Macri guanya a l’Argentina i posa fi al kirchnerisme després de 12 anys

El liberal Mauricio Macri (Canviem) serà el nou president de l'Argentina, després d'imposar-se per una diferència ajustada al peronista Daniel Scioli (Front per a la Victòria) per 51,4% a 48,6%, amb el 99% escrutat. Macri va guanyar per la mínima, menys de tres punts, poc més de 700.000 vots, en un país amb 32 milions de persones cridades a les urnes. És molt menys del que esperava; però va guanyar, i no va passar res, malgrat que el país es va partir per la meitat. L’Argentina va viure aquest tomb radical al centredreta després de 12 anys de kirchnerisme amb una calma inesperada. Després d'una campanya tensa, les eleccions van ser molt tranquil·les, molt més del que el resultat ajustat podia fer esperar. Semblava com si tot ja estigués decidit des de la primera volta, on es va produir el traspàs real. Macri es va convertir llavors en favorit i no s'ha baixat d'aquell pedestal.

Assumida la victòria de Macri, l'únic dubte que quedava per resoldre era a quina distància es quedava el seu rival, una dada important per saber amb quina força començava el seu Govern en una situació econòmica delicada. Ara se sap que el marge és mínim. El kirchnerisme va perdre però va resistir amb força després del desgast de 12 anys de Govern. Els macristes atribuïen aquest escurçament final a l'èxit de la campanya de la por que va promoure Scioli en les últimes setmanes i que va fer efecte aparentment en un part de la població, sobretot, la més pobra. Scioli va aconseguir així guanyar a la província de Buenos Aires, la més sensible a aquesta classe de missatges, segons els macristes.

Conscient d'aquesta limitació, tant Macri com la seva vicepresidenta, Gabriela Michetti, van llançar missatges de concòrdia als que no els han votat. "Moltes llars humils estan preocupades. Vull dir-vos que no heu de témer res", va assegurar Michetti. "Demano als que no ens heu votat que us sumeu a aquest canvi. Aquesta Argentina no serà fruit d'un il·luminat que té totes les solucions. Això no existeix. La meva tasca és ajudar-vos a trobar el camí", va assegurar Macri en un discurs amb poc contingut polític i centrat en la idea d’"unir els argentins".

L'entusiasme dels seus militants, que fa poques setmanes no somiaven amb aquesta victòria, era enorme. Els carrers de Buenos Aires, la ciutat més macrista, es van omplir de cotxes que tocaven les botzines alegrement. Però Macri i la seva gent van forçar una certa contenció veient que el resultat era ajustat. La festa va acabar molt ràpid i encara que el candidat va ballar, com és habitual, tot destil·lava una voluntat d'evitar excessos. "Aquest canvi no pot detenir-se en revenges ni venjances", va rematar el nou president electe. Un missatge clar d’allargar la mà al kirchnerisme. Macri està en minoria en el Congrés i el Senat i necessitarà molta negociació per governar.

El guanyador va reivindicar l'origen emigrant d'aquest país llatinoamericà. Ell mateix és fill d'un italià que va arribar a l’Argentina amb 18 anys i es va fer milionari. "Els nostres avis, els nostres pares van creuar un oceà amb vaixell buscant una oportunitat, sense saber què trobarien. Ens toca continuar aquella posta", va sentenciar. Macri, que va començar el seu discurs amb una llarga llista d'agraïments a la família, col·laboradors i amics, inclosa la seva secretària, com si hagués guanyat un premi, va acabar amb un missatge als militants: "Heu fet possible l'impossible. Demano a Déu que m'il·lumini per ajudar cada argentí a trobar la seva forma de progressar. Us demano per favor que no m'abandoneu. Som-hi, Argentina!".

Mentrestant, Daniel Scioli va reconèixer la derrota i també va demanar a Déu que ajudi a Macri a trobar el camí per ajudar els argentins. En un tret més dels molts que apropen aquests dos polítics, tots dos són catòlics i practicants i tenen una posició semblant en contra de l'avortament, fins i tot en cas de violació, per exemple. Això sí, Scioli va reivindicar el peronisme com el partit de les classes més pobres i va assegurar que ell "defensarà els treballadors". Al seu costat les cares de referents del kirchnerisme com Carlos Zannini mostraven la desolació de la derrota. La dona i la filla de Scioli vestien de negre, gairebé de dol. És un cop molt dur per a qui ha controlat el poder durant 12 anys i fins fa un mes estava convençut de la victòria.

