Dues guerreres arquetípiques

Russes i xineses combaten sense quarter a la piscina de waterpolo prefabricada amb els meandres fangosos del riu Kazanka. Els mosquits, una plaga terrible en aquests entorns, desapareixen arrossegats pel vent i buiden l'aire perquè les nedadores i el públic puguin gaudir de la vetllada sense perdre més sang de la que s'extreuen les jugadores a força d'esgarrapades. Clara i Anna, les germanes Espar, contemplen el partit des de la graderia juntament amb la selecció d'Espanya mentre valoren el pas de l'equip a quarts al capdavant del seu grup després de golejar el Canadà (6-12).

“Dissabte”, diu Anna, “sabrem si el nostre rival serà els Estats Units o Hongria. Les americanes són més fortes i més grans. Hongria s'assembla més a nosaltres pel físic i el tipus de joc. Serà una guerra. Qualsevol dels dos pot guanyar. Caldrà buscar-los els punts febles i anar per allà”.

“Una guerra”. Les waterpolistes remeten constantment a les analogies bèl·liques. Diu Miki Oca, el seleccionador espanyol, que a tots i a totes, en la part més profunda dels nostres cervells de primat, ens agrada sentir-nos “capaços de batallar”. Això, lluitar per cada metre cúbic d'aigua, és el que fan les jugadores en aquest Mundial, el més disputat de l'última dècada. Un torneig que a Espanya ha reunit les germanes Espar, arquetips de les jugadores d'aquesta selecció per la seva mobilitat i enginy. Diverses marques de roba les han contractat per posar-les en les seves promocions. Les catalanes, de 22 i 21 anys, són com dues nines. Almenys fora de l'aigua. Una vegada dins, amb els casquets com de tanquistes nedant com si estiguessin posseïdes, pateixen una transformació. Anna és la més ràpida; neda els 50 metres en 27 segons i els 100 en 59. Clara fa els 50 en 28 i els 100 en 1m2s.

"De la Clara n'admiro la determinació. Quan ha d'encarar, encara i quan ha de defensar es fa sentir”

“Recorrem entre dos i tres quilòmetres per partit”, diu Clara. “Però molt explosius i durs. Perquè quan no nedem estem lluitant en una de les porteries”. La més jove de les germanes participa en el seu primer torneig amb la selecció. Igual que Anna, que va passar una temporada a Califòrnia, on va guanyar el campionat universitari amb els Trojans de la USC, Clara va anar a la Universitat de San José i va tornar més forta i més polivalent. “Juguem del que faci falta”, diuen.

Filles de Xesco Espar, cèlebre exjugador i exentrenador de l'equip d'handbol del Barça, en matèria d'esports Clara i Anna saben llatí. D'ençà que van aprendre a córrer, van practicar tennis, atletisme, bàsquet, voleibol i waterpolo. La pràctica se'ls nota en la classe amb què manipulen la pilota passant-se-la l'una a l'altra i llançant. Totes dues són golejadores excel·lents. Ahir, Anna i Clara van llançar quatre vegades contra el Canadà. Anna va ficar dos gols. Clara un.

“Els llançaments depenen del bon entrenament i del cap fred”, diu Anna. “De vegades no es tracta dels gols que fiques sinó del moment que tries i de la passada que reps”. Clara hi concorda: “El més important no és ficar gols sinó defensar i veure bé el joc en atac. Veure les teves companyes i que les teves companyes et vegin a tu. Aquest treball previ a la rematada és més important que la rematada en si”.

"De l'Anna m'agrada la seva insatisfacció amb el treball. Sempre necessita superar-se"

“El que més m'agrada de la Clara és que sempre va al cent per cent”, observa la gran. “És determinada; quan ha d'encarar, encara i quan ha de defensar es fa sentir”. Clara li retorna el compliment: “Jo aprecio la seva capacitat de sacrifici, la necessitat de superar-se, la insatisfacció amb el treball, el perfeccionisme, l'entrega total i la qualitat”.

Competitives com són, hi cap el dubte que també competeixin entre elles fora de l'aigua, en la vida domèstica. “Només alguna petita baralla”, diu Clara, molt seriosa. “Però sempre de bones maneres”, puntualitza la gran, que és, subtilment, la cap del duo.