Diversos brots de galteres deixen 52 afectats a Girona
Salut atribueix l’epidèmia al fet que les dosis amb què es van vacunar els malalts eren poc efectives
El Departament de Salut ha detectat diversos brots de galteres, que han afectat 52 persones a la província de Girona des de principis d’any. Es tracta d’una malaltia vírica que provoca inflor d’una glàndula salival, o més d’una, generalment les paròtides, i tot i que sol ser benigna, és molt contagiosa —es transmet fàcilment per mitjà d’esternuts, tos o per contacte directe amb objectes que han estat contaminats amb saliva infectada—. Els pacients afectats, gairebé tots d’entre 25 i 26 anys, estaven vacunats contra la malaltia, així que Salut sospita que les dosis de vacuna que van rebre —s’administren als dotze mesos i als sis anys— eren de lots poc efectius.
El brot més important es va detectar a mitjans de gener a la comarca de la Selva i va afectar 12 persones de Santa Coloma de Farners i Maçanet de la Selva. Els primers que es van posar malalts van ser un grup d’11 amics i la mare d’un d’aquests, de 50 anys. Després van aparèixer sis casos més de persones de l’entorn i van saltar altres brots secundaris i casos aïllats, també a la comarca del Gironès.
Com que la majoria dels casos eren persones vacunades, Salut ha atribuït el contagi al fet que les dosis d’immunització no eren efectives. Els 18 primers afectats van ser vacunats per primera vegada entre el 1986 i el 1989 i, segons el Departament, l’època en què la vacuna va tenir menys efectivitat va ser a mitjans dels anys 90, quan els que ara estan afectats van rebre la segona dosi de la immunització. “Per a una persona vacunada, la protecció és molt alta, de més del 90%. Però això no sempre ha estat així, perquè als anys 90 es va incloure una soca a la vacuna que produïa molts menys anticossos per combatre les galteres, per la qual cosa aquestes dosis són menys eficaces”, explica el doctor Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.
El 2015 Salut va diagnosticar 380 casos de galteres, un 40% més que l’any anterior. Tot i això, els brots més virulents dels últims anys es van registrar durant el 2012 i el 2013, quan la xifra d’afectats va superar les 600 persones. La tendència amb què engega el 2016 augura un creixement a l’alça dels casos. “Segurament la incidència és més alta del que esperàvem, però no estem en una situació d’alerta. De casos de galteres i brots, n’hi ha de tant en tant i s’acaben controlant”, conclou Trilla.
Per evitar l’expansió del virus, Salut Pública va aïllar els afectats durant els cinc dies posteriors a l’inici dels símptomes —els malalts poden encomanar la malaltia des de tres dies abans que aquesta es manifesta fins a quatre dies després que aparegui la inflor a les galtes—. A més, es va revisar la cartilla vacunal dels casos i l’entorn, per mirar que les immunitzacions estiguessin al dia o administrar-les si era escaient. El Departament va indicar ahir que “tot i que durant les darreres setmanes s’han detectat casos puntuals relacionats, es considera que el brot està controlat”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.