Una rebel·lió interna del PSC obliga a aparcar la ‘via canadenca’

La proposta de la direcció del PSC de celebrar una consulta legal i acordada seguint la via canadenca queda aparcada. Aquest dissabte diversos dirigents territorials s’han revoltat al consell nacional del PSC en contra d'aquesta alternativa, en la mateixa línia que defensa el PSOE. Després d'un tens debat, s’ha acordat no votar la ponència marc del congrés del novembre que advocava per celebrar una consulta legal i acordada com a últim recurs si a Catalunya era rebutjada la reforma constitucional que defensen els socialistes.

El consell nacional del PSC és el màxim òrgan entre congressos. Aquest dissabte ha celebrat una reunió extraordinària que havia de ser un pur tràmit, però que ha evidenciat una divisió en el partit que semblava superada després de la marxa del sector sobiranista ja fa més d'un any. L’ordre del dia de la reunió només tenia un punt: convocatòria del congrés per als dies 4, 5 i 6 de novembre, aprovació del reglament que el regula i de la ponència marc.

Després de la intervenció del cap de llista per Barcelona, Meritxell Batet, que ha eludit el tema, i abans que es fes la votació, s’han demanat més d'una dotzena de paraules. Ha obert el foc el primer secretari del PSC del Baix Llobregat, Antoni Poveda, la federació que té més pes al partit, qui ha llegit una intervenció crítica amb la direcció en el fons i la forma. Així doncs, ha rebutjat la via canadenca, encara que sigui com a últim recurs, i ha retret que la ponència marc es distribuís a la premsa sense haver-la debatut en cap òrgan intern.

Aquesta proposta que recull la ponència marc i rebutja la direcció del PSOE de manera taxativa proposa que, en cas que la reforma constitucional no sigui votada pels catalans, s'elabori una llei de claredat, com va passar al Canadà, per determinar les condicions en què s'ha de celebrar una consulta sobre la secessió d'una província. És, en definitiva, una variant de la consulta legal i acordada que va defensar el PSC fins a les passades eleccions catalanes de setembre.

A les crítiques s’hi ha afegit el primer secretari de la federació del Maresme, Xavier Amor, així com el de Barcelona, el diputat al Parlament Ferran Pedret, que lidera ara una federació molt allunyada del pes que va tenir al PSC.

El debat ha anat pujant de to amb intervencions en la mateixa línia de l'exdiputada al Congrés Isabel López Chamosa, l'exsenador Carles Martí i l'exdiputat al Parlament Joan Ferran, en les quals s’ha demanat que es retiri la ponència perquè no s'ha consensuat i, fins i tot, que es votés per visualitzar el rebuig al text. Miquel Iceta s’ha vist obligat a prendre la paraula, ha assumit el contingut de la proposta, però no la redacció, i ha admès que segurament el camí utilitzat no havia estat el més apropiat i que estava obert al fet que les agrupacions modifiquessin la ponència, com passa sempre que se celebra un congrés.

Amb prou feines hi ha hagut intervencions en defensa del text, i només l'exsenador per Girona Rafael Bruguera ha explicat que era partidari de mantenir el redactat, encara que no s'aprovés, per les dificultats que tenia el partit per portar el seu missatge a aquella província.

Després d’Iceta ha intervingut la secretària d'organització del PSC, Assumpta Escarp, per demanar, malgrat tot, que es votés en bloc la ponència, la convocatòria del congrés i el reglament, però s’ha produït un altre enrenou. Llavors ha intervingut Josep Maria Rañé, exconseller de Treball de la Generalitat. Ha proposat aparcar la ponència i votar la resta dels punts, com ha passat finalment. Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, havia advertit prèviament de la transcendència mediàtica que tindria la ponència si era rebutjada pel consell nacional o si se’n suprimia l'apartat referit a la via canadenca.

El PSC ha difós dissabte al migdia una nota de premsa amb un resum de la intervenció de Batet, però ha esquivat la resta de les qüestions que es debatien i el resultat final.

A la reunió hi havia l'exministra de Defensa Carme Chacón, que alguna vegada ha defensat l'alternativa del Canadà, però que aquest cop no ha pres la paraula i ha marxat abans que acabés la reunió. Tampoc ha parlat l'expresident de la Generalitat i exprimer secretari del PSC José Montilla, ni l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, alineada amb el sector més catalanista del PSC i que surt en totes les travesses com a alternativa a Iceta al capdavant del partit. Després del que ha passat aquest dissabte, és probable que ja s'estigui forjant una alternativa per liderar el socialisme català.