_
_
_
_

Jutges francesos investiguen per crims de guerra el règim sirià

Basada en milers de fotos d’assassinats i tortures, la denúncia l’ha presentat el ministre d’Exteriors

Carlos Yárnoz
Una mare siriana plora mentre abraça els seus fills.
Una mare siriana plora mentre abraça els seus fills.Santi Palacios (AP)

En ple debat internacional sobre si el dictador sirià Baixar al-Assad pot exercir un paper en la solució per posar fi a la guerra al país o no, França ha fet un pas més per declarar-lo un proscrit. El ministre d'Exteriors, Laurent Fabius, ha acudit als tribunals perquè investiguin el règim per “crims de guerra”. Es basa en milers de fotografies de víctimes d'assassinats i tortures entre els anys 2011 i 2013.

L'anomenat Informe César conté més de 55.000 imatges d'aquells crims. Fa dos anys, un policia que havia treballat per als militars sirians –que utilitza el pseudònim de César per motius de seguretat– va aconseguir treure del país tot aquest material per denunciar els horrors comesos per les forces d'Al-Assad. Entre les víctimes, unes 11.000 segons els experts que van analitzar l'informe amb el fotògraf, figuren centenars de persones empresonades pel règim, algunes de les quals van morir de gana a les seves cel·les.

Más información
Els EUA afirmen que Rússia ja ha bombardejat Síria en suport a Al-Assad

Un portaveu d'Exteriors ha assenyalat que el departament va rebre tot el material a finals de l'agost passat i que Fabius va optar per posar-lo en mans del fiscal de París el 10 de setembre. Es va basar, diu el Ministeri, en l'article 40 del Codi de Procediment Penal, segons el qual tota autoritat pública o funcionari que tingui coneixement d'un delicte ha de posar-ho immediatament en coneixement de la Fiscalia i posar en mans dels jutges tota la informació que tinguin.

En declaracions a iTele, Fabius ha assenyalat: “Davant d'aquells crims que colpegen la consciència humana, és la nostra responsabilitat actuar contra la impunitat d'aquells assassins”. Pel ministre, l'Informe César posa en relleu “la crueltat sistemàtica del règim d'Al-Assad”. Els jutges han obert una investigació preliminar. Tindrà totes les opcions de seguir endavant si entre les víctimes o botxins hi ha algun ciutadà amb nacionalitat francesa, o si algun dels autors dels crims resideix a França.

França, que ja fa dos anys va proposar bombardejar les tropes del règim sirià, se situa ara entre els països que exigeixen que Al-Assad abandoni el poder com a condició indispensable per aconseguir una transició política a Síria, tot i que admet negociacions amb elements del règim. El president dels Estats Units, Barack Obama, també ha expressat el seu rebuig a comptar amb Al-Assad per negociar una solució. És el contrari que defensa el president rus, Vladímir Putin.

França participa des de diumenge passat en els bombardejos contra els gihadistes a Síria. L'Observatori de Drets Humans d'aquest país ha assenyalat que, en els bombardejos de diumenge, van morir 30 persones. Els ministeris francesos d'Exteriors i Defensa no han confirmat ni han desmentit la dada. Aquell dia, caces Rafale van atacar un centre d'entrenament gihadista a l'est del país. El Govern francès va al·legar “legítima defensa” perquè, va dir, en aquells camps s'entrenen terroristes per atemptar després a França.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_