El Tribunal de la Unió Europea censura el model català de les ITV

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea censura el model de concessions i distribució dels centres d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) que utilitza la Generalitat, ja que considera que va en contra de la normativa europea. Així ho exposa en una sentència, tot i que apunta que és el Tribunal Suprem qui ha de prendre una decisió sobre la denúncia de l'empresa OCA Inspecció Tècnica de Vehicles, presentada després que es quedés fora del concurs per concedir autoritzacions d’ITV obert pel Govern català.

La decisió del tribunal europeu és, no obstant això, ambigua. D'una banda considera que les ITV queden excloses de l'àmbit d'aplicació de la directiva comuna de serveis, per tant, no es posaria en dubte el règim d'autoritzacions. Aquesta interpretació va a favor de la Generalitat i dels cinc grups que actualment operen el negoci de les ITV a Catalunya, com va assenyalar ahir Applus en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valores.

Però Applus també es referia al fet que l'òrgan judicial “esmenta altres aspectes que ara correspon al Tribunal Suprem avaluar”. Es refereix al fet que la decisió també assenyala que el tractat de funcionament de la Unió Europea està en contra d'una normativa com la catalana, que estableix distàncies mínimes entre dues estacions i impedeix que un sol operador acapari més del 50% del negoci, en qüestionar la “llibertat d'establiment” que defensen els tractats de la Unió Europea. En tot cas, la sentència apunta que ha de ser el Suprem qui dirimeixi si aquestes condicions són realment adequades per aconseguir els objectius de la defensa dels consumidors i de seguretat vial, com seria el cas de les ITV.

OCA Inspecció Tècnica de Vehicles va impugnar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dos decrets autonòmics que feien referència al pla territorial de les noves estacions d’ITV per al període 2010-2014. El recurs va ser estimat i es van anul·lar, d'una banda, algunes de les disposicions d'un dels decrets, sobre el règim d'autorització dels operadors de les estacions d’ITV i, de l’altra, el segon decret complet, en considerar que contradeia la llei nacional que adapta la normativa comunitària sobre els serveis en el mercat interior. Quatre de les empreses afectades per l'anul·lació d'aquestes normes, per ser titulars d’ITV, van recórrer-hi en contra al Suprem.