Homs va declarar que el Govern de Rajoy li va oferir un pacte de no-agressió pel 9-N

Francesc Homs, exconseller de Presidència de la Generalitat, va explicar davant del Tribunal Suprem que el Govern de Mariano Rajoy li va oferir un pacte sobre la consulta del 9-N. Si la Generalitat es desentenia de la jornada de participació i no valorava públicament els resultats, evitaria impulsar accions legals, segons la versió que consta a la declaració del diputat. "Se'ns va oferir que si el president [Artur] Mas la nit del dia 9 no feia una compareixença pública, no farien res. Això de part del Govern d'Espanya", va manifestar Homs.

El presumpte pacte de no-agressió es va oferir el 7 de novembre, dos dies abans de la consulta sobre la independència en la qual van participar més de dos milions de catalans. L'Executiu de Mariano Rajoy va oferir a Homs "desentendre's públicament" de la consulta i no fer-ne cap valoració.  "Si el Govern d'Espanya em proposava un tracte d'aquestes característiques indigne, que òbviament no vam acceptar, vaja, m'estava dient sense dir-m'ho que jo no feia res que fos contrari a la llei", segons la seva declaració íntegra, que ha avançat avui el diari digital El Nacional. "Evidentment, no tinc proves escrites, ja s'ho pot imaginar, del que li vaig a dir", va afegir Homs al jutge.

Fiscalia “gregària”

En la seva extensa declaració com a imputat davant del Suprem, el setembre passat, Homs va subratllar que ell i el seu Govern van actuar "d'acord amb la llei" i pel "mandat que teníem del Parlament". "Tinc la impressió que aquest és un judici més polític que de debat jurídic", va insistir el diputat, que va carregar especialment contra la Fiscalia, que acusa de tenir un "comportament gregari" davant del Govern del PP. "La Fiscalia, en el tema del 9-N, ha actuat al marge del seu principi d'independència".

El 4 de novembre el Tribunal Constitucional va prohibir la consulta del 9-N mitjançant una resolució. Malgrat tot, la investigació considera que el Govern català no va fer res per impedir la consulta i que fins i tot va executar actes per permetre que arribés a bon port. Per aquest motiu atribueix a Homs els delictes de desobediència i prevaricació. Els mateixos delictes pels quals l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau afronten una petició de fins a 10 anys d'inhabilitació.

Homs va basar la seva defensa en dues afirmacions: d'una banda, que a partir del veto del Constitucional la consulta va quedar "en mans de voluntaris"; de l'altra, que la resolució era "inconcreta", per la qual cosa no es podia "saber amb precisió què és el que estava prohibit". El document que incrimina Homs, avui diputat al Congrés, és una carta que va signar i va enviar a un òrgan de la Generalitat perquè indiqués a T-Systems (empresa proveïdora de la consulta) que seguís endavant amb els treballs malgrat la prohibició del TC. Homs es va escudar que els treballs d'aquesta empresa "no s'esmentaven en la resolució".