_
_
_
_

Ian Rankin guanya el Premi RBA de Novel·la Negra

L'escriptor escocès, creador del detectiu John Rebus i figura essencial del Tartan Noir, venç el guardó amb 'Perros salvajes'

Juan Carlos Galindo
L'escriptor escocès, amb el guardó.
L'escriptor escocès, amb el guardó.EFE

Segur que el malcarat, rebel, caòtic i brillant policia John Rebus hauria menyspreat, molt tocat per l'alcohol, els honors i les lloances que aquest dijous ha rebut a Barcelona el seu creador, l'escriptor escocès Ian Rankin (Cardenden, 1960) com a guanyador del X Premi RBA de Novel·la Negra per l'obra Perros salvajes. A més dels 125.000 euros i de la publicació del llibre, l'escriptor escocès passa a formar part d'un elenc d'autors del nivell de Philip Kerr, Andrea Camilleri, Francisco González Ledesma, Michael Connelly o Don Winslow, guanyador de l'última edició amb El Cártel.

En el seu discurs d'agraïment, Rankin ha expressat l'amor profund que sent per Edimburg: “Jo escric des d'Edimburg, la capital d'Escòcia. És una ciutat de llums i ombres, un lloc que ha engendrat filòsofs com David Hume, però que també ha donat recer a nombrosos actes i personatges terribles. Explorant Edimburg amb detall, intento llançar llum sobre el món en general. I de material no en falta”.

El ‘Brexit’ serà un tema essencial en la novel·la negra, però fan falta un parell d’anys per escriure sobre el desastre que estem vivint

Considerat com el millor hereu del realisme social de William McIlvanney, l'autor de La biblia de las tinieblas ha incidit en el valor que té la literatura, i especialment la novel·la negra, per “entendre el caos en què estem immersos, assenyalar els culpables i intentar fer aflorar un sentit de justícia. La novel·la negra ens parla del complex món moral, social i polític en què vivim. En el fons, planteja un interrogant molt simple: per què els éssers humans segueixen fent-se coses terribles els uns als altres, a ells mateixos i al planeta?”, es pregunta Rankin, originari de Fife, un petit territori paradigma de la prolífica tradició negra d'Escòcia, cristal·litzada en l'anomenat Tartan Noir i on han nascut, entre d'altres, Val McDermid o Ian Banks.

El somriure, poc habitual, que mostrava a l'atapeïda sala de la seu de RBA a Barcelona ha desaparegut quan ha entrat de ple en els temes d'actualitat. "El Brexit serà un tema essencial en la novel·la negra, però fan falta encara un parell d'anys per escriure sobre el desastre que estem vivint. Segur que es faran novel·les negres sobre el Brexit, però no seré jo qui les escrigui", ha assegurat en la roda de premsa posterior a la cerimònia en què, amb tota la seva habilitat dialèctica, s'ha mostrat contrari a la independència d'Escòcia per raons purament pràctiques.

Pel que fa a l'etern debat sobre el futur de la novel·la negra, Rankin, que no semblava gaire preocupat per la salut del gènere, ha assegurat que la ficció criminal canviarà perquè "hi ha nous lectors que demanen altres coses".

Una llarga història d’amor

"Rebus és un paio difícil d'estimar, no sé per què la gent se l'estima", ha afirmat després un Rankin radiant i alhora seriós. Perros salvajes és la vintena novel·la de la sèrie de John Rebus, l'últim policia de la seva espècie. El personatge es presenta al públic el 1987, quan Ian Rankin debuta amb Nudos y cruces (la seva tercera novel·la, escrita quan estudiava o feia que estudiava Filologia Anglesa), una història sobre un psicòpata que segresta joves i les escanya. En aquell moment Rebus té 41 anys i encara li queda molt per fer, però ja estableix les línies vermelles del personatge: exmilitar, sentimentalment inestable, tossut, justicier, bevedor, un pare difícil, un marit divorciat, un home solitari.

El 2007 Rankin jubila Rebus a La música del adiós (RBA, traducció de Francisco Martín Arribas), una manera crepuscular i grandiosa de dir "fins aviat" a un personatge que ha acompanyat i ha envellit amb el lector durant 17 novel·les, 20 anys. Després de diverses anades i vingudes, ara, ja jubilat, beu tant com abans, de vegades més, té la mateixa afició per buscar-se problemes, el mateix odi per les jerarquies; és un misantrop professional amb molta motxilla, menys il·lusions, si és que alguna vegada en va arribar a tenir, i un policia que cita menys Whitman i Dostoievski, de qui mai ha deixat de llegir Crim i càstig.

Rebus torna a escena com a assessor de la policia per resoldre assumptes bruts en què està immersa la seva nèmesi, algú massa dolent i massa semblant a Rebus, el mafiós Big Ger Cafferty. Al costat seu tindrà el seu fidel Siobhan i Malcon Fox, el detectiu d'Assumptes Interns que Rankin va crear quan va intentar jubilar sense èxit Rebus. Fox té les seves ombres, però en essència és el contrari que Rebus: un policia recte, que fa el que se suposa que ha de fer, que lluita contra les seves febleses i combat sense pietat les dels altres. La parella que formen és de vegades irritant, de vegades perfecta. Però Fox no existiria sense Rebus, perquè el sarcasme, el cinisme, la intel·ligència i el gust pel costat fosc del vell policia no acaben d'anar-se'n. Ara fins i tot ha guanyat un premi internacional.

Els racons foscos de Rebus a Edimburg

Fer una passejada per la capital d'Escòcia és fer-ho per una ciutat entregada als llibres, bressol de Louis Stevenson o James Hogg, però també al gust pel whisky i la cervesa. Aquestes dues passions s'uneixen a l'Oxford, el racó preferit de Rebus i un dels llocs predilectes del seu creador. Un petit pub al número 8 de Young Street, un carrer tranquil a cinc minuts de Princess Street, un punt de l'Edimburg amagat en el qual pren cos una barreja de ficció i realitat. No hi vaig poder amb Rankin, però sí gaudir d'una Deuchars Ipa i intentar parlar amb el Harry, el propietari actual, hereu del llegendari John Gates, The Rudest (el més groller), i no gaire més simpàtic que ell. La comissaria de Lothian Borders, amb els seus policies avorrits d'atendre els fans de Rebus, el sinistre carrer Cowgate, amb un antic dipòsit de cadàvers o l'elegant hotel Caledonian són alguns dels punts transitats pel vell policia i visitats per milers de fans. Tours organitzats per la ciutat i una aplicació amb comentaris del mateix Rankin sobre cada lloc converteixen Edimburg en un escenari perfecte per als amants del crim.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Juan Carlos Galindo
Es responsable de la sección de Pantallas y, además, escribe sobre libros en Cultura y Babelia y coordina el blog de novela negra Elemental. Lleva en EL PAÍS desde 2008. 'Hontoria' es su primera novela, publicada por Salamandra en 2023.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_