Els nens atesos per trastorns mentals creixen un 27% des del 2009

Els problemes de salut mental creixen entre els més petits. Segons el Departament de Salut, el nombre de nens atesos en centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ) a Catalunya va augmentar un 27,6% entre el 2009 i el 2014. Tot i que les malalties més comunes segueixen sent els trastorns d'ansietat, depressió i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), les malalties mentals greus repunten amb força. Els CSMIJ van atendre el 2014 7.328 menors per trastorns mentals greus, la qual cosa suposa un 15% més que l'any anterior i un 53% més que el 2009. Els experts atribueixen les causes d'aquest augment als avenços en el diagnòstic precoç, tot i que admeten que la crisi també ha influït en el desenvolupament de trastorns mentals latents.

Els CSMIJ van atendre el 2014 59.570 persones. D'aquests pacients, 25.136 eren casos nous. Els experts assenyalen que dues terceres parts dels atesos són adolescents. “Es veu un increment de pacients d'edat adolescent, però això és perquè les malalties mentals es desenvolupen més en aquesta edat. Els trastorns que debuten en nens més petits són els de l'espectre autista”, explica la doctora Montse Pàmias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Malgrat l'augment de casos amb trastorns mentals greus (com l'esquizofrènia o l'autisme), Pàmias aclareix que aquests diagnòstics només corresponen al 10% dels pacients visitats. El TDAH segueix sent el trastorn més comú, que afecta el 22,7% dels pacients atesos.

Els experts assenyalen diversos factors per justificar aquesta tendència a l'alça. “S'ha reduït l'estigma una mica i és més fàcil accedir al sistema i demanar ajuda. La gent identifica millor els símptomes i fa més consultes”, apunta Pàmias. La detecció precoç avança a bon ritme i motiva més visites derivades del mateix pediatre, però l'especialista també reconeix que el context de crisi econòmica pot haver afavorit el desenvolupament d'un trastorn mental latent. “És evident que qualsevol situació de crisi econòmica, familiar o personal pot ser un desencadenant que incrementi la incidència. Per exemple, en un entorn on els pares es troba de sobte en una situació desfavorida, s'altera la situació de la casa i el nen no n'és aliè”, subratlla.

Per la seva banda, la directora del Pla de Salut Mental del Departament de Salut, Cristina Molina, admet que l'Administració està “molt pendent” d'aquest increment, que atribueix, en bona mesura, a la millora de la detecció precoç. “Tenim programes específics, com el pla per detectar trastorns mentals greus als CSMIJ o el de detecció de psicosis incipients, entre d'altres. I, a més, disposem de programes de suport en atenció primària [psiquiatres que es desplacen puntualment als centres de salut] per afavorir el diagnòstic precoç i també treballem a les escoles per trobar indicis d'alarma”, relata.

La preocupació del Departament s'ha manifestat en les dotacions extraordinàries de recursos que ha disposat per a salut mental infantil. “Hem augmentat els llits d'hospitalització de psiquiatria a l'Hospital Clínic, tenim una nova unitat d'ingrés al Parc Taulí de Sabadell, més places d'hospital de dia per a trastorns alimentaris a Sant Joan de Déu i hem fet molts esforços per desplegar professionals per millorar les sinergies amb el Departament d'Ensenyament", enumera Molina.

Pàmias, per la seva banda, reconeix aquest increment de recursos però adverteix que no és suficient. “Falten recursos perquè hi ha moltes coses per fer. Hauríem de ser capaços de reduir aquestes xifres, però enfocant el treball cap a la prevenció”, avisa.