Els patrons pressionen per influir en la línia de treball del CIDOB

El patronat del CIDOB es reunirà aquest dijous per escollir un nou president. Carles Gasòliba va renunciar al càrrec el 27 d’abril passat per les suposades pressions rebudes per sumar la institució a l’activisme independentista. La reunió del patronat va ser sol·licitada per la Generalitat, que presentarà el candidat sense que tingui necessàriament el suport de la resta de patrons. Una portaveu del conseller d’Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, assegura que el relleu de Gasòliba es decidirà el mateix dijous sense que sigui imprescindible tenir el vistiplau de tot el patronat. Els dos presidents anteriors del CIDOB —Narcís Serra i Carles Gasòliba— van ser elegits per consens i no va ser necessari que se sotmetessin a una votació. La pluralitat de veus a l’òrgan de supervisió del CIDOB és més gran que mai i cada partit pressiona per influir en la línia de treball de l’entitat.

El candidat que hi presenti la Generalitat tindrà previsiblement el suport dels patrons representants de la Diputació de Barcelona —Jaume Ciurana, de CDC—, de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) —Alfred Bosch, d’ERC— i del Consell Interuniversitari de Catalunya, depenent del Govern català. Els altres patrons són l’Ajuntament de Barcelona —Gerardo Pisarello—, el Ministeri d’Exteriors —Ignacio Ybáñez— i deu patrons particulars. L’Ajuntament admet que estan treballant amb la Generalitat i la Diputació perquè el candidat que es presenti aquest dijous tingui el màxim consens possible i “introdueixi nous eixos de treball”.

Gasòliba va justificar la dimissió “partint de l’opinió expressada per patrons institucionals de cara a iniciar una nova etapa dins de l’actual context en què es posi èmfasi en el paper de Catalunya com a actor internacional”. Gasòliba, membre fundador de CDC, va ser nomenat president del CIDOB el 2012 com a proposta del Govern d’Artur Mas.

Àrea de Secessions

Les pressions des de les files sobiranistes per modificar l’autonomia acadèmica del CIDOB ja es van produir la legislatura passada. Gasòliba assegura a EL PAÍS que el 2013 es va crear l’Àrea d’Estudis de Processos de Secessions Internacionals “per indicació de Roger Albinyana”. L’aleshores secretari d’Exteriors de la Generalitat va intervenir perquè el think-tank europeu CEPS participés en l’elaboració d’un estudi sobre els efectes econòmics d’una hipotètica separació de Catalunya. Albinyana també va donar suport al qui seria el cap de l’Àrea de Secessions, Marc Gafarot. L’activitat d’aquest departament està suspesa en espera de nous projectes. El contracte de Gafarot amb el CIDOB va expirar el desembre passat i la seva vinculació amb el centre no ha continuat perquè hi ha projectes prioritaris en un moment de limitació pressupostària, expliquen fonts del CIDOB. Gafarot és un conegut activista independentista a les xarxes socials. La setmana passada va viatjar a Escòcia per analitzar els resultats de les eleccions regionals com a representant de CDC, segons va publicar La Vanguardia.

Els donants principals al pressupost del 2015 del CIDOB van ser la Diputació —436.915 euros—, l’Ajuntament de Barcelona —358.000 euros—, la Generalitat —300.000 euros— i l’AMB —288.600 euros. Els projectes amb finançament europeu van superar els 940.000 euros. El Govern espanyol hi va participar amb només 30.000 euros. El CIDOB opera amb un estricte control de la despesa perquè aquest 2016 encara no pot disposar de la partida de la Generalitat ni de la del Ministeri d’Exteriors. El Govern espanyol va aportar el 2015 més de 415.000 euros al pressupost del Real Instituto Elcano. Aquest 2016, i a diferència del CIDOB, l’Institut Elcano ha pogut disposar d’una partida del Govern central, de 688.565 euros, el 17% dels recursos totals.

Escombrar cap a casa

Les empreses privades representen el 72% del pressupost de l’Elcano. Fonts diplomàtiques del Ministeri d’Exteriors avancen que la seva proposta per al CIDOB és “donar suport institucional per aconseguir més implicació econòmica d’empreses espanyoles”. Les mateixes fonts asseguren que el Govern central vol que el CIDOB sigui “un centre d’anàlisi fort per a Espanya a Catalunya”. L’Ajuntament de Barcelona considera que hi ha coses que han de canviar en l’acció del CIDOB: “És necessària una discussió més crítica i que el CIDOB sigui un espai de reflexió geopolítica sobre els nous reptes econòmics, socials i polítics del món actual, i sobre el paradigma de justícia global que promou l’Ajuntament”. Romeva va defensar la setmana passada davant el Parlament que la seva conselleria no té cap intenció d’influir en l’acció del CIDOB i que ell personalment és conscient de la necessitat d’independència dels seus investigadors per mantenir el prestigi del centre.

Jaume Ciurana, regidor de CiU al consistori barceloní i màxim responsable de la Diputació al CIDOB, és un dels patrons que hauria demanat més complicitat de la institució amb el procés sobiranista, segons fonts internes del CIDOB. Ciurana ha preferit no parlar amb EL PAÍS per a aquest reportatge. Un portaveu del seu departament afirma que la voluntat de la Diputació és “preservar la independència i el prestigi del CIDOB”, i que “treballa per aconseguir el consens” en l’elecció del nou president.

Silenci de Javier Solana

Una altra figura que no ha volgut posicionar-se sobre els canvis al CIDOB és Javier Solana, el president d’honor. La participació de Solana és clau per representar internacionalment l’entitat i per organitzar, de manera anual, al gener, un prestigiós seminari de política de seguretat. Cap patró no ha qüestionat públicament el paper de l’exsecretari general de l’OTAN, malgrat que el seu currículum podria resultar incòmode per a les idees de les forces d’esquerres que governen Barcelona i per a l’independentisme, majoritari al patronat del CIDOB.