Tots els mòbils a l’Índia hauran de tenir un ‘botó del pànic’

Tots els mòbils que es venguin a l'Índia hauran de tenir un botó que, en pressionar-se, alerti la policia i els familiars que una dona està en risc. “El botó del pànic serà obligatori a partir de l'1 de gener del 2017 perquè qualsevol dona en perill el pugui prémer. Els mòbils anteriors seran adaptats”, va assegurar Maneka Gandhi, al capdavant del Ministeri per al Desenvolupament de la Dona i la Infància. A partir del 2018 també serà obligatori un dispositiu GPS en tots els aparells. El botó alertarà la policia i els familiars i amics que les usuàries hagin escollit.

En els últims anys, després de la violació en grup d'una estudiant que va commocionar al país, que va generar moltes manifestacions i canvis en les lleis i en la societat, s'han creat diverses aplicacions per a mòbils específiques amb aquest propòsit. Serveis de taxi com Uber i Ola, el competidor local, les han inclòs. A més, paral·lelament a l'anunci del botó del pànic, l'Aliança per a les Normes dels Mòbils va anunciar la seva aplicació I Feel Safe (em sento segura) que activa una alarma en prémer cinc vegades el botó d'encès en qualsevol telèfon intel·ligent, encara que estigui bloquejat.

El Govern de l'Índia considera que un botó físic és millor que una 'app' perquè “una dona en perill no té més d'un segon o dos per enviar un missatge abans que el criminal intercepti el seu telèfon”

No obstant això, el Govern de l'Índia considera que un botó físic és millor que una aplicació perquè “una dona en perill no té més d'un segon o dos per enviar un missatge d'alerta ja que en aquestes situacions els criminals freqüentment intercepten els telèfons”, assegura un comunicat del Departament d'Informació a la Premsa.

Encara que l'anunci del botó del pànic va ser, en general, ben rebut a l'Índia, també hi ha dubtes pel que fa a l'impacte que tindrà en realitat per reduir la violència de gènere. Entre les raons principals dels escèptics hi ha que en la majoria dels casos el violador és un conegut o familiar i mai és denunciat. Per la part tècnica, l'especialista en startups de tecnologia, Ashwin Shankar, assegura que posar un botó a cada dispositiu no representa cap problema: el repte està en com s'usa i com es respon a les trucades d'auxili. “És una bona idea, però no se sap com funcionarà. D'una banda, per saber si és un perill real. D'una altra, quin seguiment tindran les alertes per part de la policia i si realment els criminals seran castigats. Com en molts casos, es creu que la tecnologia canviarà per ella mateixa les coses. Però, una màquina no acabarà amb les violacions, hi ha d'haver també un seguiment de l'alerta i, sobretot, un canvi de mentalitat”, afegeix aquest expert.

Entre les raons principals dels escèptics hi ha que en la majoria dels casos el violador és un conegut o familiar i mai és denunciat

Altres mesures que pretenen augmentar la seguretat de les dones i millorar la resposta davant dels crims, anunciades recentment en aquest país, són la inclusió de 33% dones en el total d'efectius de policia i l'obertura de 130 centres per atendre les víctimes de la violència. A més, s'unificarà el número d'emergència per trucar els serveis de policia, ambulància i bombers.