En la nit electoral, Macri va estar acompanyat a Buenos Aires per Lilian Tintori, la dona del pres polític veneçolà Leopoldo López. Aquesta presència demostra que Macri va molt de debò en la seva intenció de demanar en la propera cimera de Mercosur, el 21 de desembre, la suspensió de Veneçuela com a membre del bloc per la presumpta violació de la clàusula democràtica que el regeix. Dependrà del resultat en les eleccions veneçolanes del 6 de desembre i de l'actitud de Nicolás Maduro, però és probable que aquesta sigui la seva primera gran decisió internacional.

El canvi va arribar a l’Argentina amb una sensació de normalitat absoluta, sense denúncies de frau, sense tensions, i amb una jornada assolellada a la capital. Res a veure amb les primàries de l'agost, quan es va votar després d'una de les pitjors inundacions que es recorden a la província de Buenos Aires i va haver-hi denúncies de tota mena. Tot apuntava llavors una victòria de l'oficialisme. Però a poc a poc Macri va anar guanyant terreny mentre Scioli l’anava perdent, en un ambient de cansament del kirchnerisme que les enquestes no van aconseguir detectar.

Macri va aconseguir forçar la segona volta el 25 d'octubre amb un resultat inesperat –va guanyar per una distància ajustada semblant a la d'aquesta segona volta, 37% a 34%– i des de llavors no ha parat de créixer mentre Scioli i l'oficialisme canviaven completament l'estratègia, a la desesperada, per intentar animar el vot anti-Macri i convèncer els argentins, sobretot les classes populars, que havien d'anar a votar per defensar els seus plans socials i els drets adquirits aquests anys.

Tota la campanya va estar centrada en la idea que amb Mauricio Macri venia un cataclisme, però el dia en què realment es va votar, no va passar res. Fins i tot Daniel Scioli, que durant tres setmanes va tractar de convèncer els argentins que el seu rival era “un perill”, es va oblidar ahir d'aquesta guerra i fins i tot va tractar de recuperar l’amistat amb Macri. Tots dos eren amics fa 30 anys, pertanyen al mateix cercle de fills d'empresaris milionaris i són de la mateixa generació, però en aquests últims dies tot semblava trencat entre ells.

Scioli es va encarregar ahir de recordar que Macri va anar al seu casament i que ell va estar amb el seu rival poques hores després que fos alliberat d'un duríssim segrest que va patir el 1991. Tenien una amistat estreta. Macri insisteix que Scioli ha estat “una gran decepció” per la campanya duríssima que ha protagonitzat en els últims dies. “Està llançant la imatge que sóc una mala persona que farà mal al seu país”, es queixava dijous.

Aquesta batalla entre dos homes de l'elit econòmica del país, que vénen de mons aliens a la política –Macri del futbol, com a president de Boca Juniors, i Scioli d'un esport per a milionaris com les llanxes forabord– ha arribat a la fi i Scioli busca la reconciliació i fins i tot va parlar de la relació de les seves dones. "La Karina coneix la Juliana de fa molts anys i aquestes són les coses que perduren, la política és una circumstància", va dir, com una sentència. Scioli va tractar d'utilitzar al seu favor la figura del Papa, proper al peronisme, i va tornar a citar les paraules de Francesc: “Voteu amb consciència”.

I no obstant això, malgrat aquesta tranquil·litat aparent en un país de llarga tradició democràtica interrompuda per diverses dictadures al segle XX, el tomb que hi ha a l’Argentina és notable. Sense solució de continuïtat es passa de 12 anys de kirchnerisme, en els últims temps decantat a l'esquerra, i una política econòmica heterodoxa centrada en un clar proteccionisme per mantenir la indústria local i les ocupacions i un control ferri de la venda de dòlars, a un candidat com Macri, aliè al peronisme i al radicalisme que ve de la dreta i defensa posicions liberals, encara que ara es defineix com “desenvolupista”.

L'entorn de Macri assegura que ell sap a quin país s’enfrontarà i no farà un gir de 180 graus, que mantindrà un cert proteccionisme i farà les reformes molt a poc a poc, amb acord amb els sindicats. Però la veritat és que en el món econòmic s'assumeix que vindran corbes en els propers mesos. El país entra així en una nova etapa que mai havia explorat, un Govern aliè al radicalisme i al peronisme que han dominat els últims 70 anys, encara que Macri té alguns components de tots dos en els seus equips.