La quimera de l’independentisme es materialitza en les eleccions d’Hong Kong

La ciutat d'Hong Kong es prepara per viure aquest diumenge una jornada electoral històrica. Per primera vegada, candidats que advoquen per la independència podrien fer-se amb algun dels escons del Parlament, cosa que enrariria encara més les ja perjudicades relacions que aquesta excolònia britànica manté amb Pequín.

“Fa dos anys la independència d'Hong Kong era un tema tabú. No es podia ni mencionar. Si en parlaves, la gent et titllava de ximple o de boig”, va apuntar Chan Ho-tin, el jove fundador del Partit Nacional, que aposta per la ruptura total amb la Xina continental.

Tant ell com altres cinc candidats secessionistes han estat desqualificats de la carrera electoral per subscriure una tesi d'aquest calat, cosa que ha provocat la indignació d'una part de la societat de Hong Kong que a principis d'agost va protagonitzar la primera manifestació pro independència.

El germen d'aquest moviment es remunta a la “revolució dels paraigües” que el 2014 va paralitzar el centre financer de la ciutat durant 79 dies. Els acampats de llavors, l'objectiu dels quals era aconseguir el sufragi universal i una major autonomia, van veure frustrades les seves expectatives quan el govern de Hong Kong va respondre aquestes peticions enviant la policia per desmantellar uns campaments que havien estat erigits en nom de la democràcia.

“Molts ens vam adonar que mentre estiguem sota domini xinès, no hi ha esperança que hi hagi democràcia ni autonomia real”, va afirmar un altre dels candidats vetats, Edward Leung, que lidera el grup d'indígenes d'Hong Kong i que fins a la seva desqualificació era el localista amb més probabilitats d'ocupar un escó. Per això, molts dels que van participar en les acampades van decidir buscar una “tercera via” alternativa a la de les formacions tradicionals i van fundar els seus propis partits.

Mentre els governs d'Hong Kong i de Pequín han advertit que aquesta opció és il·legal perquè l'excolònia és una part inalienable de la Xina, una part cada vegada més gran de la societat es mostra favorable a acceptar propostes d'aquest estil. Segons una enquesta de la Universitat Xinesa d'Hong Kong, un 17% de la població dóna suport a aquesta via, una xifra que puja fins al 40% entre els joves de 15 a 24 anys.

La desaparició de cinc llibreters l'any passat, els quals més tard es va saber que havien estat retinguts de manera il·legal a la Xina, va suposar un altre episodi per convèncer molts que el principi de “un país, dos sistemes” segons el qual es garanteix la separació política de la resta de la Xina, estava en perill. Per això, partits com el del carismàtic líder de la “revolució dels paraigües” Joshua Wong també intentaran fer-se un forat per complir amb el seu objectiu de celebrar un referèndum en 10 anys que determini el futur de la ciutat després del 2047, data que marca la integració total de la ciutat a la Xina.

Ara queda per veure el desenllaç d'uns comicis en els quals la joventut jugarà un paper fonamental. “Encara som una minoria, però ens estem fent més i més populars. I aquesta és l'essència del nostre moviment”, va assenyalar un Leung conscient de la dificultat d'aconseguir el seu objectiu però que fantasieja amb un Hong Kong independent en el futur.