El ‘cas Quintana’, que va sacsejar Interior, arriba a judici

El d’Ester Quintana no és un cas més de mala praxi policial. Des d'aquest dilluns i fins al proper 27 d'abril es dirimeix a l'Audiència de Barcelona el que va passar a la vaga del 14 de novembre del 2012 a Barcelona, en la qual la dona, de 46 anys, va perdre un ull en rebre una pilotada presumptament dels Mossos quan caminava pel passeig de Gràcia. Després que Quintana patís seqüeles per a tota la vida —ha perdut totalment la visió de l'ull esquerre i s'ha sotmès a diverses operacions quirúrgiques— el Parlament va acabar creant una comissió que va prohibir l'ús d'aquest tipus d'armes. Però no es va quedar aquí, el cas va canviar la filosofia de la BRIMO (Brigada Mòbil), va obligar a reestructurar la cúpula d’Interior i va forçar la sortida de l’aleshores director dels Mossos, Manel Prat.

La lesió de Quintana va sacsejar els fonaments del departament i va treure a la llum un assumpte de fons: el descontrol a la Brigada Mòbil dels Mossos. El comissari en cap de l'àrea de Recursos Operatius, Sergi Pla, es va veure obligat a dimitir després que l’aleshores conseller d’Interior, Felip Puig, donés fins a cinc versions diferents del que havia passat. I de rebot, també va crear una nova cultura comunicativa al cos: no afanyar-se a donar una explicació dels fets si no estan clars. Puig, poques hores després de la manifestació, va afirmar amb rotunditat en una roda de premsa que a la zona on havia estat ferida Quintana no va haver-hi activitat policial.

A partir d'aquí va començar la difusió d'un reguitzell de vídeos que desmentien el que Puig havia dit. Fins i tot el dia que, també en roda de premsa, va presentar l'últim i definitiu informe sobre el que va passar a la manifestació, i cadascun dels punts on van disparar els Mossos, un nou vídeo va fer saltar pels aires aquest suposat exercici de rigor i control a Interior per demostrar que se sabia què havia passat.

L'última conseqüència del cas Quintana va ser la dimissió del director dels Mossos d'Esquadra que va arribar de la mà de Puig, Manel Prat. En una entrevista a El Periódico, va cometre la gosadia d'afirmar que si es demostrava que a Quintana l'havia ferit una pilota de goma, dimitiria. Prat era l'encarregat d'autoritzar si es disparaven o no pilotes de goma, i no va donar l'ordre de fer-ho. La tesi de la defensa de Quintana és que dos agents, un subinspector i un fuseller, ho van fer pel seu compte i risc. Els acusen d'un delicte de lesions i demanen per a ells nou anys de presó. La Fiscalia ho deixa en una imprudència greu i demana dos anys.

Malgrat el que sosté el jutge, Prat va mantenir el dia de la seva dimissió que no hi ha una prova "fefaent" que a Quintana la ferís una pilota de goma, i es va suggerir una altra opció, que obriria un debat encara més profund: que va poder ser una pilota de viscoelàstica, que sí que segueixen utilitzant encara els Mossos d'Esquadra. Unes armes que quan es van adquirir van ser presentades com una eina més precisa —les pilotes de goma tenen una trajectòria erràtica i incontrolable una vegada es disparen— i menys lesiva.

Des de llavors, mai més s'han disparat pilotes de goma. I la forma d'actuar de la BRIMO ha canviat tangencialment. En les intervencions, la policia catalana ha passat de respondre a aguantar; d'intervenir, a deixar actuar i recopilar proves, per després actuar penalment contra les persones que causen aldarulls. S'han comprat altaveus, per avisar els manifestants, i s'ha plantejat la possibilitat de recuperar els canons d'aigua.

I fins i tot Interior, amb l'arribada del nou conseller, Jordi Jané, ha admès que a Quintana la va ferir la policia, ja que a la zona en què ella va perdre l'ull no s'estaven produint llançaments d'objectes, com va insinuar Puig. I el departament l'ha indemnitzat amb 261.000 per unes ferides que han canviat per sempre la vida d'aquesta dona.