres institucions científiques en els últims anys, però no va poder complir els projectes previstos d'ampliació per falta de fons. Més mal parat va quedar el Gran Telescopi de les Canàries, una altra de les ICT inaugurades en la legislatura anterior. El 2013, Rafael Rebolo, director de l'Institut Astrofísic de les Canàries, reconeixia que, "encara que cap projecte del Grantecan ha estat paralitzat de manera oficial, molts van a un ritme més lent del que requereix la competitivitat internacional". Només el 2012, l'IAC va veure reduït el seu pressupost en un 30%.

En els punts 3, 4 o 5, que es refereixen a les promeses de millorar la gestió de la ciència, es justifica el compliment emprant paràgrafs complets copiats de les declaracions d'intencions incloses en els seus propis plans i estratègies, no gaire diferents dels bons desitjos expressats en documents de planificació similars de les últimes dècades, que no impliquen cap compliment.

Després d'una setena promesa per complir sobre el suport als centres tecnològics, s'inclou un vuitè compromís que el PP computa com a mig complert i que justifica la curiosa dada de compliment del 81,3%. Es tracta de l'Agència Estatal per a la Investigació, que segons el document del partit del president Mariano Rajoy es farà realitat en les pròximes setmanes. Encara que és possible que la promesa per fi es faci realitat, no és la primera vegada que s'anuncia una aprovació pròxima que al final no es concreta.

La creació d'aquesta agència, que hauria de funcionar de forma independent per protegir el finançament de la ciència dels avatars polítics, estava contemplada en la Llei de la Ciència, aprovada l'1 de juny de 2011. Segons aquest text, elaborat amb Zapatero en el poder, l'organisme s'hauria de crear en el termini màxim d'un any. Un any després, el Ministeri d'Economia i Competitivitat, responsable d'R+D, va anunciar la creació de l'agència com si ja fos una realitat. “L'agència neix amb l'objectiu de crear instruments i mecanismes de finançament i gestió més eficients que millorin l'impacte de la inversió de l'Administració central en investigació”, asseverava un comunicat del departament que dirigeix Luis de Guindos. La realitat és que, malgrat l'ús del present, l'agència no havia nascut encara. L'abril del 2013, la secretària d'Estat d'R+D, Carmen Vela, va afirmar en una intervenció al Senat que l'agència estaria aprovada a finals d'aquell any. La previsió, una vegada més, no es va complir, però això no va acovardir el Govern. El maig d'aquest any, Luis de Guindos va tornar a assegurar que l'agència estaria creada abans del juliol. Arriba l'agost i l'agència seguirà als llimbs.

En els incompliments respecte a aquest organisme per millorar la gestió científica, malgrat això, els governs del PP no tenen l'exclusiva. El juliol del 2005, la ministra d'Educació, María Jesús San Segundo, ja va anunciar la creació de l'Agència de Finançament, Avaluació i Prospectiva de l'Activitat Científica, un organisme que funcionaria “de forma independent, allunyada dels avatars polítics i estaria dirigida per científics”.