Asensio destrossa el Betis

El Betis, un equip de bones intencions, és un autèntic desastre en defensa, no té arguments per ser sòlid i viu massa a la corda fluixa. De ser molt més bonic que bo es va aprofitar un Espanyol magnífic, que li va fer un repàs monumental, en contundència i futbol de debò. Primer el va superar en solidesa i després el va destruir al contraatac, aprofitant el futbol irresponsable dels andalusos, bolcats en atac, sense gota d'intel·ligència. En el conjunt català sobresurt un futbolista magnífic, de conducció potent i molt futbol. És Asensio, que va donar els tres gols de l'Espanyol impartint càtedra i mostrant recursos. El primer, a pilota parada. El segon, després d'una conducció magnífica. El tercer, després d'un bon regateig i una mesurada passada a l'àrea.

Més fet, més equip, l'Espanyol va penalitzar amb efectivitat la decisió de Pepe Mel de deixar a la banqueta Dani Ceballos, la seva font de futbol més fiable. El tècnic té feina per davant per fer sòlid el seu Betis. Davant l'Espanyol, el desordre va regnar en totes les seves línies, ple de davanters, menyspreant el centre del camp i jugant amb una temeritat insostenible. Després de dos bons triomfs fora de casa, el Betis va caure de manera lamentable.

L'Espanyol va aprofitar bé una posada en escena lamentable del Betis. L'equip andalús va anar a la cita amb els catalans en un bon moment i, fidel a aquell particular caràcter que el fa imprevisible, va decidir oferir la versió terrorífica que altera els polsos del seu entrenador, Mel, i de la seva gent fidel. Només així es pot entendre que el Betis regalés un gol al minut tres, quan Rocco va pentinar amb absoluta facilitat una pilota temperada d'Asensio. L'Espanyol va ser més fort i sempre va saber on percudir. Un centre del camp on Ndiaye i Petros ni jugaven ni tallaven. Superior en nombre d'efectius i en claredat d'idees, l'Espanyol va escombrar el Betis en 10 minuts. En aquell breu lapse de temps va fer un gol i va tenir dues ocasions per fer el segon. Li va passar el mateix al Betis el dia del Deportivo. Els rivals se li tanquen i als andalusos els costa un món superar aquestes defenses dures i que pressionen. Desmuntar el joc defensiu de l'Espanyol només està a l'abast d'algun xut de Joaquín (gran falta al pal) o alguna jugada individual de Rubén Castro. Amb Dani Ceballos a la banqueta, el Betis no té follet ni màgia per superar equips organitzats, de molt ofici, ben treballats.

L'Espanyol va controlar bé el partit, administrant el seu gol, parant el joc quan convenia, avorrint Joaquín primer al centre i després a la banda, fent que Rubén caigués una vegada i una altra en fora de joc. Això sí, a l'Espanyol li va faltar anotar un segon gol que aniquilés les esperances del Betis.

L'equip de Sergio ho va fer en un gran contraatac protagonitzat per Asensio. En va tenir prou amb una carrera de l'extrem per desarborar l'inexistent sistema defensiu del Betis, amb els seus laterals d'extrems, amb els centrals descol·locats i corrent sense sentit. Caicedo va marcar i després ho va fer Víctor Sánchez, que, a més de repartir, sap incorporar-se amb perill. Va sobrar mitja hora, en la qual el Betis va mostrar el seu futbol eixelebrat i l'Espanyol, com sempre, va administrar de manera superba els temps.