La reforma permet al Constitucional destituir el president del Govern

El Tribunal Constitucional podrà suspendre de funcions el president del Govern espanyol i qualsevol altre càrrec públic sense temps marcat, sense recurs i sense intervenció parlamentària, segons la reforma de la llei orgànica que preveu aprovar el PP la setmana vinent al Congrés i que qüestionen oposició i constitucionalistes consultats per EL PAÍS. La Constitució només preveu la destitució del president per moció de censura, moció de confiança i eleccions. Avui es tancarà el termini d'esmenes i el PP no permetrà que s'introdueixin canvis en el seu text, rebutjat per tots els altres grups.

La reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional està dirigida a frenar qualsevol intent secessionista del president de la Generalitat, Artur Mas, però experts juristes i portaveus de l'oposició adverteixen que tal com està redactada podria ser aplicada a tots els alts càrrecs, incloent-hi el president del Govern central.

Avui dimecres s’acaba el termini d'esmenes en el procediment d'extrema urgència que el Govern espanyol ha triat i que impedeix que passi per ponència i comissió per debatre els detalls tècnics. Els socialistes no presentaran esmenes perquè estan en contra de tot el text i el PP, segons el seu portaveu Rafael Hernando, tampoc té previst fer-ho, per la qual cosa la reforma entrarà en vigor tal com està redactada. Al Senat no poden introduir-se canvis perquè no hi hauria temps d'aprovar-la.

El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, assegura que està alarmat per les deficiències tècniques del breu text del PP. La reforma permet que el Tribunal Constitucional suspengui els alts càrrecs que consideri que incompleixen les seves resolucions. Però no especifica el grau d'incompliment, ni el procediment concret de suspensió, ni la possibilitat de recurs, ni el temps de suspensió.

La Constitució només estableix com a causes de destitució d'un president la moció de censura, la qüestió de confiança i les eleccions. Amb aquesta reforma, se n'estableix una de diferent que no està prevista en la Constitució, que és només la decisió del Tribunal. Serà l'única sanció d'aquesta classe que no compleix l'exigència del dret penal de tenir una pena concreta preestablerta, perquè la norma només parla “del temps precís per assegurar l'observança dels pronunciaments del tribunal”.

El socialista Hernando va assegurar al Congrés que “el Tribunal Constitucional podria a partir d'ara suspendre les funcions d'un president d'una comunitat o del mateix president del Govern espanyol. Vostès volen donar al Tribunal un autèntic poder de suspendre el president sense impeachment i sense censura prèvia de les Corts. S'adonen del que estan fent? Saben la gravetat d’aquest fet? És impossible conjugar el que volen fer en aquesta llei amb el nostre sistema constitucional. No és possible destituir-lo a través d'una decisió del Constitucional. Aquesta és la barbaritat que estan fent”.

Experts constitucionalistes consultats coincideixen amb l'oposició. Asseguren que la reforma dóna al tribunal un poder “extraordinari”, però, alhora, el fica al terreny polític, cosa que pot acabar qüestionant la legitimitat del Constitucional.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, considera que la reforma produeix “automatismes” en l'actuació del Constitucional. “El tribunal no pot evitar el conflicte, la reforma l’entrampa posant-lo en la primera línia del debat polític”, opina Arbós, que qualifica el canvi de “dràstic i inconstitucional”. “Fins on jo sé, no existeix cap Tribunal Constitucional que tingui les atribucions que es vol donar a aquest”, adverteix. A Alemanya hi ha un procediment com el que es vol establir, amb la diferència notable que allà és necessari que passi pel Parlament. Als Estats Units només és possible actuar contra un president previ impeachment o autorització del Parlament.

El catedràtic opina que cal ser “cautelosos” perquè la reforma està concebuda “clarament” per a resolucions suspensives (la suspensió del referèndum del 9-N, per exemple) i no per a sentències. Però argumenta que la redacció permetria aplicar-la per apartar qualsevol càrrec públic, inclòs el cap de l’Executiu central, si el Govern ignora alguna decisió del tribunal, com ja ha passat. Els experts recorden el cas de les competències de la Generalitat en matèria de subvencions, reconeguda pel Constitucional.

I aquesta suspensió de funcions seria per un temps que la reforma no defineix, un aspecte que també qüestionen els constitucionalistes. “Les sancions han d’estar delimitades en el temps”, adverteix Arbós, que incideix en un altre aspecte que preocupa els experts: la vulneració del dret a la segona instància. “Si l'interessat vol recórrer, davant qui recorre?”, pregunta Arbós, que adverteix que s'impedeix la segona instància en una cosa tan transcendental com la suspensió del dret a la participació en la vida política o el dret al treball d'un empleat públic.

El catedràtic Eduard Roig considera que per esquivar aquesta vulneració s'ha volgut presentar la reforma dient que no permet sancionar, sinó només suspendre temporalment. “I com que no sanciona no ha d'haver-hi tràmit previ ni recurs”, apunta. “Però és fals. S'està privant del dret que se segueixi un procediment previ i a tenir opció a recurs”. Roig considera “raonable” que s'obri un debat sobre com cal garantir l'execució de les sentències del Constitucional. “Però no és raonable fer-ho així”, apunta.

Javier García Roca, exlletrat del Constitucional i director del Departament de Constitucional de la Complutense, incideix en la transcendència que té imposar al Constitucional el control sobre l'execució de sentències pels poders públics. “Cap teòric del Constitucional es va ocupar de l'execució de sentències. Però perquè creien que això corresponia al Parlament”. El que fa aquesta reforma, adverteix García Roca, és “traslladar” al Constitucional l'incident d'execució de sentències de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. “Això no es pot fer. Perquè un tribunal contenciós dóna instruccions a una administració pública que està sotmesa a les lleis, mentre que el Constitucional l'hi hauria de donar a un Parlament o a un Govern representatius”. “Els que ho han fet no saben gens o volen ser massa espavilats”, assenyala.