El pla sobiranista de Mas causa una fugida d’empreses cap a Madrid

La declaració independentista aprovada per Junts pel Sí i la CUP ha encès les alarmes entre l'empresariat. El Cercle d'Economia, en la junta del qual hi ha les companyies catalanes més grans, va advertir que “des del primer minut” la resolució ha perjudicat les inversions i la localització de seus corporatives a Catalunya. Durant aquest any, la comunitat ha perdut 683 empreses que en conjunt facturaven més de 1.500 milions d'euros, de les quals la majoria han anat a Madrid. És el cas de la cadena Derby Hotels, la multinacional Suez o el gegant agroalimentari Valls Companys.

En els dies pròxims al 27-S diverses companyies catalanes van advertir que una declaració unilateral per part de les forces independentistes després de les eleccions les obligaria a replantejar-se la seva presència a Catalunya. A més de la banca, van llançar aquest missatge el grup editorial Planeta, la firma de moda Pronovias o la farmacèutica Indukern. Algunes han passat de l'amenaça al fet. Segons l'agència de ràting Axesor, 3.286 empreses han deixat Catalunya des del 2012. Les patronals destaquen sobretot el clima d'“inseguretat jurídica” que viu Catalunya arran del procés sobiranista i la pressió fiscal, que és una de les més elevades d'Espanya.

A la junta del Cercle d'Economia conviuen representants de grans corporacions catalanes –Puig, Agrolimen, La Caixa, Banc Sabadell o Colonial, entre altres–, de la universitat i de l'àmbit intel·lectual català. La institució va al·ludir divendres a aquesta “vinculació” amb el món econòmic i financer per dir amb rotunditat que la “inseguretat jurídica” que genera la declaració està afectant les inversions i la localització de seus socials en la comunitat. A més, apunten que la formació d'un govern inestable només “magnificaria” aquests efectes sobre l'economia.

Els últims trasllats a conèixer-se són, a més, significatius. Derby Hotels no només compta amb nou establiments a Barcelona, sinó que el seu amo és el president del gremi d'hotelers de la capital catalana. Per la seva banda, la multinacional francesa Suez és la matriu del Grupo Agbar i sòcia de La Caixa.

Madrid és la comunitat més beneficiada per la sortida d'empreses. Aquest any ha captat 306 empreses catalanes. Una és el hòlding Inaves, que fa de paraigua de diverses empreses agroalimentàries com Valls Companys, un dels grups catalans més grans del sector amb una facturació de 1.350 milions d'euros i una plantilla de gairebé 2.000 treballadors. Abans d'aquesta societat ja havien pres una decisió similar els accionistes majoritaris de l'empresa cotitzada Almirall el 2013. Segons el Registre Mercantil, des d'aquest any Grupo Corporativo Landon, la societat hòlding de la qual pengen les que tenen les participacions en la farmacèutica, ara està radicada a l'avinguda Reina Amàlia de Madrid. El mateix va fer la cadena de productes dietètics Naturhouse, que va portar el seu conglomerat Kiluva a la capital.

A aquests trasllats de la seu social s'afegeixen altres que han tingut a veure amb una concentració de l'activitat a Madrid. És el que han fet multinacionals com la nord-americana Mondelez; la cadena de distribució Schlecker –avui Clarel– després de ser adquirida per Día, o Arbora & Ausonia, propietat de P&G.

Simplificació de tràmits

Fonts judicials consultades expliquen que la reforma de la Llei de Societats de Capital d'aquest any va simplificar els tràmits per traslladar la seu social de l'empresa, de manera que n'hi ha prou amb un acord del consell d'administració per fer efectiu el canvi. Les patronals catalanes veuen amb preocupació aquest degoteig de companyies. Fonts de Foment del Treball ho atribueixen a la “inseguretat jurídica” que suposa el procés sobiranista i a motius fiscals.

L'advocat fiscalista Antonio Duran Sindreu afirma que no té la percepció que les empreses marxin de manera generalitzada, però sí que considera que “existeix una gran inseguretat jurídica” en relació “amb l'efecte de la resolució d'inici del procés i, molt particularment, amb el tema de la desobediència a la legalitat”. En canvi, no creu que pesin tant els motius fiscals. “Una societat tributa exactament igual a Madrid que a Barcelona”, diu.

La Generalitat nega que hi hagi una fugida d'empreses catalanes pel procés sobiranista. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, va assegurar divendres passat que cada any se'n van entre 700 i 1.000 empreses, cosa que suposa entre el 0,2% i el 0,3% de les companyies i va suggerir que des de l'Estat es tracta d'“atacar la reputació” de l'economia catalana. Els noms d'Axesor assenyalen que les fugides, no obstant això, no compensen les arribades: aquest any han marxat 683 empreses que facturaven més de 1.500 milions i n'han arribat només 133 amb un negoci de 615 milions. El candidat de la marca amb què Convergència concorre a les generals –Democràcia i Llibertat–, Francesc Homs, va admetre ahir que algunes empreses s'estan traslladant, però ho va atribuir a “la fiscalitat i al funcionament del Ministeri d'Hisenda”.